Karl Ferdinand Braun

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKarl Ferdinand Braun
Ferdinand Braun.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1850 Modifica el valor a Wikidata
Fulda Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1918 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAlemanys Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Marburg
Universitat Humboldt de Berlín . Philosophiæ doctor (–1872)
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiAugust Kundt i Georg Hermann Quincke Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, inventor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tübingen
Institut Tecnològic de Karlsruhe
Universitat de Marburg
Universitat de Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLeonid Mandelstam (en) Tradueix i Jonathan Zenneck Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralLeonid Mandelstam (en) Tradueix, Richard Gans i Godfrey Thomson Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPhilipp Braun i Wunibald Braun Modifica el valor a Wikidata
Premis

Karl Ferdinand Braun (Fulda, Hessen, 6 de juny de 1850 - Nova York, 20 d'abril de 1918) fou un professor universitari, físic i inventor alemany premiat amb el Premi Nobel de Física l'any 1909.

Joventut[modifica]

Nascut el 1850 a la població alemanya de Fulda, va estudiar a la Universitat de Marburg i es va doctorar en física el 1872 per la Universitat de Berlín. Va ser professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tubinga, i arribà a ser director de l'Institut de Física de la Universitat d'Estrasburg el 1895.

Recerca científica[modifica]

El 1874, Braun va observar que certs cristalls semiconductors actuaven com a rectificadors, convertint el corrent altern en corrent continu, permetent el pas del corrent en una sola direcció. A causa d'aquest descobriment, va inventar el primer receptor de ràdio, el primer transistor a la fi del segle xix.

El 1897, va desenvolupar el primer tub de raigs catòdics, element determinant per al desenvolupament del sistema per a fer possible el televisor,[1] i posteriorment el primer oscil·loscopi, de manera que el flux d'electrons del tub es dirigís cap a una pantalla fluorescent per mitjà de camps magnètics generats pel corrent altern. Des de 1898, també va treballar en la telegrafia sense fils, i inventà el rectificador de cristall. Guglielmo Marconi, denominat l'inventor de la ràdio, va admetre posteriorment haver "manllevat" la patent de Braun.

El 1909 va rebre el Premi Nobel de Física, juntament amb Marconi, per les seves contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils[2] i especialment per les millores tècniques introduïdes en el sistema de transmissió (circuits ressonants magnèticament acoblats).[3]

Braun es traslladà als Estats Units al començament de la Primera Guerra mundial per ajudar a defensar l'estació alemanya de telegrafia sense fils de Sayville dels atacs la British Marconi Corporation. Va morir el 1918 a la seva residència del barri de Brooklyn a la ciutat nord-americana de Nova York.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Ferdinand Braun