Discapacitat intel·lectual

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaDiscapacitat intel·lectual
Tipus trastorn específic del desenvolupament i dèficit cognitiu
Especialitat psiquiatria i psicologia
Medicació buspirone Tradueix i risperidona
Classificació
CIM-10 F70-F79
CIM-9 317-319
CIAP P85
DSM 317, 318.0, 318.1 i 318.2
Recursos externs
DiseasesDB 4509
MedlinePlus 001523
eMedicine med/3095 neuro/605
MeSH D008607
UMLS CUI C0025362, C3714756, C0025362, C0020796 i C3161330
DOID DOID:1059 i DOID:1059
Modifica les dades a Wikidata

Una discapacitat intel·lectual és el que es considera que té una persona amb funcions cognitives significativament inferiors a les de la mitjana de la població i de manera que a més aquestes limitin la seva conducta adaptativa, com per exemple tenir cura d'ella mateixa o les habilitats socials.[1] S'evidencia abans dels 18 anys d'edat i afecta generalment a l'1% de la població humana.[2][3]

El 2002, Luckasson i Cols, van elaborar una definició més actual. Es caracteritza per limitacions sifnificatives tant en funcionament intel·lectual com en conducta adaptativa tal com s'ha manifestat en habilitats adaptatives, conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys.[4]

L'OMS estima que un 3% de les persones de les poblacions industrialitzades està afectada de discapacitat intel·lectual. Els homes tenen un 20% més de casos de discapacitat intel·lectual en comparació amb les dones.[1]

Causes[modifica]

La discapacitat intel·lectual pot ser causada per diversos factors, com el genètic, l'abús de substàncies tòxiques, infeccions, un traumatisme, malnutrició, etc. Pot ser de naixement o posterior a ell.

Genètiques[modifica]

La meitat dels casos de discapacitat intel·lectual són d'origen genètic. D'aquests, un 40% són causats per mutacions o canvis a l'ADN que modifiquen de manera important l'estructura o fins i tot el nombre de cromosomes de la persona. Un altre 40% són causats per l'acció combinada de diversos gens, o de molts gens i a més també factors ambientals. El 20% restant de casos l'herència genètica de la malaltia és deguda a un sol gen. Generalment, els casos més greus de discapacitat intel·lectual són els causats per mutacions cromosòmiques i els heretats per un sol gen, mentre que els de causa multifactorial solen ser més lleus.[1]

Hi ha més de 200 alteracions d'un sol gen que causen discapacitat intel·lectual. La majoria són causades per un gen recessiu i solen provocar discapacitats profundes, mentre que les de gen dominant són menys freqüents i provoquen discapacitats més lleus. Un exemple de malaltia genètica a causa d'un sol gen en un cromosoma no sexual que pot causar discapacitat intel·lectual és la síndrome del miol de gat, al cromosoma 5.[1]

Un cas particular és el cromosoma sexual X, perquè les dones en tenen dos, de manera que si l'alteració és recessiva i afecta a només un dels dos no les afectarà, però en canvi als homes es manifestarà sempre, ja que tenen un sol cromosoma X (i un cromosoma Y). Per això la discapacitat intel·lectual genètica en homes és molt més freqüent que en dones. Actualment es coneixen 57 malalties que en causen a partir d'alteracions o mutacions al cromosoma X, com per exemple la síndrome de la fragilitat o del lloc fràgil del cromosoma X.[1]

En alguns casos particulars, les alteracions genètiques poden no manifestar cap discapacitat intel·lectual si es donen les condicions ambientals adients. És el cas de la idiòcia fenilpirúvica, una malaltia que perquè aparegui necessita el factor genètic i a més que la persona ingereixi fenilalanina, de manera que si segueix una dieta sense aquest aminoàcid la persona no desenvoluparà cap discapacitat intel·lectual. Això ocorre perquè la causa de la malaltia és un gen alterat que canvia el metabolisme habitual de la fenilalanina, en comptes de transformar-la en melanina ho fa en una substància que mata neurones, provocant una discapacitat intel·lectual greu i altres símptomes, incloent defectes en la pigmentació a causa de la manca de melanina.[1]

Ambientals[modifica]

Les causes ambientals poden estar combinades o no amb altres causes, com s'ha vist a l'exemple de la idiòcia fenilpirúvica, on es combina la causa genètica amb l'ambiental. D'altres casos de malfuncionament metabòlic a causa d'alteracions genètiques que causen substàncies tòxiques que afecten al cervell són, per exemple, la galactosèmia, on la galactosa no es transforma en glucosa i mata neurones; la síndrome de Tay-Sachs, amb trastorns al metabolisme dels glúcids afectant sobretot al cervell i la visió; o el trastorn de Niemann-Pick, que també provoca una discapacitat intel·lectual com a conseqüència d'un metabolisme erroni dels glúcids.[5]

Moltes causes ambientals són avui evitables, com per exemple els danys al cervell a causa de la violència o de l'exposició de drogues en la persona adulta o al fetus. Popularment se sap que l'exposició al tabac, l'alcohol i altres drogues pot afectar el desenvolupament d'un fetus de manera que neixi un nen amb una discapacitat intel·lectual. També les persones adultes poden desenvolupar síndromes que lesionin el seu cervell i causen una discapacitat intel·lectual, com per exemple la síndrome de Korsakov.

Algunes lesions al cervell provoquen discapacitats de diferents graus, segons com siguin aquestes. Poden estar produïdes per accidents, una situació amb manca sostinguda d'oxigen, infarts cerebrals, vessaments cerebrals, al naixement per danys provocats al part, per exemple amb els fòrceps, etc.

Al primer món, fins a l'aparició de les vacunes, era molt freqüent desenvolupar encefalitis a partir de qualsevol malaltia infecciosa, com la rubèola, el xarampió, la polio, la tos ferina o la meningitis per meningococ. En casos greus d'aquestes malalties les capacitats cognitives de la persona podien veure's afectades en diversos graus. Avui una de les causes més freqüents de discapacitat intel·lectual al tercer món segueix sent una malaltia infecciosa: la malària.

Psicologia[modifica]

La majoria de tests d'intel·ligència per a gent en general són aptes també per a gent amb discapacitat intel·lectual. En general les persones discapacitades es caracteritzen per un rendiment intel·lectual inferior al de la mitjana de persones de la seva edat i també per tenir un desenvolupament desharmònic en diferents àrees.[6]

Els psicòlegs han creat bateries de preguntes i proves per a obtenir exàmens o tests que indiquin de manera orientativa el grau de discapacitat intel·lectual. Així, diferencien:[6]

  • Lleuger: Entre 2 i 3 desviacions estàndard per sota de la mitjana de la població, quocient intel·lectual segons David Wechsler entre 70 i 55. Inclou el 85% de persones amb discapacitat intel·lectual. Poden adquirir habilitats socials i laborals per a ser autònoms.
  • Moderat: Entre 3 i 4 desviacions. QI Wechsler entre 54 i 40. Un 10% de les persones amb discapacitats intel·lectuals. Poden formar-se laboralment, treballar i tenir cura d'ells mateixos amb supervisió. Poden tenir una vida social limitada en no reconèixer les convencions socials.
  • Sever: Entre 4 i 5 desviacions. QI Wechsler entre 39 i 25. Un 3,5% del total. Aprenen a parlar, llegir, operacions de càlcul bàsiques i hàbits bàsics d'higiene personal.
  • Profund: Més de 5 desviacions. QI Wechsler inferior a 25. Un 1,5% del total. Tenen alteracions en el funcionament sensoriomotor.

També han ideat tests de desenvolupament, com per exemple el Bettelle developmental inventory, BDI, que analitza el comportament de la persona als àmbits personal i social, de comunicació, cognitiu, adaptatiu i motor.[6]

Educació[modifica]

A Espanya l'escolarització dels alumnes amb discapacitat intel·lectual està emparada a la mateixa llei que tots els alumnes en general, a l'article 36.3 de la LOGSE, on diu que "sempre que sigui possible" l'escolarització dels nens amb discapacitat intel·lectual s'ha de dur a terme en escoles ordinàries. Existeixen també centres d'educació especial per a nens amb discapacitat intel·lectual molt profunda o plurideficiències. És possible combinar els dos tipus d'escola. La proposta d'escolarització particular la decideixen els EAP amb la participació de les famílies.[7]

Sensibilitat científica i administrativa[modifica]

Històricament s'ha etiquetat les persones de retardades i se les classifica en diferents nivells segons les seves respostes a unes bateries de preguntes i proves amb el fi de classificar-les, suposadament amb fins administratius (per a determinar si tenen dret a un pis de protecció oficial, per exemple) i científics. Les persones així etiquetades poden quedar estigmatitzades de manera permanent, ser rebutjats i marginats d'experiències essencials per al seu desenvolupament. Se'ls ha adreçat a programes educatius inferiors i privat de llibertat. Pot reforçar els comportaments que implica l'etiqueta per efecte Pigmalió i altres causes. Alguns nens amb retard molt lleu no s'han pogut integrar a l'àmbit laboral i a més s'han sentit rebutjats i marginats per la societat per haver anat a centres educatius especials. Existeixen persones amb discapacitat intel·lectual que han cursat i acabat carreres universitàries. Molts nens immigrants provinents de cultures minoritàries han estat classificats com a retardats mentals en tests d'intel·ligència inadaptats.[5]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Martí Carbonell, Sunsi; Darbra i Marges, Sònia. Genètica del comportament. 1a. ed.. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2006. ISBN 9788449024511. 
  2. Mehregan, H; Najmabadi, H; Kahrizi, K «Genetic Studies in Intellectual Disability and Behavioral Impairment.». Archives of Iranian medicine, 19, 5, maig 2016, pàg. 363-75. PMID: 27179170.
  3. Huang, Jichong; Zhu, Tingting; Qu, Yi; Mu, Dezhi; Han, Yiping «Prenatal, Perinatal and Neonatal Risk Factors for Intellectual Disability: A Systemic Review and Meta-Analysis». PLOS ONE, 11, 4, 25-04-2016, pàg. e0153655. DOI: 10.1371/journal.pone.0153655.
  4. «APORTACIONES DE LA DEFINICIÓN DE RETRASO MENTAL (AAMR, 2002) A LA CORRIENTE INCLUSIVA DE LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD» (en castellà). Miguel Ángel Verdugo Alonso, 30-10-2003. [Consulta: 5 novembre 2017].
  5. 5,0 5,1 Factors Condicionants del Desenvolupament, de Josefina Sala Roca. Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. ISBN 9788449022654 (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 Psicologia i salut: una visió integradora dels conflictes psicològics, de Mercedes Torres Viñals i Judit Abad i Gil. Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497881470 (català)
  7. Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials, Carme Basil i Climent Giné. Editorial UOC, 2003. ISBN 9788497880206 (català)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Discapacitat intel·lectual Modifica l'enllaç a Wikidata