Vés al contingut

Bernhard Schlink

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernhard Schlink
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Bielefeld (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Heidelberg
Kurfürst-Friedrich-Gymnasium (Heidelberg) (en) Tradueix - ciència del dret
Universitat Lliure de Berlín - ciència del dret
Universitat de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiErnst-Wolfgang Böckenförde Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Heidelberg
Berlín
Nova York
Bonn
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, guionista, professor d'universitat, novel·lista, jutge, poeta advocat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1988 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorEscola de Dret Benjamin N. Cardozo (1994–2013)
Universitat de Frankfurt (1991–1992)
Universitat de Bonn (1982–1991)
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Alemanya (1972–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
PareEdmund Schlink Modifica el valor a Wikidata
GermansWilhelm Schlink Modifica el valor a Wikidata
ParentsBasilea Schlink, tia
Klaus Engelhardt, cunyat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webschlink.rewi.hu-berlin.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0772384 Allocine: 241993 Allmovie: p526955 TMDB.org: 54121
Musicbrainz: d1ee4fe6-1b92-4441-b9ba-301cb9592017 Discogs: 5502007 Goodreads author: 2894 Modifica el valor a Wikidata

Bernhard Schlink (Bielefeld, 6 de juliol de 1944) és un jurista i escriptor alemany. El 1998 va ser nomenat jutge en la cort constitucional de l'estat federal de Rin del Nord-Westfàlia i és professor d'història de la llei en Universitat Humboldt, Berlín, des de gener de 2006.[1]

La seva carrera com a escriptor va començar amb novel·les policíaques tenint com a protagonista un personatge anomenat «Selb» (joc de paraules amb «Jo Mateix»); la seva primera novel·la fou Der Andere. Una altra de les seves novel·les, El nus gordià, va guanyar el premi Glauser el 1989.[2] El 1995 va publicar El lector (Der Vorleser), una novel·la parcialment autobiogràfica sobre un adolescent que té un romanç amb una dona gran que desapareix sobtadament i després se la retroba sent estudiant d'advocacia en un judici als criminals de la Segona Guerra Mundial. El llibre es va convertir en un èxit de vendes a Alemanya i va ser traduït a 39 idiomes. Va guanyar el premi Hans Fallada, el premi Welt, el premi italià Grinzane Cavour, el premi francès Laure Bataillon i el premi Ehrengabe de la Düsseldorf Heinrich Heine Society.[3] L'any 2000 va publicar una col·lecció de contes titulada Set amors en fuga.

El 2008 el director britànic Stephen Daldry va realitzar una adaptació al cinema d'El lector.[4][5]

Bibliografia

[modifica]
  • 1962 Der Andere
  • 1987 Selbs Justiz (En Selb fa justícia) amb Walter Popp
  • 1988 Die gordische Schleife (El nus gordià)
  • 1992 Selbs Betrug (L'engany d'en Selb)
  • 1995 Der Vorleser (El lector). Traduïda al català per Carme Gala Fernández i publicada per Edicions 62, 01/10/2009, col·lecció LaButxaca, ISBN 9788499300061
  • 2000 Liebesfluchten (Set amors en fuga)
  • 2001 Selbs Mord (L'assassinat d'en Selb)
  • 2006 Die Heimkehr (El retorn)
  • 2008 Das Wochenende (El cap de setmana)
  • 2010 Sommerlügen - Geschichten
  • 2011 Gedanken über das Schreiben - Heidelberger Poetikvorlesungen
  • 2014 Die Frau auf der Treppe
  • 2018: Olga
  • 2020: Abschiedsfarben (Colors de comiat). Traduïda al català per Oriol Gil Sanchis i publicada per Univers Llibres, 13/01/2022, ISBN 9788418375262
  • 2021: Die Enkelin

Referències

[modifica]
  1. «Bernhard Schlink | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2017].
  2. «Bernhard Schlink - Alchetron, The Free Social Encyclopedia» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2017].
  3. «El lector - Editorial Anagrama» (en castellà). Editorial Anagrama.
  4. «The Reader (El lector)» (en anglès). Film Affinity, 2008. [Consulta: 27 abril 2017].
  5. Hare, David «Truth and reconciliation» (en anglès). The Guardian, 12-12-2008. ISSN: 0261-3077.