Johann Gottlieb Fichte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte.jpg
Johann Gottlieb Fichte
Biografia
Naixement19 de maig de 1762
Rammenau, Electorat de Saxònia
Mort27 de gener de 1814(1814-01-27) (als 51 anys)
Berlín, Prússia
Causa de mortCauses naturals (Tifus)
Lloc d'enterramentcementiri de Dorotheenstadt
ReligióLuteranisme
FormacióUniversitat Friedrich Schiller de Jena
Universitat de Leipzig
Activitat
Director de tesiImmanuel Kant
Camp de treballFilosofia
OcupacióFilòsof i professor d'universitat
OcupadorUniversitat Friedrich Schiller de Jena
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Berlin
Universitat d'Erlangen-Nuremberg
EraFilosofia del segle XVIII
Regió geogràficaFilosofia occidental
Escola de pensamentIdealisme alemany, Romanticisme alemany i post-kantianisme
Interessat enAutoconeixement i autoconsciència, Filosofia moral i Filosofia política
Idees notablesConsciència absoluta, tesi–antítesi–síntesi, el no-Jo, das Streben, reconeixement mutu, Wissenschaftslehre, Anstoss, Tathandlung, instint bàsic, "intuïció originària de Fichte"
MovimentIdealisme alemany
ProfessorsChristian Friedrich Pezold, Friedrich August Wilhelm Wenck, Franz Volkmar Reinhard, Ernst Platner, Johann August Heinrich Ulrich i Immanuel Kant
AlumnesFriedrich Schelling i Johann Erich Berger
Influències
Influències en

Discogs: 3526037
Modifica les dades a Wikidata

Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany.

Biografia[modifica]

Defensor de l'educació nacionalista, veu en Johann Heinrich Pestalozzi la plasmació del seu ideal. Creu que per mitjà de l'educació el poble alemany podrà realitzar la seua missió històrica.

Estudià críticament l'obra d'Immanuel Kant, a partir de la qual intentava harmonitzar sobre bases científiques el coneixement teòric amb l'activitat moral, social i religiosa. Afirma que tot intent filosòfic d'entendre el problema del coneixement a partir de l'experiència sensible es troba amb una realitat incognoscible. Per això Fichte tractarà de trobar un primer principi que pugui justificar tot el saber. Aquest principi no pot sorgir de l'experiència, i malgrat tot, ha de justificar-la. L'única realitat no és el jo empíric, sinó un Jo Absolut il·limitat. És la consciència universal que resumeix en si la totalitat de l'ésser i del que es dedueix tota realitat i experiència. La Dialèctica és el mètode a través del qual es desenvolupa el Jo Universal:

  • La Intuïció. El Jo es reconeix a si mateix (Tesi).
  • El Jo es reconeix contraposat a tot allò sobre què no actua (Antítesi).
  • Explica la delimitació del Jo i no jo (Síntesi).

Rector de la Universitat de Berlín, freqüentà els cercles romàntics i prengué part activa en la resistència a Napoleó Bonaparte.[1]

Notes[modifica]

  1. Fichte va escriure que la seva admiració pel talent de Maimon "no té límits", i també que "Maimon ha capgirat per complet la filosofia kantiana tal com s'havia entès fins al moment" (Gesamtausgabe III, 2: 275).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlieb Fichte
  1. Monés, Jordi. Diccionari abreujat d'educació. núm. 10. Barcelona: Graó Editorial, pàg. 40 (col. Guix). ISBN 84-85729-43-9.