Conreadora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Conreadora, amb dents, pesant

Una conreadora o cultivadora és un arreu agrícola equipat amb dents metàl·liques adaptades per a fer diferents treballs de preparació del sòl com són els de la preparació del llit de sembra o colgar les restes orgàniques com per exemple el rostoll.[1][2]

Per general fan una llaurada secundària i, per tant, no tenen una despesa d'energia tan alta com els equips de la llaurada principal. El sistema de llaurada de les conreadores pot ser lineal (amb dents) o bé rotatori (amb freses). Poden ser autopropulsades o accionades per un tractor. N'hi ha de diverses mides. Les més grans s'utilitzen en l'agricultura extensiva i les més petites en jardineria i horts.

Un dels tipus de cultivadora més coneguts és el canadenc, on les dents estan separades 25 cm i equipades amb un mecanisme flexible que fixa cada dent a l'estructura. Aquesta eina pot estar combinada amb altres instruments com un rascle o un corró agrícola.[3]

Hi ha dues menes de conreadores:

  • Conreadores pesants: es fan servir per colgar la matèria orgànica del terreny i en feines profundes.
  • Conreadores lleugers o vibrocultivadores: utilitzades per preparar el llit de sembra i que treballen a mitjana fondària.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conreadora
  1. «Conreadora». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 març 2016].
  2. «Conreadora». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bosch Serra, Angela; Porta Montserrat, Pere; Torres Fabregat, Jaume. Treballar el sòl. Un art per descobrir. Lleida: Universitat de Lleida, 2009, p. 83-84. ISBN 9788484093466.