Georg Simmel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorg Simmel
Simmel 01.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 1 de març de 1858
Berlín
Mort 28 de setembre de 1918 (60 anys)
Berlín
Nacionalitat Alemana
Alma mater Universitat Humboldt de Berlín
Activitat professional
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof, sociòleg i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat Humboldt de Berlín
Obra
Obres destacades Sociology
Modifica dades a Wikidata

Georg Simmel (Berlín, 1 de març de 1858Estrasburg, 28 de setembre de 1918) fou un sociòleg alemany.

Simmel va estudiar filosofia i història a la Universitat de Berlín. Va obtenir el doctorat el 1881 amb una tesi sobre la monadologia física de Kant i entrà a formar part del cos de professors universitaris el 1885 a la mateixa Universitat de Berlín. Tot i el suport de Max Weber no va aconseguir assumir una posició professoral estable fins al 1901. Georg Simmel va ser cofundador, junt a Max Weber i Ferdinand Tönnies de la Societat Alemana de Sociologia.

Per Simmel, la sociologia s'ha de dedicar a l'estudi de la interacció social. Ha d'esbrinar les pautes d'interacció que es repeteixen en les relacions humanes. La seua formació kantiana el porta a la recerca dels a prioris sociològics, mitjançant un procediment intuïtiu. Els a prioris sociològics de Simmel parteixen de l'individu però requereixen la reciprocitat. El primer a priori és el de les accions recíproques i es refereix al fet que el sentit de la identitat individual es construeix necessàriament mitjançant el sentiment de pertànyer a diversos grups. El segon a priori és de la vida social empírica i es referix a la particularitat que els individus han de ser al mateix temps actors i espectadors dels seus propis processos d'acció social. Finalment, el tercer a priori el denomina valor general de l'individu, principi que remet a la continuïtat que existeix entre la consciència que l'individu posseeix de l'estructura social i l'efectiva realitat d'aquesta estructura social.

Els plantejaments de Simmel van trobar seguidors i es va conformar una escola que va rebre el nom de Sociologia Formal. El nom el deriva del fet que els treballs de Simmel centren la seua atenció sobre les formes, sense entrar a considerar els continguts. Simmel intenta extreure generalitzacions a partir de les formes.

La influència de Simmel es deixa notar a diverses orientacions de la sociologia com ara l'Interaccionisme Simbòlic, l'Etnometodologia i les sociologies d'orientació cognitiva.

Bases de la teoria de Simmel[modifica]

Nivells de preocupació[modifica]

Hi ha quatre nivells bàsics de preocupació en el treball de Simmel. Primer, els seus supòsits sobre els mecanismes psicològics de la vida social. Segon, el seu interès en els mecanismes sociològics de les relacions interpersonals. Tercer, el seu treball en sobre estructura i canvis en el Zeitgeist, l'esperit social i "cultural" del seu temps. També va adoptar el principi d'aparició, la idea que els nivells més alts emergeixen dels nivells més baixos. Finalment, va tractar sobre els seus punts de vista sobre la naturalesa i el destí inevitable de la humanitat. El seu treball més microscòpic va tractar sobre les formes d'interacció que tenen lloc entre diferents tipus de persones. Les formes inclouen subordinació, super ordinació, intercanvi, conflicte i sociabilitat.

Pensament dialèctic[modifica]

Un enfocament dialèctic és multicausal, multidireccional, integra fets i valors, rebutja la idea que hi ha línies divisòries dures entre els fenòmens socials. Se centra en les relacions socials, no només en el present, sinó també en el passat i el futur. Està profundament centrat en els conflictes i contradiccions. La sociologia de Simmel es refereix a les relacions, especialment a la interacció, pel que ve a ser conegut com un ''relacionista metodològic''. El seu principi és que tot interactua d'alguna manera amb tota la resta. Simmel va estar interessat principalment en els dualismes, conflictes i contradiccions en qualsevol àmbit del món social en què es va exercir.

Consciència individual[modifica]

Simmel es va centrar en les formes d'associació i va prestar poca atenció a la consciència individual. Creia en la consciència creativa, creença que es pot trobar en diverses formes d'interacció, en la capacitat dels actors per crear estructures socials i en els efectes desastrosos que aquestes estructures tenien a la creativitat dels individus. Simmel, també creia que les estructures socials i culturals arribaven a tenir una vida pròpia.

Sociabilitat[modifica]

Per Simmel, les formes d'associació fan que una simple suma d'individus separats esdevenen una societat, a la qual descriu com una unitat superior composta per individus. Estava especialment fascinat, pel que sembla, per l'impuls de la sociabilitat en l'ésser humà, que ha qualificat d'associacions ... [a través de les quals] la solitud dels individus es resol en la unió, una unió amb els altres".

La moda segons Simmel[modifica]

Segons Simmel, la moda es configura per motius d'imitació i de distinció. Aquesta dinàmica s'estructura en un circuit vertical, el qual reconcilia l'individu amb la societat assentant els gustos personals dins un marc col·lectiu. La dinàmica de la distinció i de la imitació com a origen de la moda és un aspecte de la teoria de Simmel ben coneguda i citada sovint a llibres com: La Psicologia de la Moda (1895) i La Filosofia de la Moda (1905).

Filosofia de la Moda de Georg Simmel

De manera implícita, Simmel crea una definició de moda definint-la com un sistema del qual només és possible parlar-ne a partir de la modernitat, i més particularment des de la modernitat ja madura de la societat de masses, en la qual la producció de les mercaderies és simultàniament producció de signes i de significats socials reproduïbles en sèrie.

Dins les teories i les discussions sobre moda i modernitat, Simmel també parla del fenomen del flâneur. Mentre que les visions estètiques de Charles Baudelaire van ajudar a veure la ciutat moderna com un espai d'investigació, teòrics com Georg Simmel van començar a codificar l'experiència urbana en termes més sociològics i psicològics. Simmel va teoritzar que les complexitats de la ciutat moderna creen nous llaços socials i noves actituds cap als altres. Per altra banda, va ser Walter Benjamin, a partir de la poesia de Charles Baudelaire, qui va fer del flâneur l'objecte d'interès acadèmic en el segle XX com un arquetip emblemàtic de l'experiència urbana i moderna. Després de Benjamin, el flâneur s'ha convertit en un símbol important per teòrics, artistes i escriptors.

Principals obres publicades[modifica]

  • Zur Psychologie der Frauen (1890) (Aportacions a la psicologia de les dones)
  • Über sociale Differenzierung (1890) (Sobre la diferenciació social)
  • Die Probleme der Geschichtsphilosophie (1892) (Els problemes de la filosofia de la història)
  • Einleitung in die Moralwissenschaft (1892/93) (Introducció a la ciència de la moral)
  • Zur Psychologie der Mode (1895) (Assaig publicat a la revista berlinesa Moderne Zeitfragen. Casimiro Libros l'ha traduït al castellà)
  • Philosophie des Geldes (1900) (Filosofia dels diners)
  • Zur Psychologie der Scham (1901) (Sobre la psicologia de la vergonya)
  • Brücke und Tür. (1903) (El pont i la porta)
  • Philosophie der Mode (1905) (La Filosofia de la moda)
  • Die Religion (1906) (La religió)
  • Soziologie (1908) (Sociologia)
  • Grundfragen der Soziologie (1917) (Qüestions fonamentals de la sociologia)
  • Der Konflikt der modernen Kultur (1918) (El conflicte de la cultura moderna)

Vegeu també[modifica]