Agricultura ecològica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'agricultura ecològica o agricultura biològica és una mètode agrícola que té com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors.[1] En general, refusa l'ús de recursos químics artificials durant el conreu o la cria, així com l'ús de conservants, colorants o altres aditius durant la transformació d'aliments.[2]

Creixement del terra arable ecològic per continent (2000-2008)
Aliments orgànics sovint tenen errors òptics
Logotip europeu de l'agricultura ecològica
Mercat ecològic a Santa Maria del Camí (Mallorca)

A la Unió Europea l'agricultura ecològica és regulada pel reglament 834/2007 que especifica les tècniques i les productes que poden utilitzar-se.[3] El mateix concepte és conegut amb noms diferents en diversos països. La terminologia de vegades pot portar a confusió: orgànic és l'adjectiu que fan servir en anglès, biològic en francès, alemany, portuguès i neerlandès, ecològic en català, romanès i castellà.[3] Els productes reben la denominació de «ecològic» o «biològic», abreujat «eco» o «bio». Hi ha altres denominacions com ara agricultura de conservació, regenerativa o sostenible.

En general, les tècniques de cultiu utilitzades per l'agricultura ecològica són de caràcter menys agressiu per a l'home i el medi ambient que les tècniques convencionals utilitzades després de la Revolució Verda, de caràcter hiperracionalista amb visió a curt termini, amb ús intensiu de productes químics altament tòxics i amb ignorància dels danys colaterals en l'ecosistema. El moviment va començar prudentment a Occident des de principis del segle XX quan els primers efectes negatius de l'ús a gran escala de fertilitzants artificials i del monoconreu massiu van fer-se visibles. Després de «l'era dels plaguicides» (1940-1960)[4] el moviment va accelerar en observar, entre d'altres els efectes mediambentals desastrosos de l'insecticida DDT que ho matava tot sense selectivitat i que els insectes nocius, el seu primer blanc van desenvolupar resistència. A més, el verí (ara prohibit a Occident), reconegut com contaminant orgànic persistent, en acumular-se en els mamífers al cim de la cadena alimentària, té efectes nocius per a la salut humana i amenaçava de fer desaparèixer certes espècies d'ocells com el pigarg americà i el falcó pelegrí. El llibre de Rachel Louise Carson (1907-1964) Silent spring (Primavera silenciosa - 1962) va ser un avanç considerable en crear una consciència ecològica en l'opinió pública. El llibre va conduir a la prohibició del DDT el 1972 als Estats Units, malgrat l'oposició virulent del molt fort lobby de la indústria química.[5]

Per a primeres matèries toves com entre d'altres cafè, cotó, plàtans, oli de palma conreats a Orient, Àfrica i Sud-amèrica en països amb menys de protecció social, a la sol·licitud ecològica, s'hi va afegir la sensibilitat per a les condicions de treball, formació i sou dels productors i es va descobrir la complimentaritat amb els principis del comerç just.[6] A Occident també s'adona que una agricultura sostenible no és possible si els productors no reben una retribució honesta, que a més de la producció agroalimentària, pren en compte les tasques de manteniment del bé comú. Els grans grups de distribució exerceixen tal pressió sobre els preus,[7] que no li queden als agricultors mitjans per evitar monoconreu, per deixar terres verdes per biòtops i passadissos biològiques, per prevenir l'eutrofització dels rius etc. La nova Política Agrícola Comuna (2014-2020) de la Unió Europea vol entre d'altres fomentar la sostenibilitat ecològica, també en les explotacions convencionals i transformar els productors en gestors del paisatge rural i el seu ecosistema i guanyar una renda viable. Entre l'agricultura ecològica stricto sensu i «l'agricultura química» dels anys 1950 es desenvolupen tècniques intermediàries, com ara la producció integrada.[8]

Principis[modifica | modifica el codi]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

La demanda mundial de productes ecològics creix entre un 10% i un 15% a l'any.[2] A Europa, la superfície de conreu ecològic ha quasi doblejat de 5,7 milions de hectàrees el 2002 fins a 9,6 milions el 2011, això és 5,4% del total.[9]

L'any 2006 al món hi havia 30.418.261 hectàrees sota conreu ecològic el que representava el 0,65% de les terres cultivades. El nombre d'explotacions amb agricultura orgànica era de 718.7444.[10] Els països que superaven el milió d'hectàrees eren Austràlia (12,3 milions), Xina (2,3), Estats Units (1,6) i Itàlia (1,1). Espanya en tenia 0,92 milions i França 0,55 milions. Superaven el 10% de superfície en agricultura ecològica, respecte al total de terres cultivades, Liechtenstein (29%), Àustria (13%) i Suïssa (12%)[10] El 2014 ja eren 43,7 milions d'hectàrees o 0,99% de les terres cultivades amb 2,3 milions d'explotacions.[11]

L'agricultura ecològica als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

El 2015, Catalunya comptava amb més de 3.000 operadors ecològics que conreen 142.000 hectàrees, això és 12% de la terra arable. Destaca particularment el sector de la vinya amb 17% de la superfície total.[12] N'és exemplar l'aspiració de la Denominació d'Origen Alella d'esdevenir la primera denominació d'origen (DO) 100% ecològica.[13] Les Illes Balears comptaven amb 711 operadors ecològics que conreen 29.391 hectàrees, això és 29,85% de la terra arable.[14] Al País Valencià, a l'inici del 2016 hi havia 1808 productors ecològics, 406 empreses i un total de 73.656 hectàrees, 6% de la terra arable. El govern va presentar a principis de l'any 2016 un pla per duplicar l'agricultura ecològica i arribar el 2020 als 20% de la terra.[15][16] A Andorra el 2014 només hi havia 4 hectàrees o 0,02% de les terres agrícoles.[17] La manca d'una normativa reconeguda per Europa és una de les explicacions d'aquesta xifra baixa, cosa que el govern andorrà vol paliar el 2016.[18]

Vegeu també: Agricultura sostinguda per la comunitat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Agricultura ecològica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «What is organic farming» (en anglès i la resta de llengües oficials a la ue). Comissió europea. [Consulta: agost del 2016].
  3. 3,0 3,1 «Règlement (CE) No 834/2007 du Conseil du 28 juin 2007 relatif à la production biologique et à l'étiquetage des produits biologiques et abrogeant le règlement (CEE) n°2092/91» (en francès i les altres llengues oficials de la ue). Diari Oficial de la Unió Europea, 20 juliol del 2007, pàg. L189/1-23.
  4. Horne, Paul Anthony. CSIRO Publishing. Integrated pest management for crops and pastures, 2008, p. 2. ISBN 978-0-643-09257-0. 
  5. «Rachel Louise Carson». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Morales Pérez, Soledad. «Comerç just i ecològic». A: Som el que consumim?: Escenaris i tendències en el consum de productes ecològics. volum 176 de Manuals Ars alimentaria. Universitat Oberta de Catalunya, 2011, p. 157 ss.. ISBN 9788497883870. 
  7. Holdinghausen, Heike; Bonse, Eric «Der Rinderwahnsinn» (en alemany). Die Tageszeitung, 17 maig del 2015. «Zum Teil bekommen die Bauern nur noch 18 Cent für ein Kilogramm Milch. Das reicht nicht mal für das Futter der Kühe»
  8. Überblick über die Reform der GAP 2014-2020 (pdf). N°5 de Informationen zur Zukunft der Agrarpolitik (en alemany). Comissió Europea, desembre del 2013, p. 11. 
  9. Comissió Europea. Facts and figures on organic agriculture in the European Union (pdf) (en anglès), octubre del 2013, p. 44. 
  10. 10,0 10,1 Willer & Yussefi, 2006.
  11. Willer & Lernoud, 2016, p. 22.
  12. Observatori de l’agricultura i l’alimentació ecològiques, 2016, p. 5.
  13. ACN «Alella aspira a ser la primera DO 100% ecològica». El Punt Avui, 7 agost del 2016, pàg. 27.
  14. «Sectors productius emergents». Invest in Balearics-Govern de les Illes Balears. [Consulta: agost del 2016].
  15. «Cebrián duplicarà l’agricultura ecològica al País Valencià». Compromís, 27 gener del 2016.
  16. Bellón, Fernando «L’agricultura ecològica valenciana per fi té un pla». Samaruc Digital, 31 gener del 2016.
  17. Willer & Lernoud, 2016, p. 48, 200.
  18. Domingo, Jordi «El ministeri regularà l'agricultura ecològica per poder demanar el logotip de la UE». Andorra Difusió, 20 març del 2016.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]