Ceràmic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb ceràmica.
Infotaula de geografia físicaCeràmic
(el) Κεραμεικός Modifica el valor a Wikidata
Kerameikos 2008 - DerHexer 3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusBarri, jaciment arqueològic i cementiri Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Kerameikos in Athens.svg Modifica el valor a Wikidata
 37° 58′ 42″ N, 23° 43′ 07″ E / 37.978333333333°N,23.718611111111°E / 37.978333333333; 23.718611111111Coord.: 37° 58′ 42″ N, 23° 43′ 07″ E / 37.978333333333°N,23.718611111111°E / 37.978333333333; 23.718611111111
Dades i xifres
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

Lloc webcityofathens.gr Modifica el valor a Wikidata
Ruïnes del Ceràmic d'Atenes

El Ceràmic (en grec antic Κεραμεικός Keramikós) era un demos, un barri de terrissaires de l'antiga Atenes, al nord-oest de l'Acròpoli.

Segons Heròdot, el nom derivava del grec κέραμος (kéramos),[1] terra cuita, però Pausànias diu que li venia de Cèram (Κέραμος), un fill d'Ariadna i Dionís.[2]

L'any 478 aC, quan estaven a punt de finalitzar les Guerres mèdiques, Temístocles va decidir aixecar una muralla al voltant de l'Àgora, i va dividir el ceràmic en dues parts, el ceràmin interior i l'exterior. La part de fora de la muralla va servir de lloc d'enterrament als soldats atenencs morts a les batalles, i al Ceràmic interior hi havia l'àgora. Existeix actualment un tram de la muralla que discorria de nord a sud, amb dues portes importants, la Porta Sagrada i el Dípilon, la porta més gran de la ciutat.

La Porta Sagrada era l'inici de la Via Sacra, que anava des de la ciutat fins a Eleusis, per on transitaven les processons que es celebraven durant els Misteris Eleusins. Al Dípilon començava la via que portava fins a l'Acadèmia platònica, i al llarg del seu recorregut hi havia el cementiri públic, on s'hi enterraven els atenencs notables i els herois de guerra. Al Dípilon s'iniciava la Via Panatenaica, per on discorria cada any una processó solemne durant el Festival de les Panatenees, celebrat en honor de la deessa Atena, patrona de la ciutat.[3]

Cap a l'any 400 aC es va construir el Pompeion entre les dues portes, un edifici envoltat de columnes i amb grans sales per celebrar banquets, on la noblesa i el poble menjaven la carn que se sacrificava en una hecatombe (un sacrifici de cent bous) a les festes Panatenees.

El Pompeion i molts altres edificis als voltants de la Porta Sagrada van ser arrasats per l'exèrcit del dictador romà Sul·la, durant el saqueig d'Atenes de l'any 86 aC, un episodi que Plutarc va descriure com un gravíssim bany de sang. Durant el segle II, es va construir un magatzem al lloc del Pompeion, però els hèruls el van destruir l'any 267. Les ruïnes es van aprofitar per instal·lar-hi tallers de terrissaires, que hi van treballar fins al 500. Es va construir una nova porta per les processons del festival a l'est amb altres tres entrades que conduïen a la ciutat. Els atacs dels àvars i dels eslaus a la fi del segle VI, van destruir completament el Ceràmic, que va desaparèixer entre les ruïnes. No es va redescobrir fins que un obrer grec va desenterrar una estela l'abril de 1863.[4]

Referències[modifica]

  1. Iliopoulos, Th. «Kerameikos» (en anglès). Odisseus. Ministeri de Cultura (Grècia). [Consulta: 10 març 2021].
  2. Pausànias. Descripció de Grècia, I, 3,1
  3. Tsoga, Klio; Liaska, Maria. «Ancient Agora of Athens: Description» (en anglès). Odysseus. Ministeri de Cultura de Grècia.
  4. Goette, Hans Rupprecht. Athens, Attica and the Megarid: an archaeological guide. Londres: Routledge, 2010, p. 59-60. ISBN 9780415487252. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceràmic