Rotenona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicRotenona
Substància químicacompost químic, sòlid inflamable i neurotoxina Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular394,142 u Modifica el valor a Wikidata
Rolinsecticida i uncoupling agents (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₃H₂₂O₆ Modifica el valor a Wikidata
Rotenone Structural Formula V.1.svg
SMILES canònic
Model 2D
CC(=C)C1CC2=C(O1)C=CC3=C2OC4COC5=CC(=C(C=C5C4C3=O)OC)OC Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC(=C)[C@H]1CC2=C(O1)C=CC3=C2O[C@@H]4COC5=CC(=C(C=C5[C@@H]4C3=O)OC)OC Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,27 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió166 °C Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
IDLH2.500 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata

La rotenona és un insecticida biològic extret de les arrels de diverses plantes de la família fabàcia entre elles les del gènere Derris.

Químicament, és una cetona pentacíclica (C23H22O6) insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics. La rotenona és un compost químic cristal·lí inodor i incolor.

Descobriment[modifica]

Des de l'any 1848 hi ha registres de l'ús de la rotenona per matar erugues i durant segles les mateixes plantes s'havien fet servir per enverinar peixos.[1] El component actiu va ser aïllat primer pel botànic Emmanuel Geoffroy l'any 1895 i el va anomenar nicouline, d'un espècimen de Robinia nicou, actualment anomenat Lonchocarpus nicou, obtingut a la Guinea francesa.[2][3] L'any 1902, un químic japonès, Nagai, aïllà un compost químic pur cristal·lí de la planta Derris elliptica al qual va anomenar rotenona, pel nom japonès d'aquesta planta roten. L'any 1930, es va establir que químicament nicoline i rotenona eren el mateix.[4]

Sistema d'acció[modifica]

La rotenona funciona interferint la cadena de transports d'electrons dins els mitocondris. Això interfereix amb el NADH durant la creació d'ATP i a més danya l'ADN i altres components dels mitocondris.[5]

Usos[modifica]

La rotenona es fa servir com plaguicida, insecticida, i com piscicida no selectiu.[6]

Es comercialitza sota els noms de cubé, tuba, o derris, en preparació simple o en combinació sinèrgica amb altres insecticides.[7]

Presència en les plantes[modifica]

La rotenona es produeix a partir de la seva extracció de les arrels i les tiges de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals, especialments les que pertanyen als gèneres Lonchocarpus i Derris.

Algunes de les plantes que contenen rotenona són:

Toxicitat[modifica]

La rotenona està classificada per la World Health Organization com a moderadament perillosa.[12] És lleugerament tòxica pels humans i altres mamífers però extremadament tòxica pels insectes i la vida aquàtica incloent els peixos.[13]

Referències[modifica]

  1. Metcalf RL.. The Mode of Action of Organic Insecticides. National Research Council, Washington DC, 1948. 
  2. Ambrose, Anthony M. «Toxicological study of Derris». Industrial & Engineering Chemistry, 28, 7, 1936, pàg. 815–821. DOI: 10.1021/ie50319a017.
  3. «Useful tropical plants». ASNOM, 02-01-2008. [Consulta: 16 març 2008].
  4. La Forge, F. B.; Haller, H. L.; Smith, L. E. «The Determination of the structure of rotenone». Chemical Reviews, 18, 2, 1933, pàg. 181–213. DOI: 10.1021/cr60042a001.
  5. Mehta, Suresh. «Neuroprotective role of mitochondrial uncoupling protein 2 in cerebral stroke». Journal of Cerebral Blood Flow and Metabolism. [Consulta: 14 abril 2014].
  6. Peter Fimrite. «Lake poisoning seems to have worked to kill invasive pike». San Francisco Chronicle, 02-10-2007.
  7. Hayes WJ.. Handbook on Pesticides, Volume 1. Academic Press, 1991. ISBN 0123341612. 
  8. 8,0 8,1 Fang N, Casida J «Cubé resin insecticide: identification and biological activity of 29 rotenoid constituents». J Agric Food Chem, 47, 5, 1999, pàg. 2130–6. DOI: 10.1021/jf981188x. PMID: 10552508.
  9. Coates Palgrave, Keith. Trees of Southern Africa. Struik, 2002. ISBN 0-86977-081-0. 
  10. Nellis, David N. (1994).
  11. Barton D, Meth-Cohn O.. Comprehensive Natural Products Chemistry. Pergamon, 1999. ISBN 0080912834. 
  12. IPCS, International Programme on Chemical Safety; United Nations Environment Programme; International Labour Organization; World Health Organization.. The WHO Recommended Classification of Pesticides by Hazard. World Health Organization, 2007. ISBN 92-4-154663-8 [Consulta: 2 desembre 2007]. 
  13. Lupescu, Adrian; Jilani, Kashif; Zbidah, Mohanad; Lang, Florian «Induction of apoptotic erythrocyte death by rotenone». Toxicology, 300, 3, octubre 2012, pàg. 132–7. DOI: 10.1016/j.tox.2012.06.007. PMID: 22727881.