Johann Heinrich Pestalozzi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohann Heinrich Pestalozzi
Johann Heinrich Pestalozzi.jpg
Biografia
Naixement 12 gener 1746
Zuric
Mort 17 febrer 1827 (81 anys)
Brugg
Causa de mort Malaltia
Lloc d'enterrament Birr
Educació Universitat de Zuric
Activitat
Camp de treball Pedagogia
Ocupació Pedagog, filantrop, filòsof, polític, escriptor i pagès
Ocupador Universitat de Zuric
Professors Johann Rudolf Tschiffeli
Alumnes Allan Kardec, Friedrich Wilhelm August Fröbel i Louis-Vincent Tardent
Influències Jean-Jacques Rousseau
Esport gimnàstica
Família
Cònjuge Anna Pestalozzi Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827) va ésser un pedagog suís. Johann Heinrich Pestalozzi, també conegut com Enrique Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educació popular, és a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l'educació es podia realitzar únicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la Natura. Partint d'aquest principi, anem arribat de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educació del nen, és a dir, perquè el nen pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.

Va ser seguidor de Basedow i Rousseau, va portar a la pràctica les seves idees en diversos centres. Al seu voltant s'aplegaren Fichte, Herbart i Fröbel. Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els Deures socials i en la progressiva Adquisició de l'hàbit de l'esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.[1]

Infància i juventut a Zúrich (1746-1768)[modifica]

Johann Heinrich Pestalozzi neix a Zurich el 12 de gener de 1746. Després de la mort prematura del pare i de diversos germans, viu sota la protecció i les atencions desconfiades, una mica angoixants, per part de la seva mare i d'una servienta fidel a la família. Pestalozzi freqüenta totes les escoles que estaven a disposició d'un habitant amb dret a ciutadania, jove i intel·ligent, i així entra en contacte amb les persones cèlebres de la il·lustració suïssa. En el cercle dels "Patriotes" al voltant de Johann Jakob Bodmer arriba a conèixer el pensament de filòsofs antics i moderns, sobretot les obres de Jean Jacques Rousseau. En uns primers escrits ( "Agis" i "Wünsche" / Desitjos) Pestalozzi s'enfronta amb la manera autoritària de governar dels poderosos. Abandona les carreres de teologia i de dret i inicia un aprenentatge agrícola, per viure com a pagès o bé com empresari agrònom. L'any 1767 arriba a conèixer a Anna Schulthess i s'enamora de la dona, que té vuit anys més que ell. En 1769 es casa amb ella tot i la intensa resistència dels pares de la núvia.[2]

Els anys al Neuhof (1769-1798)[modifica]

A la petita localitat argoviana de Birr, a una distància de 25 km de Zuric, Pestalozzi compra uns 20 hectàrees de terra de labor i de praderia que està de guaret i edifica la seva Neuhof. Però l'empresa agrícola fracassa, igual que la conversió en economia pecuària i l'intent d'elaborar el cotó mitjançant treball a domicili. A continuació, Pestalozzi intenta construir un institut per a pobres, però fracassa també i els deutes només poden ser pagats amb la venta de terrenys i l'ajuda de la família d'Anna. Així acaba, en 1780, el projecte del Neuhof en un fracàs. Únicament l'escrivà de Basilea, Isaak Iselin, segueix creient en Pestalozzi i l'anima a treballar com a escriptor. D'aquesta manera, els anys de 1780-1798 arriben a ser els anys dels seus èxits literaris. Neixen, entre altres, les obres "Abendstunden eines Einsiedlers" (Hores vespertines d'un eremita), les quatre parts de "Lienhard i Gertrud", "Über Gesetzgebung und Kindermord" (Sobre legislació i assassinat infantil), "Nachforschungen" (Investigacions) , "Fabeln" (Faules) i els escrits polítics que s'ocupen de la revolució a França i la situació a Suïssa: "Ja oder Nein?" (Sí o no?), els escrits relacionats amb el moviment popular de Stäfa i els escrits sobre la qüestió del delme. Totes les obres d'aquests anys poden ser compreses com a intent d'acció i d'adquisició d'influència en l'àmbit de la política.[3]

Stans (1798 - 1799)[modifica]

Pestalozzi amb els orfes a Stans, oli de Konrad Grob pintat el 1879.

Quan, al març de 1798, amb l'entrada de les tropes franceses s'enfonsa l'Antiga Confederació Helvètica, Pestalozzi es posa al servei del nou Govern, creient poder realitzar per fi els seus plans d'educació del poble. Se li encarrega la direcció d'un institut per a nens orfes a Stans, però que ha d'abandonar després de només mig any a favor d'un llatzeret. Pestalozzi, psíquica i físicament deteriorat, descriu les seves experiències i reflexions en el seu "Brief an einen Freund über meinen Aufenthalt in Stans" (Carta a un amic sobre la meva estada a Stans), que en gran mesura és considerada com el text pedagògic més important de Pestalozzi i que és reimprimida, interpretada i citada sempre de nou.[4]

Burgdorf i Münchenbuchsee (1800 - 1804/05)[modifica]

L'estada a Stans li porta a Pesstalozzi el canvi de vida decisiu. Ara vol fer-se mestrePoc i en Burgdorf se li ofereix la possibilitat per a això. després pot realitzar les seves idees en un institut pedagògic que està combinat amb una escola normal de mestres. Rep el suport del Govern Helvètic, aconsegueix un grup de col·laboradors competents i vol desenvolupar el seu nou mètode d'ensenyament. L'escrit fonamental per a això "Wie Gertrud ihre Kinder lehrt" (Com Gertrud ensenya als seus fills) li fa famós a Pestalozzi com a gran educador i renovador de l'escola popular i visitants de tot Europa van en massa a Burgdorf. Quan són restablertes la Constitució de la Mediació de 1803 i les estructures federatives de l'Antiga Confederació Helvètica, Berna reclama el castell de Burgdorf per a residència de l'autoritat bernesa (corregidor) i Pestalozzi ha d'abandonar el castell. Després d'una estada passatgera en un edifici conventual a Münchenbuchsee, Pestalozzi, en la segona meitat de 1804, emprèn la construcció d'un nou institut a Yverdon, a l'extrem sud del llac de Neuchâtel a Suïssa francesa, al cantó de Vaud (Waadt), recentment fundat.[5]

Yverdon (1804 - 1825)[modifica]

L'Institut de Pestalozzi a Yverdon arriba a ser cèlebre molt aviat i el seu impuls pedagògic irradia cap a tot Europa, primer de tot, però, cap a Alemanya i, sobretot, cap a Prússia. Arriben a Yverdon nombrosos visitants per veure el Institut. El període propi d'apogeu van ser els pocs anys de 1807 fins a 1809, potser els anys fins a 1815. Dificultats econòmiques i discussions enfurismades durant anys entre els seus col·laboradors arriben a arruïnar l'Institut, que Pestalozzi ha d'abandonar en 1825. Durant els anys a Yverdon neixen la tercera versió de "Lienhard i Gertrud", l'escrit polític tardà "An die Unschuld" (a la innocència), nombrosos escrits en els quals, a part de Pestalozzi, van cooperar seus col·laboradors ( "Ansichten und Erfahrungen" / Opinions i experiències) i, sobretot, nombrosos discursos dirigits a casa seva. És especialment impressionant el discurs en la seva 72º aniversari, però també l'anomenat discurs de Lenzburg "Über die Idee der Elementarbildung" (Sobre la idea de l'educació elemental), que Pestalozzi pronuncia en 1807 sent president de l'Associació dels Amics Suïssos de l'educació. En els anys després de 1817 es publica a l'editorial Cotta l'edició en 15 toms de tots els escrits de Pestalozzi, la qual garanteix, per fi, uns ingressos majors.[6]

Últims anys de vida (1825-1827)[modifica]

Després de l'enfonsament de l'Institut de Yverdon, Pestalozzi es retira una altra vegada al seu Neuhof on vol construir una altra vegada un institut per a pobres. S'erigeix un edifici nou, però abans del seu acabament, Pestalozzi mor el 17 de febrer 1827 a la propera ciutat de Brugg i és enterrat a Birr, en el veïnatge de la seva Neuhof, al costat de la paret lateral de l'escola. Al Neuhof, Pestalozzi escriu la seva última gran obra, el "Schwanengesang" (El cant del cigne), que en l'essencial consisteix en una part autobiogràfica i una exposició completa de la seva pedagogia.[7]

Aportacions pedagògiques[modifica]

Educació[modifica]

L'educació de Pestalozzi la podem relacionar amb una de les seves motivacions :"equació moral i religiosa", això no implica que descurés l'educació formal, ja que va perfeccionar els mètodes d'ensenyament de lectura, llenguatge i càlcul. Més encara, el seu compromís amb l'educació era tan ampli que a més d'esdevenir en sociòleg filantrop interessat a procurar el bé del poble, es va interessar en analitzar les fallades de l'organització i la vida social, denunciant els abusos que existeixen en ella i proposant els mitjans adequats per corregir errors en tots els ordres: laboral, sanitari, cultural, educacional i jurídic.

A causa de la seva vocació d'humanista, Pestalozzi considerava que l'educació havia de ser omnipresent, de manera que estudiar les característiques de l'actualment anomenada "societat del coneixement", que funciona a partir del fenomen d'exclusió, havia de formar part de la preparació del mestre, quan el que es pretén és trencar paradigmes discriminatoris que impedeixen el desenvolupament natural de la intel·ligència del nen. De fet, tal va ser la seva determinació per afavorir l'educació igualitària, que va proposar la creació d'institucions que atenguessin als que no tinguessin prou recursos econòmics.[8]

Pedagogia[modifica]

Es diu que tota filosofia porta amb si les aportacions de la pedagogia; i al revés. En moltes oportunitats s'ha dit que la pedagogia de Pestalozzi té molt a veure al sistema filosòfic de Kant. Cal ressaltar que això només es refereix als fins morals de l'educació ja que en els altres aportacions no té gaire relació. És per això que quan llegim les aportacions de Pestalozzi ens sembla de vegades llegir a Kant. Al que es refereix a Pestalozzi, és que ens dóna a conèixer l'educació com la formació de l'home pel que fa a un ésser individual, escrivint que "L'home no arriba a ser home sinó per mitjà de l'educació" Típic de Pestalozzi és que fa una aplicació del que moral al social, acceptant els vincles socials per una acceptació lliure del deure; l'educació és la que aconseguirà la seva autonomia espiritual.

La pedagogia de Pestalozzi es centra en l'educació infantil i escolar i, des de 1811, ell i els seus col·laboradors esmenten el sistema pestalozziano amb el nom de "educació molt elemental". Consisteix a fer que el procés de desenvolupament humà (sensitiu, intel·lectual i moral) segueixi el curs evolutiu de la naturalesa del nen, sense avançar artificialment a aquest. L'educació és vista com una "ajuda" que es dóna al nen en aquest procés perquè es realitzi bé; l'activitat educativa i docent és vista com un "art". És de vital importància en la pedagogia de Pestalozzi el seu mètode de la intuïció, que veurem més endavant.[9]

"La fi és la meta que hem d'aconseguir, el mètode intuïtiu és el camí correcte que hem de seguir"

Metodologia[modifica]

El mètode de Pestalozzi no planteja “trucs” pedagògics; no hi ha originalitat en els seus aspectes materials, sinó en el fet que el mètode dóna la possibilitat de desenvolupar l’educació com un procés d’acció en el qual la pràctica, la investigació científica i la teoria es fecunden mútuament. El mètode aposta per la importància d’observar la naturalesa infantil, de fer explícites les lleis pròpies del desenvolupament infantil, de crear un medi favorable per a aquest desenvolupament, de prendre consciència de la dimensió social de la relació educativa, de valorar l’acció del nen, etc. Piaget, Montessori, Freinet i altres autors van continuar elaborant i perfeccionant tècnicament aquest mètode.

Número (relacions mètriques i numèriques)[modifica]

  • Ensenyar als nens a considerar cada un dels objectes que se'ls dóna a conèixer com a unitat. és a dir, separat d'aquells amb els quals apareix associat. Quants hi ha?
  • Utilització de tauletes amb lletres, les quals acumulava d'un en un perquè el nen conegués la relació dels nombres, al mateix temps que servia per aprendre les lletres.
  • Partir de les coses simples abans d'avançar a les més complicades.

Forma (observar, mesurar, dibuixar i escriure)[modifica]

  • Ensenyar-los a distingir la forma de cada objecte, és a dir, les seves dimensions i proporcions. Quina és la seva forma?
  • Enriquir la memòria dels nens amb explicacions senzilles d'objectes i materials.
  • Ensenyar a descriure i a donar-se compte de les seves percepcions.
  • Ensenyar al nen, per mitjà del dibuix, a mesurar tots els objectes que es presenten a la seva vista i adquirir habilitats per a reproduir. Pestalozzi va pensar que per mitjà del dibuix s'exercitava al nen en la seva escriptura.

Nombre[modifica]

  • Familiaritzar-los tan d'hora com sigui possible amb el conjunt de paraules i de noms de tots els objectes que li són coneguts. Com es diuen? [10]

Mestre[modifica]

Pestalozzi defensava la individualitat del nen i la necessitat que els mestres havien d'estar més preparats per aconseguir un desenvolupament integral de l'alumne que per implantar coneixements. Les seves idees van tenir gran influència en les escoles del món occidental, particularment en l'àrea de preparació dels mestres.

Concepte d'alumne[modifica]

Pestalozzi va mostrar una gran confiança en les capacitats dels infants.[11]

Principis pedagògics[modifica]

Proposava un model educatiu que combinés la teòrica amb la pràctica. Considerava primordial que el nen aprengués en contacte amb el medi que l'envolta i sota llibertat per així afavorir la motivació del nen i encoratjar els seus sentiments i la seva moralitat. Veia l'educació física com un pilar fonamental per al desenvolupament físic, mental i moral. Aquests principis es basaven en:

Naturalitat[modifica]

L'educació només pot fer-se realitat d'acord amb la pròpia naturalesa de l'ésser humà. Per a això, cal tenir en compte cinc elements:

  • Espontaneïtat: l'educació part del nen, per la qual cosa se li ha de permetre expressar-se amb llibertat.
  • Mètode d'ensenyament: del simple al complex i del que ve al llunyà, de manera seqüencial i ininterrompuda.
  • Intuïció: el coneixement part de la intuïció, com a activitat interna.
  • L'equilibri de forces: relacionat amb la formació mental, física i moral de manera interrelacionada.
  • Col·lectivitat: representa la influència que exerceix el medi social en el desenvolupament del nen i com l'escola el prepara per a la vida en societat.[12]

Educació elemental[modifica]

Va partir de l'observació de les experiències, interessos i activitats educatives; de no ensenyar res que els nens no poguessin veure i va considerar que la finalitat principal de l'ensenyament no consistia a fer que el nen adquireixi coneixements i aptituds, sinó en desenvolupar les forces de la seva intel·ligència, dividint aquella en forma gradual, d'acord al seu evolució i on es prengués en compte a l'individu com una unitat d'intel·ligència, sentiment i moralitat; i que qualsevol irregularitat en aquestes característiques, comporta a la nul·litat d'una educació integral. Va incloure també l'educació física com a mitjà de fortalesa i resistència corporal, tancant així el cicle d'una educació integral, que va des del més espiritual al purament corporal.


D'altra banda, va afegir l'educació manual i l'educació física com a mitjà de fortalesa i resistència moral. També va pensar en que l'educació intel·lectual i l'educació física haurien de contribuir a l'educació moral i religiosa, que segons Pestalozzi, és el més important de la naturalesa humana.[13]

Aplicacions a l'educació[modifica]

Sens dubte, les aportacions de Pestalozzi presenten gran rellevància per a l'educació del segle XXI, inscrita ella en les anomenades Societats del Coneixement i de la Informació, com també en els paradigmes de l'Economia Global i el Ecològic. Amb Pestalozzi la pedagogia comença a veure el nen d'una manera diferent, els situa en una veritable relació amb la natura i la cultura. Tot i que el seu ensenyament es basa en una educació elemental, no escapen les seves influències a l'educació preescolar. Tenim les següents aportacions:

  • Li va donar importància al desenvolupament del nen
  • Va posar en pràctica l'organització d'experiències i activitats per mitjà del joc.
  • Ha valorat les activitats espontànies del nen.
  • Va fer èmfasi en l'exercitació de les activitats manuals.
  • Va considerar l'exercitació en el dibuix com un mitjà per perfeccionar progressivament la mà, la qual cosa li serviria de base per a l'escriptura.
  • Va exercitar el llenguatge per mitjà de la conversa senzilla, per després aprendre a llegir.
  • Va destacar la utilitat dels exercicis corporals combinats amb els cants.
  • Va assenyalar com vital el desenvolupament del nen en els seus primers moments amb la família, especialment amb la mare.
  • Li va donar importància a l'afectivitat des del mateix moment del naixement del nen.
  • Va destacar el desenvolupament social del nen, primerament en la família i posteriorment a l'escola.
  • Va considerar important la creació d'institucions per atendre aquells nens que eren mancades de recursos econòmics.[14]

Funcions educatives[modifica]

Li donava un gran valor a l'educació religiosa, sempre que aquesta no tingués un caràcter dogmàtic ni confessional. Va establir una funció social de l'educació on el principal objectiu era integrar a nens d'escassos recursos a la vida social, a través de l'ensenyament d'un ofici. Pensava que els seus propis alumnes ,a llarg termini, serien els educadors del demà. D'altra banda, l'educador no era concebut com una figura autoritària. D'aquesta manera, el docent, era l'encarregat d'estar al servei de les necessitats de l'alumne, a qui lliurava una confiança molt gran en les seves capacitats. Considerava que el paper de l'escola estava molt lligada a la ensenyança del l'ofici: més que escoles els exposava com tallers. I acabava amb el principal valor del seu interès, el qual era el de l'educació igualitària, és a dir, poder educar gent marginada. Confiava plenament en les virtuts de l'educació popular.[15]

Obres[modifica]

Entre les obres més significatives de Pestalozzi tenim:

  • Vigília d'un solitari (1780)
  • Un fulla suïssa. (revista composta i editada per Pestalozzi.)
  • Els meus indagacions sobre el procés de la Natura en el -desenvolupament de la Humanitat (1797)
  • Llibre de les mares (1803)
  • Carta a un amic sobre la meva estada a Stans (1807)
  • Al bon tarannà, la serietat i la hidalguía de la meva època i de la meva pàtria (1815)Cartes sobre educació infantil (1819)
  • El cant del cigne i Les destinacions de la meva vida (1826)
  • Epístola Friné sobre l'amistat (1782)

Una de les obres que va tenir molt èxit va ser la de Leonardo i Gertrudis, que podem considerar també una novel·la costumista, en què Pestalozzi presenta i descriu uns personatges populars i molt característics i, sobretot, posa a la boca un llenguatge molt popular, amb molt d'aire natural i rural. Amb raó, Pestalozzi ho crida "un llibre del poble". Fins i tot porta escrit en la seva tomba un detall d'aquesta obra que diu; predicador del poble de Leonard i Gertrudis.[16]

Referències[modifica]

  1. Carmona, J. A.; Cámara, Francisco López «La infancia y la juventud en la planificación del desarrollo». Revista española de la opinión pública, 6, 1966, pàg. 511. DOI: 10.2307/40180744. ISSN: 0034-9429.
  2. Internet, Verein Heinrich Pestalozzi im. «Infancia y juventud en Zurich» (en es-es), 12-12-2018. [Consulta: 15 març 2019].
  3. Internet, Verein Heinrich Pestalozzi im. «Los años en el Neuhof» (en es-es), 12-12-2018. [Consulta: 15 març 2019].
  4. Internet, Verein Heinrich Pestalozzi im. «Stans» (en es-es), 12-12-2018. [Consulta: 15 març 2019].
  5. Internet, Verein Heinrich Pestalozzi im. «Burgdorf y Münchenbuchsee» (en es-es), 12-12-2018. [Consulta: 15 març 2019].
  6. Internet, Verein Heinrich Pestalozzi im. «Yverdon» (en es-es), 12-12-2018. [Consulta: 15 març 2019].
  7. Internet, Verein Heinrich Pestalozzi im. «Los últimos años de vida en el Neuhof» (en es-es), 12-12-2018. [Consulta: 15 març 2019].
  8. «Johann Heinrich Pestalozzi, pedagogo de la sabiduría.». [Consulta: 15 març 2019].
  9. «ENRIQUE PESTALOZZI: PEDAGOGÍA». [Consulta: 15 març 2019].
  10. Iliana, Psicopedagoga. «METODOLOGÍA DE PESTALOZZI» (en es). [Consulta: 15 març 2019].
  11. Tdea, Milena. «Para aprender a enseñar hay que aprender a aprender: Johann Heinrich Pestalozzi», 07-10-2012. [Consulta: 15 març 2019].
  12. Saúl. «Tendencias Contemporáneas de la Educación: Principios pedagógicos de la teoría de Heinrich Pestalozzi y John Dewey», 27-12-2014. [Consulta: 15 març 2019].
  13. «ENRIQUE PESTALOZZI: APORTES EN LA EDUCACIÓN PRE-ESCOLAR». [Consulta: 15 març 2019].
  14. Monografias.com, maria daiannagomez martinez. «Johann Heinrich Pestalozzi: su vida, aportes a la pedagogía y la educación actual - Monografias.com» (en es). [Consulta: 15 març 2019].
  15. Tdea, Milena. «Para aprender a enseñar hay que aprender a aprender: Johann Heinrich Pestalozzi», 07-10-2012. [Consulta: 15 març 2019].
  16. «ENRIQUE PESTALOZZI: OBRAS». [Consulta: 15 març 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Biber, George Eduard. Henry Pestalozzi and his Plan of Education. Publicat originàriament a Londres per John Souter, School Library, 1831. Repub. ISBN 1-85506-272-0. Conté fragments traduïts de les obres de Pestalozzi i va tindre una àmplia difusió a Anglaterra i Nord-amèrica on va ser llegit per Bronson Alcott i Ralph Waldo Emerson.
  • Silber, Kate. Pestalozzi: The Man and his Work. Londres: Routledge i Kegan Paul, 1960. ISBN 0-7100-2118-6. És la biografia més completa sobre Pestalozzi publicada en anglès en les darreres dècades.
  • López, N (2010) ""El próximo escenario global" de Kenichi Ohmae: momento cumbre de su tejido teórico y la socialización del paradigma de la economía global, Edición electrónica gratuita. Texto completo en www.eumed.net/libros/2010e/832
  • López, N (2010) "Las conexiones ocultas" de Fritjof Capra: momento cumbre de su programa de investigación y la socialización del paradigma ecológico, Edición electrónica gratuita. Texto completo en www.eumed.net/libros/2010e/831
  • López,N (2010) Sobre las sociedades de la información y la del conocimiento: críticas a las llamadas ciudades del conocimiento latinoamericanas desde el paradigma ecológico, Edición electrónica gratuita. Texto completo en www.eumed.net/libros/2010f/877

Enllaços externs[modifica]