Agricultura biodinàmica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'agricultura biodinàmica és un mètode d'agricultura ecològica que es va començar a exercir des de l'any 1924 com una aplicació dels principis de la filosofia de Rudolf Steiner, l'antroposofia. El terme «biodinàmica» prové del grec bios (vida) i dynamis (força) i vol significar que aquest mètode treballa d'acord amb les energies de la vida, cercant una relació suposadament correcta entre l'home i la terra, procurant assegurar la salut del sòl i les plantes. Els adobs en aquesta agricultura no poden ser originats per síntesi química i són fabricats amb un sistema propi i especial.

Les objeccions a l'agricultura biodinàmica se centren en el fet que es poden obtenir resultats similars simplement amb l'agricultura orgànica[1] i a més que les preparacions que es fan servir, per exemple per a obtenir adobs, no estan basades en la ciència sinó en l'antiga alquímia o la geomància.

L'agricultura biodinàmica tracta les explotacions agrícoles com organismes unificats i individuals.,[2] posa l'èmfasi en el balanç holístic de desenvolupament i interrelació entre els sòls les plantes i els animals com un sistema d'autonutrició sense entrades externes[3] arribant tan lluny com sigui possible tenint en compte la pèrdua de nutrients que hi ha en les sortides per venda dels aliments vegetals i animals.[4]

Per a alguns aquest sistema d'agricultura seria el primer que va aparèixer del que actualment s'anomena agricultura ecològica o orgànica,[5] l'agricultura biodinàmica té molt en comú amb altres agricultures orgàniques, ja que dona molta importància a l'ús d'adobs orgànics i de composts i exclou utilitzar productes de síntesi química en sòls i plantes. Com mètodes únics en la biodinàmica són les preparacions amb herbes fermentades i les preparacions minerals com additius del compost i com aspersions al camp. També és específic d'aquest sistema l'ús d'un calendari astronòmic per sembrar i per plantar.

Història[modifica]

El 1924 Rudolf Steiner va donar un curs amb vuit lectures sobre agricultura al castell de Koberwitz actualment a Polònia i en aquella època a la Silèsia alemanya. Aquest curs va ser iniciativa d'uns agricultors de la zona que havien advertit una pèrdua de fertilitat i degradació del sòl que atribuïen a l'ús de fertilitzants obtinguts per síntesi química.[6]

Mètode d'agricultura biodinàmica[modifica]

L'agricultura biodinàmica concep la granja com un organisme, una entitat amb la seva pròpia individualitat. "Es posa l'èmfasi en la integració de cultius i d'animals de granja, el reciclatge dels nutrients, el manteniment del sòl i la salut i el benestar de conreus i animals, el granger també és part d'aquest tot"[7] Els conreu de cobertora, els adobs verds i la rotació de conreus es fan servir extensament.

Preparacions biodinàmiques[modifica]

Steiner va prescriure nou preparacions diferents per ajudar la fertilització que resulten essencials en aquest sistema d'agricultura i va descriure com s'havien de preparar. Steiner creia que aquestes preparacions transferien "forces" còsmiques sobrenaturals i terrestres al sòl.[4]

Les nou preparacions reben els nombres del 500 al 508 els ingredients són en les preparacions 500 i 501, banya de vaca enterrada a la tardor i recuperada a la primavera o quars triturat i tractat d'una manera similar. Les preparacions del 502 al 508 s'utilitzen per preparar el compost i es fan servir determinades plantes: Achillea millefolium, Matricaria recutita, Urtica dioica, Quercus robur, Taraxacum officinale, Valeriana officinalis i Equisetum. Però el mètode de preparació d'aquestes herbes implica, en alguns casos, introduir-les en parts de determinats animals: cérvols, bovins o animals domèstics.[8]

Calendari astronòmic de plantació[modifica]

Considera que hi ha influències astronòmiques en el desenvolupament del sòl i les plantes, per exemple les fases de la lluna indiquen el moment adequat de sembrar segons quines espècies.[9] Aquest aspecte de la biodinàmica es considera de naturalesa astrològica.[10]

Tractament contra plagues i males herbes[modifica]

Es parteix de la base que el control es fa tenint l'organisme “granja” en bon estat de salut quan aquest control no s'aconsegueix fa servir tècniques similars a la de la fertilització. Entre aquestes tècniques hi ha l'ús de cendres de les plagues o de les males herbes. Es considera que les plagues i les males herbes reflecteixen un desequilibri del sòl. També s'aplica les influències astrològiques

  • Les males herbes es combaten recollint-les i cremant-les, les cendres obtingudes es distribueixen pel camp que hagi estat lleugerament espargit per orina estèril de vaca (l'orina ha d'haver estat exposada a la lluna plena durant sis hores) això es fa suposadament per bloquejar la influència de la lluna en la determinada mala herba i que aquesta mala herba sigui infèrtil.

Producció de llavors[modifica]

Es focalitza en la pollinització oberta cosa que permet als grangers obtenir la seva pròpia llavor per a sembrar-la i també en el desenvolupament de varietats locals ben adaptades.[11]

Protecció de la marca registrada “Biodinàmica”[modifica]

El terme Biodynamic és una marca registrada per Demeter que és una associació d'agricultors biodinàmics que s'encarrega de vetllar pel respecte de les tècniques elaborades per Rudolf Steiner.

Eficàcia[modifica]

Un estudi d'avaluació a llarg termini de sistemes d'agricultura biodinàmica, ecològica i convencional,[12] assenyala la major biodiversitat de la comunitat biològica de les explotacions ecològiques. Segons els seus resultats, les granges biodinàmiques tenen millor qualitat estructural del sòl, i millors índexs biològics comparades amb els controls que s'usen mètodes no orgànics; però sense diferències significatives amb altres mètodes orgànics. La qualitat del sòl es manté en emprar compost.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ "Treue" Arxivat 2003-04-17 a Wayback Machine. (2002).
  2. ↑ Diver (1999), "Community Supported Agriculture" Arxivat 2011-05-26 a Wayback Machine.
  3. ↑ Andrew Christopher Lorand. Biodynamic Agriculture—A Paradigmatic Analysis. Pennsylvania State University, Department of Agricultural and Extension Education. 1996 PhD Dissertation.
  4. ↑ 4,0 4,1 Kirchmann, H.; Thorvaldsson, G.; Bergstrom, L.; Gerzabek, M. «Fundamentals of organic agriculture». Organic Crop Production--Ambitions and Limitations, 2008 [Consulta: 1r juliol 2009].
  5. ↑ Vegeu per exemple Diver (1999, Abstract). Richard Harwood, abans C.S. Mott Càtedra per Agricultura Sostenible a la Universitat Estatal de Michigan, va qualificar el moviment biodinàmic com el "primer moviment organitzat i ben definit de productors agrícoles i filosofies en agricultura sostenible" (Harwood 1990; p.6).
  6. ↑ According to account given in Diver (1999), "Introduction" Arxivat 2011-05-26 a Wayback Machine.
  7. ↑ Quotation from Diver (1999), "Introduction" Arxivat 2011-05-26 a Wayback Machine.
  8. ↑ Chariot, Eric «Enquête sur la biodynamie». Cosinus, Septembre 2012, pàg. 6-16.
  9. ↑ Biodynamic Tea (2007), "Beyond Organic Biodynamic Tea" Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine.
  10. ↑ Diver (1999), "Planetary Influences" Arxivat 2011-05-26 a Wayback Machine.
  11. ↑ Nemoto, K. and Nishikawa, Y., "Seed supply system for alternative agriculture: Case study of biodynamic agriculture in Germany", Journal of the Faculty of Agriculture, Shinshu University, Japan, Mar. 2007, pp. 73-81
  12. ↑ Paul Mäder; Andreas Fließbach; David Dubois «Còpia arxivada» (en castellà). Fertilidad del suelo y biodiversidad en agricultura ecológica, 07-06-2013, pàg. 6. Arxivat de l'original el 7 de juny 2013 [Consulta: 3 maig 2022].
  13. ↑ Carpenter-Boggs et al. "Organic and Biodynamic Management: Effects on Soil Biology". Soil Science Society of America Journal 64(5):1651-1659 (2000)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agricultura biodinàmica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agricultura_biodinàmica&oldid=33308946»