Deure

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
«Deures» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Treball escolar».

El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo. Es relaciona amb la llibertat, ja que és la consciència la que impulsa a exercir el lliure albir de manera que no contradigui el deure, per tranquil·litzar els escrúpols i actuar èticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.

Ciceró[modifica]

Ciceró va estudiar el deure a De Oficiis (44 aC), un assaig filosòfic en forma de carta al seu fill. Influït per l'estoïcisme, afirma que tot home ha de conèixer el seu deure per poder complir-lo i ser un ciutadà amb honor. Aquest deure pot venir de quatre fonts:

  • del simple fet de ser persona
  • de la posició que ocupa (modernament es diria del rol social, per exemple el lloc de treball, la família o el grup de pertinença; cada grup té unes obligacions determinades)
  • de la pròpia personalitat
  • dels propis valors

Kant[modifica]

Kant basa tota la seva ètica en el deure, oposant-se així a les ètiques materials basades en manaments concrets. Creia que la raó permetia conèixer el mateix deure en cada situació i que acomplir-lo era l'únic motiu vàlid per a l'acció, i no pas per aconseguir un bé o evitar un càstig.

W.D. Ross[modifica]

W.D.Ross distingeix entre set tipus de deures, que serien subjacents als manaments concrets (tant de la religió com les lleis concretes de cada país)

  • deure de beneficència: obligació d'ajudar els altres
  • deure de la no maleficiència: evitar ferir o perjudicar els altres
  • deure de la justícia: assegurar que cadascú rep el que li pertoca
  • deure de la millora: obligació de millorar la pròpia manera de ser
  • deure de la reparació: si s'incompleix el segon deure, cal esmenar el mal en la mesura del possible
  • deure de la gratitud
  • deure de mantenir les promeses