Vés al contingut

Agricultura sostenible

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El cafè cultivat a l'ombra, una forma de policultiu a imitació dels ecosistemes naturals. Els arbres proporcionen recursos per a les plantes de cafè com ara ombra, nutrients i estructura del sòl; els pagesos recullen cafè i fusta.

L' agricultura sostenible és l'agricultura de manera sostenible[1] que satisfà les necessitats actuals d'aliments i tèxtils de la societat, sense comprometre la capacitat de les generacions actuals o futures de satisfer les seves necessitats.[2] Es pot basar en la comprensió dels serveis ecosistèmics. Hi ha molts mètodes per augmentar la sostenibilitat de l'agricultura.[3] Quan es desenvolupa l'agricultura dins de sistemes alimentaris sostenibles, és important desenvolupar processos empresarials flexibles i pràctiques agrícoles.[4] L'agricultura té una enorme petjada ambiental, i té un paper important a l'hora de provocar el canvi climàtic,(els sistemes alimentaris són responsables d'un terç de les emissions antropogèniques de GEH)[5][6] l'escassetat d'aigua, la contaminació de l'aigua, la degradació del sòl, la desforestació i altres processos; que de manera simultània està causant canvis ambientals i es veu afectat per aquests canvis.[7] L'agricultura sostenible consisteix en mètodes d'agricultura respectuosos amb el medi ambient que permeten la producció de cultius o bestiar sense danyar els sistemes humans o naturals. Implica prevenir efectes adversos al sòl, l'aigua, la biodiversitat, els recursos circumdants o aigües avall, així com a aquells que treballen o viuen a la finca o a les zones veïnes. Els elements de l'agricultura sostenible poden incloure la permacultura, l'agrosilvicultura, l'agricultura mixta, els cultius múltiples i la rotació de cultius.[8]

El desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles contribueix a la sostenibilitat de la població humana. Per exemple, una de les millors maneres de mitigar el canvi climàtic és crear sistemes alimentaris sostenibles basats en l'agricultura sostenible. L'agricultura sostenible ofereix una solució potencial per permetre que els sistemes agrícoles alimenten una població en creixement dins les condicions ambientals canviants.[7] A més de les pràctiques agrícoles sostenibles, els canvis dietètics cap a dietes sostenibles són una manera entrellaçada de reduir substancialment els impactes ambientals.[9][10][11][12] Existeixen nombrosos estàndards de sostenibilitat i sistemes de certificació, com ara la certificació orgànica, Rainforest Alliance, Fair Trade, UTZ Certified, GlobalGAP, Bird Friendly i el Common Code for the Coffee Community (4C).[13]

Història

[modifica]

El 1907, el nord-americà Franklin H. King va discutir en el seu llibre Farmers of Forty Centuries els avantatges de l'agricultura sostenible i va advertir que aquestes pràctiques serien vitals per a l'agricultura en el futur.[14] La frase "agricultura sostenible" va ser encunyada per l'agrònom australià Gordon McClymont.[15] El terme es va fer popular a finals de la dècada de 1980.[16]

Hi va haver un simposi internacional sobre sostenibilitat en horticultura organitzat per la Societat Internacional de Ciències Hortícoles al Congrés Internacional d'Horticultura a Toronto el 2002.[17] A la següent conferència a Seül el 2006, els principis van ser discutits més a fons.[18]

La popularitat creixent de l'agricultura sostenible està relacionada amb el temor generalitzat que s'hagi aconseguit o fins i tot superat la capacitat de càrrega del planeta, en termes de la capacitat d'alimentar la humanitat.[19] Aquesta possible incapacitat futura per alimentar la població mundial ha estat una preocupació des de l'economista polític anglès Thomas Malthus a principis del segle xix, però recentment s'ha tornat cada cop més important.[20] Des de finals del segle XX i principis del XXI, aquest tema es va debatre àmpliament als EUA a causa de la creixent ansietat d'una població mundial en ràpid creixement. L'agricultura ha estat durant molt de temps la indústria més gran del món i requereix importants insums de terra, aigua i mà d'obra. A principis del segle XXI, els experts van qüestionar la capacitat de la indústria per mantenir-se al dia amb el creixement de la població.[19] Aquest debat va generar preocupacions sobre la inseguretat alimentària mundial i la "solució de la fam".[21] Hi ha consens que l'agricultura sostenible és la manera més realista d'alimentar poblacions en creixement. Per alimentar amb èxit la població del planeta, les pràctiques agrícoles han de considerar els costos futurs, tant per al medi ambient com per a les comunitats que alimenten.[22] La por de no poder proporcionar prou recursos per a tothom va portar a l'adopció de tecnologia en el camp de la sostenibilitat per augmentar la productivitat agrícola. El resultat final ideal d'aquest avenç és la capacitat d'alimentar poblacions en creixement constant a tot el món.

Sovint l'execució de pràctiques sostenibles dins de l'agricultura es produeix mitjançant l'adopció de tecnologia apropiada centrada al medi ambient.

Aspectes de l'agricultura sostenible

[modifica]

En l'agricultura sostenible es compaginen molts aspectes del bon obrar la terra. Entre de l'agricultural industrial i l'agricultura ecològica hi ha un continu de mètodes més o menys sostenibles. Molts grangers es veuen presos entre els imperatius de preus baixos i quantitats de la indústria i llur responsabilitat de mantenir els equilibris del medi ambient i cerquen solucions intermèdies.[23] En veure el efectes nefasts de la sobreexplotació i davall la pressió dels consumidors, a poc a poc es canvien els mètodes. Nogensmenys, el risc de rentat verd roman una realitat.

Referències

[modifica]
  1. «Agricultura sostenible». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «What is sustainable agriculture | Agricultural Sustainability Institute». asi.ucdavis.edu, 11-12-2018. [Consulta: 20 gener 2019].
  3. «agricultura sostenible». A: Diccionari de l'emergència climàtic. Barcelona: TERMCAT, 2020 (Diccionaris en Línia). 
  4. «Introduction to Sustainable Agriculture». Ontario Ministry of Agriculture, Food and Rural Affairs, 2016. [Consulta: 10 octubre 2019].
  5. (en anglès) [Consulta: 22 abril 2021]. Arxivat 30 de setembre 2023 a Wayback Machine.
  6. Crippa, M.; Solazzo, E.; Guizzardi, D.; Monforti-Ferrario, F.; Tubiello, F. N. (en anglès) Nature Food, 2, 3, març 2021, pàg. 198–209. DOI: 10.1038/s43016-021-00225-9. ISSN: 2662-1355 [Consulta: free].
  7. 7,0 7,1 Rockström, Johan; Williams, John; Daily, Gretchen; Noble, Andrew; Matthews, Nathanial Ambio, 46, 1, 13-05-2016, pàg. 4–17. DOI: 10.1007/s13280-016-0793-6. PMC: 5226894. PMID: 27405653.
  8. Ben Falk, The resilient farm and homestead: An innovative permaculture and whole systems design approach. Chelsea Green, 2013. pp. 61–78.
  9. «Shifting to Sustainable Diets» (en anglès). United Nations. [Consulta: 26 abril 2022].
  10. Rose, Donald; Heller, Martin C.; Roberto, Christina A. (en anglès) Journal of Nutrition Education and Behavior, 51, 1, 01-01-2019, pàg. 3–15.e1. DOI: 10.1016/j.jneb.2018.07.006. ISSN: 1499-4046. PMC: 6326035. PMID: 30635107.
  11. Meybeck, Alexandre; Gitz, Vincent (en anglès) Proceedings of the Nutrition Society, 76, 1, febrer 2017, pàg. 1–11. DOI: 10.1017/S0029665116000653. ISSN: 0029-6651. PMID: 28195528.
  12. Sun, Zhongxiao; Scherer, Laura; Tukker, Arnold; Spawn-Lee, Seth A.; Bruckner, Martin (en anglès) Nature Food, 3, 1, gener 2022, pàg. 29–37. DOI: 10.1038/s43016-021-00431-5. ISSN: 2662-1355.
  13. «Sustainable agriculture for a better world».
  14. King, Franklin H.. Farmers of forty centuries, 2004 [Consulta: 20 febrer 2016]. 
  15. Rural Science Graduates Association. «In Memo rium - Former Staff and Students of Rural Science at UNE». University of New England, 2002. Arxivat de l'original el 2013-06-06. [Consulta: 21 octubre 2012].
  16. Kirschenmann, Frederick. A Brief History of Sustainable Agriculture Arxivat 2019-03-18 a Wayback Machine., editor's note by Carolyn Raffensperger and Nancy Myers. The Networker, vol. 9, no. 2, March 2004.
  17. [1] Arxivat 2018-06-01 a Wayback Machine. Bertschinger, L. et al. (eds) (2004). Conclusions from the 1st Symposium on Sustainability in Horticulture and a Declaration for the 21st Century. In: Proc. XXVI IHC – Sustainability of Horticultural Systems. Acta Hort. 638, ISHS, pp. 509-512. Retrieved on: 2009-03-16.
  18. Lal, R. (2008). Sustainable Horticulture and Resource Management. In: Proc. XXVII IHC-S11 Sustainability through Integrated and Organic Horticulture. Eds.-in-Chief: R.K. Prange and S.D. Bishop. Acta Hort.767, ISHS, pp. 19-44.
  19. 19,0 19,1 Singh, R., Upadhyay, S., Srivastava, P., Raghubanshi, A. S., & Singh, P. (2017). Human Overpopulation and Food Security: Challenges for the Agriculture Sustainability.
  20. Ehrlich, Paul R., et al. “Food Security, Population and Environment.” Population and Development Review, vol. 19, no. 1, 1993, pp. 1. JSTOR, www.jstor.org/stable/2938383. Accessed 19 Mar. 2021.
  21. Rieff, David. “The Reproach of Hunger: Food, Justice, and Money in the Twenty-First Century.” Population and Development Review, vol. 42, no. 1, 2016, pp. 145. JSTOR, {{format ref}} https://www.jstor.org/stable/44015622. Accessed 18 March 2021.
  22. Ehrlich, Paul R., et al. “Food Security, Population and Environment.” Population and Development Review, vol. 19, no. 1, 1993, pp. 27. JSTOR, www.jstor.org/stable/2938383. Accessed 19 Mar. 2021.
  23. Dunyó i Ruhí, 2021, p. 48-51.
  24. Valério Rizzi, Alain Arrufat. Les tanques vegetals compostes. RuralCat, agost 2009, p. 5 (Fitxa tècnica núm. 1). 
  25. «Ús sostenible dels productes fitosanitaris». Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. [Consulta: 22 febrer 2022].
  26. «control integrat de plagues». Què és?. Departament de salut, 06-10-2011. [Consulta: 23 febrer 2022].
  27. «Desenvolupen noves plantes que produeixen i alliberen feromones sexuals per a lluitar contra les plagues en plantes | Delegacions del CSIC». Generalitat Valenciana, 08-11-2021. [Consulta: 22 febrer 2022].
  28. Mas Serra, Maite; Verdú González, Antoni Maria Claret «El paper de les males herbes en els sistemes agraris sostenibles». 2n Congrés sobre Agricultura, Alimentació i Medi Ambient,, 2007.
  29. Brundrett, Mark; Bougher, Neale; Dell, Bernie; Grove, Tim; Malajczuk, Nick. Working with Mycorrhizas in Forestry and Agriculture. Australian Centre for International Agricultural Research, 1996. DOI 10.13140/2.1.4880.5444. 
  30. Dunyó i Ruhí, 2021, p. 29.
  31. «Matèria orgànica: Per què s'ha de valoritzar? Motius ambientals». Agència de Residus de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2022].
  32. «Reg intel·ligent en cultius de cítrics». Universitat Politècnica de València, 16-02-2021. [Consulta: 22 febrer 2022].
  33. «Ecodiari: La Generalitat aposta pel desenvolupament d’un nou sistema de reg sostenible». Ecodiari, 16-07-2009. [Consulta: 22 febrer 2022].
  34. Mateu, Enric «Una agricultura sostenible: l’oliverar ecològic». Mètode. Universitat de València, 14-05-2006.
  35. «Les 5 amenaces de l'erosió del sòl que posen en risc la seguretat alimentària». Converses a Catalunya, 29-05-2019. [Consulta: 23 febrer 2022].
  36. Agulló, Emili «Ramaderia més sostenible». El Punt Avui, 25-10-2020.
  37. Agra, Santiago «La nova PAC obligarà els pagesos a deixar els monocultius si volen rebre ajudes». Diari de Girona, 16-01-2012.

Bibliografia

[modifica]
  • Dunyó i Ruhí, Pol. Estripar la terra – Contra les mentides del món rural. Barcelona: Raig Verd, 2021, p. 151 (Ciclogènesi núm. 24). ISBN 978-84-17925-69-7. 

Enllaços externs

[modifica]