Stilo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaStilo
Stilo - Province of Reggio Calabria, Italy - June 2004 - (1).jpg

Localització
Map of comune of Stilo (province of Reggio Calabria, region Calabria, Italy).svg
38° 29′ 00″ N, 16° 28′ 00″ E / 38.483333333333°N,16.466666666667°E / 38.483333333333; 16.466666666667
Estat Itàlia
Regió Calàbria
Província Província de Reggio de Calàbria
Entitats de població
Capital Stilo
Població
Total 2.604 (2017)
• Densitat 33,34 hab/km²
Geografia
Superfície 78,11 km²
Altitud 386 m
Limita amb
Història
Festa major 23 d'abril
Patró Sant Jordi
Indicatius
Codi postal 89049
Fus horari
Prefix telefònic 0964
Codi ISTAT 080092
Codi cadastral I956
Altres dades

Web comune.stilo.rc.it
Modifica dades a Wikidata

Stilo (Stilu en Calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Stilo està situada als peus del mont Consolino. A prop de la zona boscosa de Ferdinandea s'estén el bosc de Stilo, exemple típic de bosc de la serra calabresa, amb avets, faigs i un sotabosc ric en flora i amb una presència important de brucs i grèvols. Hi ha gats salvatges, marts i diverses espècies d'ocells. Dista 150 km de Reggio de Calàbria i 75 km de Catanzaro. El territori s'estén fins a la mar, arribant a la localitat de Caldarella.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons Barri i Marafioti, Stilo pren el nom del Stilaro i no al revés com pensa Aceti, que creu que la ciutat ha rebut aquest nom a causa de la forma de columna (en grec: Stylon) del promontori Cocinto (actual Punta Stilo), on es trobava el primer assentament. Uns altres pensen que es diu Stylon (columna), per la forma de Monte Consolino, la seva actual ubicació.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Els orígens de Stilo estan lligats a la destrucció de la ciutat de Caulonia per Dionigi de Siracusa durant el període grec. Segons Apollinare Agresta (Vida de Sant Giovanni Therestis, 1677) es va construir a 3 llocs diferents: la primera vegada en el promontori de Cocinto, a l'Edat Mitjana també en aquesta àrea a la dreta del riu Assi i finalment en Monte Consolino.

Al principi era una ciutat fortificada, un oppidum de la Magna Grècia anomenat Consilinum, o en grec Kosilinon (de Kosi = poble i silinon = lluna).[2]

Stilo, que en el període del Baix Imperi Romà era la Kaulonia italiota (els italiotes eren els descendents dels pobladors grecs), va canviar posteriorment el seu nom a Stilida.[2]

El nom de Stilida prové del riu Stilaro, de la forma allargada del promontori i de la columna del temple de Júpiter. A l'Itinerarium Antonini se la considera una estació itinerant, distant 400 estadis (unitat de distància grega) de Locres. [2]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Castell normand

Al s.VI Stilida passa a forma part de l'Imperi Bizantí. Es trobava prop de Punta Stilo a la dreta del riu Assi. El 15 de juliol de 982 va sofrir danys a causa de la batalla entre Otó II i els àrabs, guanyant aquests últims.[2]

Porta reial

Durant l'Edat Mitjana els habitants de la costa s'anaren cap a l'interior, creant nuclis medievals a l'actual Vall de l'Stilaro; part dels habitants de Stilida es varen traslladar a Monte Consolino on hi ha l'actual Stilo. Al segle IX es va construir l'església bizantina La Cattolica.

Entre 1065 i 1.071 Stilo va resistir la invasió normanda, sent posteriorment conquerida per aquests. Durant el període Normand va ser un domini reial a diferència d'altres ciutats com Cotrone, Catanzaro i Gerace que eren propietat dels senyors feudals. Va conservar aquest privilegi fins al segle XIV, quan Carles V d'Espanya els va revocar els privilegis.

En 1260 sota Carles I d'Anjou, la ciutat de Stilo va ser Demaniale (tipus de domini de propietat).

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

El 1540 Carles V van vendre terrenys públics de molts llocs, entre ells Stilo, per aconseguir diners amb els quals poder defensar els territoris italians de les invasions turques. Stilo passa a mans del Marquès Culchebret de Arena.

El 5 de setembre de 1568 va néixer a Stilo el filòsof Tommaso Campanella. El 1575 de rei d'Espanya Felip II retorna la propietat i el comtat de Stilo a l'Estat. El 1599, sota el regnat de Felip III, els espanyols aturen una revolta organitzada per Tommaso Campanella.[3]

El 1783 Stilo va patir un terratrèmol,[4] i el 1806 va ser saquejada per les tropes franceses.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La Cattolica

La Cattolica: És una església d'estil bizantí, construïda el segle X i acabada de reformar a finals de 1927. És del tipus de creu grega inscrita en un quadrat, típica del període intermedi Bizantí. A l'interior quatre columnes divideixen l'espai en nou parts d'aproximadament la mateixa mida. El quadrat central i els quadrats dels angles estan coberts per cúpules, del mateix diàmetre les darreres i lleugerament més elevada i amb un diàmetre major la central. A un costat hi ha tres absis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bova, Damiano. Bivongi. Nella valle dello Stilaro (en italià). Bari: Ecumenica Editrice, 2008, p. 176. ISBN 978-88-88758-43-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bova, Damiano. Bivongi. Nella valle dello Stilaro (en italià). Bari: Ecumenica Editrice, 2008, p. 38,39,37. ISBN 978-88-88758-43-5. 
  3. Cunsolo, Luigi. La storia di Stilo e del suo regio demanio (en italià). Segona. Roma: Gangemi Editore, 1965, p. 83. 
  4. «Jan Kozak Collection: KZ162» (en anglès). Pacific Earthquake Engineering Research (PEER) Center University of California, Berkeley. [Consulta: 26 agost 2015].

Enllaços d'interès[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stilo Modifica l'enllaç a Wikidata