Stilo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaStilo
Stilo dal Consolino.JPG

Localització
Map of comune of Stilo (province of Reggio Calabria, region Calabria, Italy).svg
 38° 29′ 00″ N, 16° 28′ 00″ E / 38.483333333333°N,16.466666666667°E / 38.483333333333; 16.466666666667
EstatItàlia
RegióCalàbria
Antiga provínciaprovíncia de Reggio de Calàbria

CapitalStilo
Població
Total2.573 (2018)
• Densitat32,94 hab/km²
Geografia
Superfície78,11 km²
Altitud386 m
Limita amb
Història i celebracions
Dia festiu
Festa major23 d'abril
Identificador descriptiu
Codi postal89049
Fus horari
Prefix telefònic0964
Identificador ISTAT080092
Codi del cadastre d'ItàliaI956
Altres

Lloc webhttp://www.comune.stilo.r ...
Modifica les dades a Wikidata

Stilo (Stilu en Calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.

Geografia[modifica]

Stilo està situada als peus del mont Consolino. A prop de la zona boscosa de Ferdinandea s'estén el bosc de Stilo, exemple típic de bosc de la serra calabresa, amb avets, faigs i un sotabosc ric en flora i amb una presència important de brucs i grèvols. Hi ha gats salvatges, marts i diverses espècies d'ocells. Dista 150 km de Reggio de Calàbria i 75 km de Catanzaro. El territori s'estén fins a la mar, arribant a la localitat de Caldarella.

Etimologia[modifica]

Segons Barri i Marafioti, Stilo pren el nom del Stilaro i no al revés com pensa Aceti, que creu que la ciutat ha rebut aquest nom a causa de la forma de columna (en grec: Stylon) del promontori Cocinto (actual Punta Stilo), on es trobava el primer assentament. Uns altres pensen que es diu Stylon (columna), per la forma de Monte Consolino, la seva actual ubicació.[1]

Història[modifica]

Edat Antiga[modifica]

Els orígens de Stilo estan lligats a la destrucció de la ciutat de Caulonia per Dionigi de Siracusa durant el període grec. Segons Apollinare Agresta (Vida de Sant Giovanni Therestis, 1677) es va construir a 3 llocs diferents: la primera vegada en el promontori de Cocinto, a l'Edat Mitjana també en aquesta àrea a la dreta del riu Assi i finalment en Monte Consolino.

Al principi era una ciutat fortificada, un oppidum de la Magna Grècia anomenat Consilinum, o en grec Kosilinon (de Kosi = poble i silinon = lluna).[2]

Stilo, que en el període del Baix Imperi Romà era la Kaulonia italiota (els italiotes eren els descendents dels pobladors grecs), va canviar posteriorment el seu nom a Stilida.[2]

El nom de Stilida prové del riu Stilaro, de la forma allargada del promontori i de la columna del temple de Júpiter. A l'Itinerarium Antonini se la considera una estació itinerant, distant 400 estadis (unitat de distància grega) de Locres. [2]

Edat Mitjana[modifica]

Castell normand

Al s.VI Stilida passa a forma part de l'Imperi Romà d'Orient. Es trobava prop de Punta Stilo a la dreta del riu Assi. El 15 de juliol de 982 va sofrir danys a causa de la batalla entre Otó II i els àrabs, guanyant aquests últims.[2]

Porta reial

Durant l'Edat Mitjana els habitants de la costa s'anaren cap a l'interior, creant nuclis medievals a l'actual Vall de l'Stilaro; part dels habitants de Stilida es varen traslladar a Monte Consolino on hi ha l'actual Stilo. Al segle IX es va construir l'església romana d'Orient La Cattolica.

Entre 1065 i 1.071 Stilo va resistir la invasió normanda, sent posteriorment conquerida per aquests. Durant el període Normand va ser un domini reial a diferència d'altres ciutats com Cotrone, Catanzaro i Gerace que eren propietat dels senyors feudals. Va conservar aquest privilegi fins al segle XIV, quan Carles V d'Espanya els va revocar els privilegis.

En 1260 sota Carles I d'Anjou, la ciutat de Stilo va ser Demaniale (tipus de domini de propietat).

Edat Moderna[modifica]

El 1540 Carles V van vendre terrenys públics de molts llocs, entre ells Stilo, per aconseguir diners amb els quals poder defensar els territoris italians de les invasions turques. Stilo passa a mans del Marquès Culchebret de Arena.

El 5 de setembre de 1568 va néixer a Stilo el filòsof Tommaso Campanella. El 1575 de rei d'Espanya Felip II retorna la propietat i el comtat de Stilo a l'Estat. El 1599, sota el regnat de Felip III, els espanyols aturen una revolta organitzada per Tommaso Campanella.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

El 1783 Stilo va patir un terratrèmol,[3] i el 1806 va ser saquejada per les tropes franceses.

Llocs d'interès[modifica]

La Cattolica

La Cattolica: És una església d'estil romà d'Orient, construïda el segle X i acabada de reformar a finals de 1927. És del tipus de creu grega inscrita en un quadrat, típica del període intermedi Bizantí. A l'interior quatre columnes divideixen l'espai en nou parts d'aproximadament la mateixa mida. El quadrat central i els quadrats dels angles estan coberts per cúpules, del mateix diàmetre les darreres i lleugerament més elevada i amb un diàmetre major la central. A un costat hi ha tres absis.

Referències[modifica]

  1. Bova, Damiano. Bivongi. Nella valle dello Stilaro (en italià). Bari: Ecumenica Editrice, 2008, p. 176. ISBN 978-88-88758-43-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bova, Damiano. Bivongi. Nella valle dello Stilaro (en italià). Bari: Ecumenica Editrice, 2008, p. 38,39,37. ISBN 978-88-88758-43-5. 
  3. «Jan Kozak Collection: KZ162» (en anglès). Pacific Earthquake Engineering Research (PEER) Center University of California, Berkeley. [Consulta: 26 agost 2015].

Enllaços d'interès[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stilo