Johann Heinrich Pestalozzi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohann Heinrich Pestalozzi
Johann Heinrich Pestalozzi.jpg
Biografia
Naixement 12 gener 1746
Zuric
Mort 17 febrer 1827 (81 anys)
Brugg
Causa de mort Malaltia
Lloc d'enterrament Birr
Educació Universitat de Zuric
Activitat
Camp de treball Pedagogia
Ocupació Pedagog, filantrop, filòsof, polític, escriptor i pagès
Ocupador Universitat de Zuric
Professors Johann Rudolf Tschiffeli
Alumnes Allan Kardec, Friedrich Wilhelm August Fröbel i Louis-Vincent Tardent Tradueix
Influències Jean-Jacques Rousseau
Esport gimnàstica
Família
Cònjuge Anna Pestalozzi Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Pestalozzi amb els orfes a Stans, oli de Konrad Grob pintat el 1879.

Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827) va ésser un pedagog suís. Seguidor de Basedow i Rousseau, portà a la pràctica les seues idees en diversos centres. Al seu voltant s'aplegaren Fichte, Herbart i Fröbel. Tot i partir de Rousseau, la seua doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisició de l'hàbit de l'esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.[1]

Biografia[modifica]

Infància i juventut a Zúrich (1746-1768)[modifica]

Johann Heinrich Pestalozzi neix a Zurich el 12 de gener de 1746. Després de la mort prematura del pare i de diversos germans, viu sota la protecció i les atencions desconfiades, una mica angoixants, per part de la seva mare i d'una servienta fidel a la família. Pestalozzi freqüenta totes les escoles que estaven a disposició d'un habitant amb dret a ciutadania, jove i intel·ligent, i així entra en contacte amb les persones cèlebres de la il·lustració suïssa. En el cercle dels "Patriotes" al voltant de Johann Jakob Bodmer arriba a conèixer el pensament de filòsofs antics i moderns, sobretot les obres de Jean Jacques Rousseau. En uns primers escrits ( "Agis" i "Wünsche" / Desitjos) Pestalozzi s'enfronta amb la manera autoritària de governar dels poderosos. Abandona les carreres de teologia i de dret i inicia un aprenentatge agrícola, per viure com a pagès o bé com empresari agrònom. L'any 1767 arriba a conèixer a Anna Schulthess i s'enamora de la dona, que té vuit anys més que ell. En 1769 es casa amb ella tot i la intensa resistència dels pares de la núvia.[2]

Els anys al Neuhof (1769-1798)[modifica]

A la petita localitat argoviana de Birr, a una distància de 25 km de Zuric, Pestalozzi compra uns 20 hectàrees de terra de labor i de praderia que està de guaret i edifica la seva Neuhof. Però l'empresa agrícola fracassa, igual que la conversió en economia pecuària i l'intent d'elaborar el cotó mitjançant treball a domicili. A continuació, Pestalozzi intenta construir un institut per a pobres, però fracassa també i els deutes només poden ser pagats amb la venta de terrenys i l'ajuda de la família d'Anna. Així acaba, en 1780, el projecte del Neuhof en un fracàs. Únicament l'escrivà de Basilea, Isaak Iselin, segueix creient en Pestalozzi i l'anima a treballar com a escriptor. D'aquesta manera, els anys de 1780-1798 arriben a ser els anys dels seus èxits literaris. Neixen, entre altres, les obres "Abendstunden eines Einsiedlers" (Hores vespertines d'un eremita), les quatre parts de "Lienhard i Gertrud", "Über Gesetzgebung und Kindermord" (Sobre legislació i assassinat infantil), "Nachforschungen" (Investigacions) , "Fabeln" (Faules) i els escrits polítics que s'ocupen de la revolució a França i la situació a Suïssa: "Ja oder Nein?" (Sí o no?), els escrits relacionats amb el moviment popular de Stäfa i els escrits sobre la qüestió del delme. Totes les obres d'aquests anys poden ser compreses com a intent d'acció i d'adquisició d'influència en l'àmbit de la política.[3]

Stans (1798 - 1799)[modifica]

Quan, al març de 1798, amb l'entrada de les tropes franceses s'enfonsa l'Antiga Confederació Helvètica, Pestalozzi es posa al servei del nou Govern, creient poder realitzar per fi els seus plans d'educació del poble. Se li encarrega la direcció d'un institut per a nens orfes a Stans, però que ha d'abandonar després de només mig any a favor d'un llatzeret. Pestalozzi, psíquica i físicament deteriorat, descriu les seves experiències i reflexions en el seu "Brief an einen Freund über meinen Aufenthalt in Stans" (Carta a un amic sobre la meva estada a Stans), que en gran mesura és considerada com el text pedagògic més important de Pestalozzi i que és reimprimida, interpretada i citada sempre de nou.[4]

Burgdorf i Münchenbuchsee (1800 - 1804/05)[modifica]

L'estada a Stans li porta a Pesstalozzi el canvi de vida decisiu. Ara vol fer-se mestrePoc i en Burgdorf se li ofereix la possibilitat per a això. després pot realitzar les seves idees en un institut pedagògic que està combinat amb una escola normal de mestres. Rep el suport del Govern Helvètic, aconsegueix un grup de col·laboradors competents i vol desenvolupar el seu nou mètode d'ensenyament. L'escrit fonamental per a això "Wie Gertrud ihre Kinder lehrt" (Com Gertrud ensenya als seus fills) li fa famós a Pestalozzi com a gran educador i renovador de l'escola popular i visitants de tot Europa van en massa a Burgdorf. Quan són restablertes la Constitució de la Mediació de 1803 i les estructures federatives de l'Antiga Confederació Helvètica, Berna reclama el castell de Burgdorf per a residència de l'autoritat bernesa (corregidor) i Pestalozzi ha d'abandonar el castell. Després d'una estada passatgera en un edifici conventual a Münchenbuchsee, Pestalozzi, en la segona meitat de 1804, emprèn la construcció d'un nou institut a Yverdon, a l'extrem sud del llac de Neuchâtel a Suïssa francesa, al cantó de Vaud (Waadt), recentment fundat.[5]

Yverdon (1804 - 1825)[modifica]

L'Institut de Pestalozzi a Yverdon arriba a ser cèlebre molt aviat i el seu impuls pedagògic irradia cap a tot Europa, primer de tot, però, cap a Alemanya i, sobretot, cap a Prússia. Arriben a Yverdon nombrosos visitants per veure el Institut. El període propi d'apogeu van ser els pocs anys de 1807 fins a 1809, potser els anys fins a 1815. Dificultats econòmiques i discussions enfurismades durant anys entre els seus col·laboradors arriben a arruïnar l'Institut, que Pestalozzi ha d'abandonar en 1825. Durant els anys a Yverdon neixen la tercera versió de "Lienhard i Gertrud", l'escrit polític tardà "An die Unschuld" (a la innocència), nombrosos escrits en els quals, a part de Pestalozzi, van cooperar seus col·laboradors ( "Ansichten und Erfahrungen" / Opinions i experiències) i, sobretot, nombrosos discursos dirigits a casa seva. És especialment impressionant el discurs en la seva 72º aniversari, però també l'anomenat discurs de Lenzburg "Über die Idee der Elementarbildung" (Sobre la idea de l'educació elemental), que Pestalozzi pronuncia en 1807 sent president de l'Associació dels Amics Suïssos de l'educació. En els anys després de 1817 es publica a l'editorial Cotta l'edició en 15 toms de tots els escrits de Pestalozzi, la qual garanteix, per fi, uns ingressos majors.[6]

Últims anys de vida (1825-1827)[modifica]

Després de l'enfonsament de l'Institut de Yverdon, Pestalozzi es retira una altra vegada al seu Neuhof on vol construir una altra vegada un institut per a pobres. S'erigeix un edifici nou, però abans del seu acabament, Pestalozzi mor el 17 de febrer 1827 a la propera ciutat de Brugg i és enterrat a Birr, en el veïnatge de la seva Neuhof, al costat de la paret lateral de l'escola. Al Neuhof, Pestalozzi escriu la seva última gran obra, el "Schwanengesang" (El cant del cigne), que en l'essencial consisteix en una part autobiogràfica i una exposició completa de la seva pedagogia.[7]

Aportacions pedagògiques[modifica]

Educació[modifica]

En l'educació permet un retorn del mètode d'ensenyament i en la pedagogia modifica els coneixements psicològics sobre la infància i sobre les relacions primàries.

Pedagogia[modifica]

La pedagogia de Pestalozzi es centra en l'educació infantil i escolar i, des de 1811, ell i els seus col·laboradors esmenten el sistema pestalozziano amb el nom de "educació molt elemental". Consisteix a fer que el procés de desenvolupament humà (sensitiu, intel·lectual i moral) segueixi el curs evolutiu de la naturalesa del nen, sense avançar artificialment a aquest. L'educació és vista com una "ajuda" que es dóna al nen en aquest procés perquè es realitzi bé; l'activitat educativa i docent és vista com un "art". És de vital importància en la pedagogia de Pestalozzi el seu mètode de la intuïció, que veurem més endavant.

"La fi és la meta que hem d'aconseguir, el mètode intuïtiu és el camí correcte que hem de seguir"

Metodologia[modifica]

Pestalozzi va utilitzar un mètode lògic basat en la concepció "analítica i sistemàtica" de l'ensenyament i l'aprenentatge. El mètode es basava en la intuïció intel·lectual, la qual podem trobar manifestada en tres lleis: el numero, la forma i el nombre.

Número (relacions mètriques i numèriques):[modifica]

-Ensenyar als nens a considerar cada un dels objectes que se'ls dóna a conèixer com a unitat. és a dir, separat d'aquells amb els quals apareix associat. Quants hi ha?

-Utilització de tauletes amb lletres, les quals acumulava d'un en un perquè el nen conegués la relació dels nombres, al mateix temps que servia per aprendre les lletres.

-Partir de les coses simples abans d'avançar a les més complicades.

Forma (observar, mesurar, dibuixar i escriure):[modifica]

-Ensenyar-los a distingir la forma de cada objecte, és a dir, les seves dimensions i proporcions. Quina és la seva forma?

-Enriquir la memòria dels nens amb explicacions senzilles d'objectes i materials.

-Ensenyar a descriure i a donar-se compte de les seves percepcions.

-Ensenyar al nen, per mitjà del dibuix, a mesurar tots els objectes que es presenten a la seva vista i adquirir habilitats per a reproduir. Pestalozzi va pensar que per mitjà del dibuix s'exercitava al nen en la seva escriptura.

Nombre[modifica]

-Familiaritzar-los tan d'hora com sigui possible amb el conjunt de paraules i de noms de tots els objectes que li són coneguts. Com es diuen?

Mestre[modifica]

Pestalozzi defensava la individualitat del nen i la necessitat que els mestres havien d'estar més preparats per aconseguir un desenvolupament integral de l'alumne que per implantar coneixements. Les seves idees van tenir gran influència en les escoles del món occidental, particularment en l'àrea de preparació dels mestres.

Concepte d'alumne[modifica]

Pestalozzi va mostrar una gran confiança en les capacitats dels infants.[8]

Principis pedagògics[modifica]

Durant el llarg de la seva vida, Johann Heinrich Pestalozzi va establir dos principis pedagògics, aquests eren:

Naturalitat[modifica]

Pestalozzi va indicar que només l'educació podia realitzar-se conforme a una llei (harmonia amb la natura). D'aquest principi es coneix la necessitat de llibertat en l'educació del nen; cal que estigui lliure, perquè pugui actuar a la seva manera en contacte amb tot el que l'envolta (ambient).

Educació elemental[modifica]

Va partir de l'observació de les experiències, interessos i activitats educatives; de no ensenyar res que els nens no poguessin veure i va considerar que la finalitat principal de l'ensenyament no consistia a fer que el nen adquireixi coneixements i aptituds, sinó en desenvolupar les forces de la seva intel·ligència, dividint aquella en forma gradual, d'acord al seu evolució i on es prengués en compte a l'individu com una unitat d'intel·ligència, sentiment i moralitat; i que qualsevol irregularitat en aquestes característiques, comporta a la nul·litat d'una educació integral. Va incloure també l'educació física com a mitjà de fortalesa i resistència corporal, tancant així el cicle d'una educació integral, que va des del més espiritual al purament corporal.


D'altra banda, va afegir l'educació manual i l'educació física com a mitjà de fortalesa i resistència moral. També va pensar en que l'educació intel·lectual i l'educació física haurien de contribuir a l'educació moral i religiosa, que segons Pestalozzi, és el més important de la naturalesa humana.

Aplicacions a l'educació[modifica]

Sens dubte, les aportacions de Pestalozzi presenten gran rellevància per a l'educació del segle XXI, inscrita ella en les anomenades Societats del Coneixement i de la Informació, com també en els paradigmes de l'Economia Global i el Ecològic. Amb Pestalozzi la pedagogia comença a veure el nen d'una manera diferent, els situa en una veritable relació amb la natura i la cultura. Tot i que el seu ensenyament es basa en una educació elemental, no escapen les seves influències a l'educació preescolar. Tenim les següents aportacions:

Li va donar importància al desenvolupament del nen

Va posar en pràctica l'organització d'experiències i activitats per mitjà del joc.

Ha valorat les activitats espontànies del nen.

Va fer èmfasi en l'exercitació de les activitats manuals.

Va considerar l'exercitació en el dibuix com un mitjà per perfeccionar progressivament la mà, la qual cosa li serviria de base per a l'escriptura.

Va exercitar el llenguatge per mitjà de la conversa senzilla, per després aprendre a llegir.

Va destacar la utilitat dels exercicis corporals combinats amb els cants.

Va assenyalar com vital el desenvolupament del nen en els seus primers moments amb la família, especialment amb la mare.

Li va donar importància a l'afectivitat des del mateix moment del naixement del nen.

Va destacar el desenvolupament social del nen, primerament en la família i posteriorment a l'escola.

Va considerar important la creació d'institucions per atendre aquells nens que eren mancades de recursos econòmics.

Funcions educatives[modifica]

Li donava un gran valor a l'educació religiosa, sempre que aquesta no tingués un caràcter dogmàtic ni confessional. Va establir una funció social de l'educació on el principal objectiu era integrar a nens d'escassos recursos a la vida social, a través de l'ensenyament d'un ofici. Pensava que els seus propis alumnes ,a llarg termini, serien els educadors del demà. D'altra banda, l'educador no era concebut com una figura autoritària. D'aquesta manera, el docent, era l'encarregat d'estar al servei de les necessitats de l'alumne, a qui lliurava una confiança molt gran en les seves capacitats. Considerava que el paper de l'escola estava molt lligada a la ensenyança del l'ofici: més que escoles els exposava com tallers. I acabava amb el principal valor del seu interès, el qual era el de l'educació igualitària, és a dir, poder educar gent marginada. Confiava plenament en les virtuts de l'educació popular.

Obras[modifica]

Entre les obres més significatives de Pestalozzi tenim:

-Vigília d'un solitari (1780)

-Un fulla suïssa. (revista composta i editada per Pestalozzi.)

-Els meus indagacions sobre el procés de la Natura en el -desenvolupament de la Humanitat (1797)

-Llibre de les mares (1803)

-Carta a un amic sobre la meva estada a Stans (1807)

-Al bon tarannà, la serietat i la hidalguía de la meva època i de la meva pàtria (1815)Cartes sobre educació infantil (1819)

-El cant del cigne i Les destinacions de la meva vida (1826)

-Epístola Friné sobre l'amistat (1782)

Una de les obres que va tenir molt èxit va ser la de Leonardo i Gertrudis, que podem considerar també una novel·la costumista, en què Pestalozzi presenta i descriu uns personatges populars i molt característics i, sobretot, posa a la boca un llenguatge molt popular, amb molt d'aire natural i rural. Amb raó, Pestalozzi ho crida "un llibre del poble". Fins i tot porta escrit en la seva tomba un detall d'aquesta obra que diu; predicador del poble de Leonard i Gertrudis.[9]

Referències[modifica]

  1. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 67.
  2. «Infancia y juventud en Zurich.» (en castellà). [Consulta: 20 novembre 2018].
  3. «Los años en el Neuhof» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2018].
  4. «Stans y la carta de Stans» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2018].
  5. «Burgdorf y Münchenbuchsee» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2018].
  6. «Yverdon» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2018].
  7. «Últimos años de vida» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2018].
  8. «APORTES PEDAGÓGICOS» (en castellà). [Consulta: 30 novembre 2018].
  9. «Johann Heinrich Pestalozzi: su vida, aportes a la pedagogía y la educación actual» (en castellà). [Consulta: 5 desembre 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Johann Heinrich Pestalozzi