Tommaso Campanella

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTommaso Campanella
Cozza Tommaso Campanella.jpg
Biografia
Naixement (it) Giovan Domenico Campanella
5 setembre 1568
Stilo
Mort 21 maig 1639 (70 anys)
París
Religió Ateisme
Educació Universitat de Pàdua
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Escriptor
Nom de ploma Settimontano Squilla
Orde religiós Orde dels Predicadors
Modifica les dades a Wikidata

Tommaso Campanella (StiloCalàbria5 de setembre de 1568 - París21 de maig de 1639) va ser un poeta i filòsof italià.[1]

Vida[modifica]

Nen prodigi, va ingressar a l'orde dels dominics per rebre educació avançada, especialment en filosofia i astrologia. Va ser acusat de tenir idees perilloses per la Inquisició i també de conspirar contra el poder espanyol, motius pels quals va ser empresonat durant anys. Després del seu alliberament definitiu va passar a assessorar el Papa Urbà VIII, però va haver d'abandonar Itàlia per pressions polítiques. Es va refugiar aleshores a França, en un convent amb una pensió vitalícia aconseguida pel Cardenal Richelieu.[2]

Pensament[modifica]

Metaphysica, 1638

Admirador de Joaquim de Fiore i Bernardino Telesio, dos heterodoxos, i coneixedor de la magia lligada al judaisme (en la qual va ser iniciat per un rabí a Nàpols), el seu pensament va atreure ben aviat l'atenció de la Inquisició, que va condemnar les seves idees. Campanella va defensar Galileu en el judici d'aquest organisme i va oposar-se a les idees aleshores imperants d'Aristòtil, guanyant-se l'enemistat perpètua dels membres del Sant Ofici.

La seva filosofia afirma que tots els éssers tenen capacitat de relacionar-se amb l'exterior amb els sentits, fins i tot els inanimats, per això l'experiència ha de ser la base de qualsevol coneixement. L'ésser humà a més a més compta amb l'ànima, que posseeix un autoconeixement innat i el guia en la recerca del saber. Per evitar els conflictes, les persones s'han de sotmetre a un únic poder universal, el del Papa, i viure segons els preceptes utòpics exposats a la seva obra La ciutat del sol (basats en una teocràcia sense propietat privada).

Obres més destacades[modifica]

  • Philosophia sensibulus demonstrata (1591)
  • Del senso delle cose e della magia (1620)
  • Apologia pro Galileo, mathematico Florentino (1622)
  • Atheismus triumphatus (1631)
  • Monarchia messiae (1633)
  • Disputationum in quator partes suae philosophia reales libri quator (1637)
  • Epilogo magno
  • Theologicorum libri XXX
  • Civitas solis

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tommaso Campanella Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Tommaso Campanella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 31 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.