Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
L'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI en les seves sigles), és un servei de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), dins de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Fou creat l'any 2000 per tal de fomentar la col·laboració i treball en xarxa entre les diferents entitats i grups que treballen el Patrimoni Etnològic i l'antropologia en general a Catalunya.[1]
A l'actualitat, l'Observatori desenvolupa les funcions d'identificar oportunitats de recerca, la detecció d'amenaces, organització d'activitats i difusió de recerca, l'organització de jornades de caràcter tan local, com nacional i internacional sobre el Patrimoni Etnològic.[2] Així mateix, és el responsable de l'organització d'activitats anuals com la Mostra del Cinema Etnogràfic, en marxa des del 2011,[3] el programa de Cultura Viva, celebrat cada any des del 2009,[4] i Tallers i Jornades de Memòria Oral, organitzats per primera vegada l'any 2007-2008.[5]
Val a dir que aquest servei, en un origen, s'anomenava "Observatori del Patrimoni Etnològic". Es considerava que amb el terme "etnologia" ja es feia referència als diferents espectes del Patrimoni Cultural que tenen a veure amb les formes de vida col·lectives d'una cultura determinada. Sempre entenent-ho a través de l'Antropologia social i cultural. De fet, aquest era el terme, amb la consegüent perspectiva teòrica, que s'introduïa a través de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.[6] Tanmateix, davant de la força que la categoria de "Patrimoni Immaterial" prenia, i la seva creixent coneixença entre la ciutadania en general, les entitats que formaven la xarxa van optar per incorporar-lo.[1]
Entitats[modifica]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
La xarxa està composta de diverses entitats que formen part d'una amplitud del territori català,[1] i que donen cobertura a una ampli ventall d'elements i àmbits del Patrimoni Etnològic i Immaterial català:
- Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu),
- Ruta dels Oficis d’Ahir (Alt Urgell)
- Museu de la Patum (Berga)
- Museu del Ter (Manlleu)
- Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)
- Centre d’Estudis Lacetans (Solsona)
- Museu de la Pesca (Palamós)
- Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies)
- Museu d’Història – Espai del Metge i de la Salut Rural (Sant Feliu de Guíxols)
- Museu Comarcal de Cervera
- Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega)
- Centre d’Estudis de les Garrigues
- Museu Etnològic de Barcelona
- Institut Català d’Antropologia
- Museu Marítim de Barcelona
- Institut d’Estudis Penedesencs
- Museu Casteller de Catalunya
- Carrutxa (Reus)
- Centre de Desenvolupament Rural – Museu de la Pauma (Mas de Barberans)
- Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta)
- Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional
- Institut Ramon Muntaner
- Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (UB)
- Institut Tarragonès d’Antropologia
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Qui som», 01-04-2011. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ «L'Observatori». [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ «Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic» (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 08-11-2023. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ «Cultura Viva». [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ «Tallers i jornades de memòria oral». [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ «Document». [Consulta: 29 abril 2024].