Llaurada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Llaurant amb bous a l’Antic Egipte.
Tractor llaurant.
Camp llaurat.

La llaurada és l'operació agrícola que consisteix en fer solcs més o menys profunds a la terra amb una arada, un arreu o qualsevol altre instrument apropiat per remoure la terra.[1][2] La paraula llaurar deriva del llatí laborare que tenia el significat genèric de treballar.[3] Un sinònim de llaurar és, efectivament, treballar la terra.

Finalitats que es persegueixen amb les llaurades[modifica]

  • Acumular aigua en el sòl.
  • Destruir les males herbes.
  • Fer més flonja la terra, especialment per a la sembra

Els tractats antics d'agronomia consideraven que el llaurar la terra era beneficiós pels motius anteriors.[4]

Tipus de llaurades[modifica]

  • Llaurades superficials: En general de menys de 20 cm de fondària i sense voltejar la terra. Es fan amb els anomenats cultivadors que són aparells dotats d'un conjunt de pues que es desplacen arrossegades per un tractor.

Les llaurades amb ganivets rotatius deixen la terra especialment esmicolada per a poder ser sembrada però ocasionen una capa compactada (a partir d'on arriben aquestes eines) molt perjudicial

Manualment les llaurades superficials i el desherbatge es fan amb aixada coneguda amb el nom d'aixadó quan són de reduïdes dimensions

  • Llaurades profundes: Si voltegen la terra es fa amb un arreu conegut popularment com a pala. Si no la voltegen i fan un solc profund com un canal subterrani es fan amb els subsoladors

Denominacions tradicionals[modifica]

Evolució històrica de la llaurada[modifica]

Les llaurades primitives es feien amb pals de l'ús dels quals encara hi ha restes en alguns pobles d'Amèrica del Sud i es coneixen com pals cavadors que requereixen un gran esforç.

L'ús de l'arada romana, en gran part de fusta i la tracció animal (bous o equins) va perdurar fins a la mecanització agrària del segle XX a partir d'aleshores els arreus i els tractors van permetre llaurades profundes que van ser responsables de grans processos erosius de pèrdua de terra

En l'actualitat la tendència és a llaurar menys (mínim conreu) i en qualsevol cas aplicar tècniques com el llaurar perpendicularment al pendent que redueixen l'erosió.

L'ús d'herbicides o de dalladores permet actualment prescindir de les llaurades per eliminar la mala herba

Estudis recents demostren que llaurar només temporalment augmenta la infiltració d'aigua i que el balanç hídric és més favorable si no es pertorba la terra. A més no llaurar permet que els conreus perennes tinguin més arrels prop de la superfície.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llaurada Modifica l'enllaç a Wikidata