Les molt riques hores del Duc de Berry

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaLes molt riques hores del Duc de Berry
Anatomical Man.jpg
Tipus Llibre d'hores i manuscrit il·luminat
Artista Barthélemy d'Eyck
Germans de Limburg
Jean Colombe
Data creació dècada del 1410
Comitent Joan I de Berry i Carles I de Savoia
Dimensions 29 (Alçada) × 21 (Amplada) cm
Col·lecció Museu Condé (Chantilly)
Catalogació
Codi museu Ms. 65
Modifica dades a Wikidata
L'Ascensió de Crist

Les molt riques hores del duc de Berry (Les Très Riches Heures du duc de Berry, a l'original francès), o simplement el Très Riches Heures, és un llibre d'hores que el duc Joan I de Berry va encarregar als "Germans de Limburg", Herman, Paul i Johan. El llibre no pogué ser acabat al morir de la pesta tant els seus creadors com el mateix Duc de Berry, el 1416. Actualment, el manuscrit es conserva al museu Condé, a Chantilly.

Origen de l'obra[modifica]

Es tracta probablement del manuscrit il·luminat més important del segle XV, se l'anomena "el rei dels manuscrits il·luminats" i les seves miniatures gòtiques són de les més apreciades per la qualitat del dibuix, la precisió dels detalls i la preciositat dels colors. El manuscrit conté també una il·lustració destacable de l'Ascensió de Crist.

Va ser pintat entre el 1412 i el 1416 pels germans de Limburg, que el van deixar inacabat.[1] Jean Colombe va acabar les miniatures entre el 1485 i el 1489 per a Carles I de Savoia.

Va ser descobert per a la Història de l'Art el 1855 per Enric d'Orleans (duc d'Aumale), en un pensionat de noies prop de Ginebra, on l'adquirí en competència amb un banquer italià.

Aspectes tècnics[modifica]

  • L'obra té 206 pàgines, de les quals més de la meitat són il·lustrades a tota plana, amb un format de 21 cm. d'amplada llarg per 29 cm. de llargada; es tracta d'una vitel·la particularment fina.
  • La paleta de colors utilitzada pels autors és particularment rica: els germans Limburg van emprar matèries minerals o químiques, així com plantes (per exemple, la goma aràbiga que els servia de lligant. El color verd fou obtingut de la malaquita, el blau atzur del lapislàtzuli, importats de l'Orient Mitjà, mòlts i dissolts, cosa que dóna idea del cost de l'obra per la seva època.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Morales, Joan «El llibre més bonic del món». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, juliol 2008, p. 18. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les molt riques hores del Duc de Berry Modifica l'enllaç a Wikidata