Tractat de Cazola
 | |||
| Tipus | tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 20 març 1179 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Participant | |||
El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.[1] Representa una continuïtat del Tractat de Tudilén.
A canvi de no haver de retre vassallatge al rei castellà per València, Alfons I mantenia el dret sobre els territoris governats pels emirats de Balànsiya (València) i de Daniya (Dénia i Illes Balears), mentre que per part d'Alfons III de Castella restaria sota el seu domini el territori corresponent a l'emirat de Múrsiya (Múrcia). En aquella data, la frontera entre Daniya i Múrsiya passava pel port de Biar,[2] però les fronteres entre els emirats andalusins eren molt volàtils, per una banda, a causa de la posterior invasió almohade i, per altra banda, per la inestabilitat política interna entre els sayyids i tagarins andalusins.
Posteriorment, aquesta gran permeabilitat de les fronteres internes andalusines va portar a importants discrepàncies i conflictes entre les corones de Castella i d'Aragó, ja que Jaume I interpretava que Xàtiva restava fora de la frontera murciana (interpretant la delimitació a l'any 1179), mentre que Ferran III entenia que el límit arribava fins a Alzira (basant-se en la delimitació amb la signatura del Tractat d'Alcaràs de 1242).[3] En assabentar-se Jaume I que Castella intentà retre Xàtiva, va accelerar l'expansió de la Corona d'Aragó cap al sud de València, amb una estratègia més basada en negociar capitulacions amb les viles andalusines, que no en la conquesta militar, fins dominar Xàtiva en 1248.
Els termes del Tractat de Cazola van haver de revisar-se pel que fa la frontera entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella, concretant de forma més minuciosa el repartiment de les viles a cada banda de la frontera, amb el tractats d'Almizra (1244), la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) i del Tractat d'Elx (1305).
Revisió
[modifica]L'any 2022 es publicà l'estudi de Carlos López Rodríguez, director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó de 1998 fins a 2021, que concloïa que el tractat de Cazola és una falsificació de la dècada de 1240 destinada a enfortir les posicions de l'Arquebisbat de Tarragona davant de les pretensions de l'Arquebisbat de Toledo sobre les terres recentment conquerides a València.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «El Tratado de Cazorla (1178)» (en castellà). [Consulta: 30 abril 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: edicions 62, 2000, p. 71-72 (col. El Cangur / Diccionaris, núm. 284). ISBN 84-297-4706-0.
- ↑ Garrido i Valls, Josep-David. Jaume I i el Regne de Múrcia. Rafael Dalmau, 1997 (col. Bofarull, 3). ISBN 84-232-0517-7.
- ↑ Medina, Bárbara Santiago «Carlos López Rodríguez, Falsos, falsarios y crédulos en los archivos españoles. El caso del tratado de Cazola, Madrid, Fundación Universitaria Española, 2022, 190 pp. ISBN: 978-84-73929-97-4.» (en castellà). Documenta & Instrumenta - Documenta et Instrumenta, 21, 09-06-2023, pàg. 279–281. DOI: 10.5209/docu.88118. ISSN: 1697-3798.