Escaiola ortopèdica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Col·locació d'un apòsit quirúrgic en el membre inferior

Dins l'entorn de la traumatologia l'escaiola ortopèdica o escaiola quirúrgica consisteix en un teixit impregnat d'un material que s'endureix al assecar-se, utilitzat per garantir la immobilització d'un membre per raó d'un trauma o fractura, en cas de lesions de tendons o en ortopèdia, per corregir una deformitat.[1]

Descripció Tècnica[modifica | modifica el codi]

Les tires de escaiola convencionals estan impregnades amb escaiola de París que s'endureix al assecar-se alliberant calor. Al contrari que el morter i el ciment, l'escaiola roman força tova després de posar-la i es pot manipular fàcilment. L'escaiola moderna utilitza tires de fibra de vidre de diferents amplades que s'endureix també amb una reacció exotèrmica deguda a la polimerització (com en el cas de les tires d'escaiola clàssiques).

L'escaiola convencional és fàcil de modelar, permetent uns reforços d'immobilització externs molt més còmodes i sens dubte més precisos.

L'escaiola es fa també de resina (termo plàstica de polipropilè de baixa temperatura). Aquest darrer material és ràdio-transparent, més lleuger i més resistent a l'aigua que l'escaiola tradicional.

Complicacions[modifica | modifica el codi]

Una escaiola mal implementada no solament pot no ser eficaç per a la lesió, sinó que si està massa forta, hi ha el risc de PU o síndrome compartimental.

Cada dia s'utilitza menys l'escaiola per curar un esquinç. Es prefereix una fèrula, ja que evita una "fusió" dels músculs i permet una millor rehabilitació. No obstant això, es recomana "escaiolar" per als esquinços de grau 3 (o esquinç greu).

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]