Agricultura sostenible

De Viquipèdia

L'agricultura sostenible és un conjunt de pràctiques enfocades en la producció agrícola sense agredir el medi ambient[1] i mantenir o tornar a crear ecosistemes saludables.[2] Es proposa veure enllà de l'explotació i del resultat immediats, sinó la capacitat de producció any rere any i generació rere generació, sense esgotar la terra. De vegades es confon agricultura sostenible amb agricultura ecològica, però de fet no està lligada a cap sistema en particular, a més de l'aprotx ecològic, hi ha l’agricultura de conservació i també l’anomenada agricultura convencional o industrial cerca mètodes més sostenibles.[1]

Aprofita al màxim els recursos naturals, fa servir llavors de varietats locals ben adaptades a la terra, i evita l'ús excessiu de fertilitzants i pesticides així com el monoconreu, que a la llarga malmeten el sòl i els cursus d'aigua. També evita al màxim reguladors de creixements com ara hormones, antibiòtics per a la ramaderia, additius alimentaris i organismes modificats genèticament.

Aspectes de l'agricultura sostenible[modifica]

En l'agricultura sostenible es compaginen molts aspectes del bon obrar la terra. Entre de l'agricultural industrial i l'agricultura ecològica hi ha un continu de mètodes més o menys sostenibles. Molts grangers es veuen presos entre els imperatius de preus baixos i quantitats de la indústria i llur responsabilitat de mantenir els equilibris del medi ambient i cerquen solucions intermèdies.[3] En veure el efectes nefasts de la sobreexplotació i davall la pressió dels consumidors, a poc a poc es canvien els mètodes. Nogensmenys, el risc de rentat verd roman una realitat.

  • Facilitar la vida als enemics naturals de les plagues: plantar tanques vegetals, crear refugis[4]
  • Fitosanitaris a bases de plantes i minerals de baix impacte[5]
  • Control integrat de plagues[6]
  • Control biològic de plagues: confusió sexual amb feromones,[7] cultiu d'enemics naturals,
  • Gestió de les males herbes[8]
  • Fongs simbiòtics en les arrels[9]
  • Evitar la compactació del sól[10]
  • Ús dels residus: compostatge, biogas[11]
  • Reg intel·ligent[12]
  • Limitar l'evaporació (gota a gota)[13]
  • Control de l'erosió per l'aigua i el vent[14][15]
  • Ramaderia més suau: menys o cap antibiòtics, gestió dels fems i purins[16]
  • Reduir el monocultiu, i tallar els camps de conreu amb zones boscoses, tanques vives…[17]
Vegeu també: Agroecologia

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «agricultura de sosteniment». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «agricultura sostenible». A: Diccionari de l'emergència climàtic. Barcelona: TERMCAT, 2020 (Diccionaris en Línia). 
  3. Dunyó i Ruhí, 2021, p. 48-51.
  4. Valério Rizzi, Alain Arrufat. Les tanques vegetals compostes. RuralCat, agost 2009, p. 5 (Fitxa tècnica núm. 1). 
  5. «Ús sostenible dels productes fitosanitaris». Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. [Consulta: 22 febrer 2022].
  6. «control integrat de plagues». Què és?. Departament de salut, 06-10-2011. [Consulta: 23 febrer 2022].
  7. «Desenvolupen noves plantes que produeixen i alliberen feromones sexuals per a lluitar contra les plagues en plantes | Delegacions del CSIC». Generalitat Valenciana, 08-11-2021. [Consulta: 22 febrer 2022].
  8. Mas Serra, Maite; Verdú González, Antoni Maria Claret «El paper de les males herbes en els sistemes agraris sostenibles». 2n Congrés sobre Agricultura, Alimentació i Medi Ambient,, 2007.
  9. Brundrett, Mark; Bougher, Neale; Dell, Bernie; Grove, Tim; Malajczuk, Nick. Working with Mycorrhizas in Forestry and Agriculture. Australian Centre for International Agricultural Research, 1996. DOI 10.13140/2.1.4880.5444. 
  10. Dunyó i Ruhí, 2021, p. 29.
  11. «Matèria orgànica: Per què s'ha de valoritzar? Motius ambientals». Agència de Residus de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2022].
  12. «Reg intel·ligent en cultius de cítrics». Universitat Politècnica de València, 16-02-2021. [Consulta: 22 febrer 2022].
  13. «Ecodiari: La Generalitat aposta pel desenvolupament d’un nou sistema de reg sostenible». Ecodiari, 16-07-2009. [Consulta: 22 febrer 2022].
  14. Mateu, Enric «Una agricultura sostenible: l’oliverar ecològic». Mètode. Universitat de València, 14-05-2006.
  15. «Les 5 amenaces de l'erosió del sòl que posen en risc la seguretat alimentària». Converses a Catalunya, 29-05-2019. [Consulta: 23 febrer 2022].
  16. Agulló, Emili «Ramaderia més sostenible». El Punt Avui, 25-10-2020.
  17. Agra, Santiago «La nova PAC obligarà els pagesos a deixar els monocultius si volen rebre ajudes». Diari de Girona, 16-01-2012.

Bibliografia[modifica]

  • Dunyó i Ruhí, Pol. Estripar la terra – Contra les mentides del món rural. Barcelona: Raig Verd, 2021, p. 151 (Ciclogènesi núm. 24). ISBN 978-84-17925-69-7. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agricultura sostenible