Vés al contingut

Robert S. Mulliken

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert S. Mulliken
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juny 1896 Modifica el valor a Wikidata
Newburyport (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1986 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
comtat d'Arlington (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard
Universitat de Chicago
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWilliam Draper Harkins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica física, química orgànica i química teòrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor universitari, químic teòric, químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Florida
Universitat de Chicago
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enFísica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralLeona Woods Marshall, William Lichten i Nicholas Metropolis Modifica el valor a Wikidata
Família
PareSamuel Parsons Mulliken Modifica el valor a Wikidata
Premis

Robert Sanderson Mulliken (Newburyport, EUA 1896 - Arlington 1986) fou un físic, químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1966.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 7 de juny de 1896 a la ciutat de Newburyport, situada a l'estat nord-americà de Massachusetts. Fill de Samuel Parsons Mulliken, professor de química orgànica a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), va estudiar física, química i matemàtiques al MIT, on es llicencià el 1917. Amplià els seus estudis a la Universitat de Chicago, on es doctorà en fisicoquímica l'any 1921, i posteriorment va esdevenir professor a la Universitat Harvard, Universitat de Nova York i finalment a la de Chicago.

Va morir el 31 d'octubre de 1986 a la residència de la seva filla a la ciutat d'Arlington, situada a l'estat de Virgínia, a conseqüència d'una aturada cardíaca, sent enterrat a Chicago.

Recerca científica

[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial Mulliken fou membre de l'equip de recerca dirigit per James Bryant Conant a la Universitat Americana de Washington DC investigant sobre gassos verinosos. Nou mesos després fou incorporat a la Secció Química de l'Exèrcit dels Estats Units realitzant la mateixa feina. A la finalització de la Gran Guerra continuà la seva recerca científica, orientant-la però al voltant dels efectes del carbó negre i l'òxid de zinc sobre el cautxú.

A partir de 1921, durant la seva primera estada a la Universitat de Chicago, fa recerca sobre la separació dels isòtops del mercuri per evaporació sota la supervisió del futur Premi Nobel Robert Andrews Millikan que li ensenyà el model atòmic de Bohr. Durant l'estada a Harvard conegué el mètode cromatogràfic al costat de Robert Oppenheimer, John Hasbrouck van Vleck i Harold Urey. Durant l'estada a Europa (1925-1927) treballà al costat dels especialistes en mecànica quàntica Erwin Schrödinger, Paul Dirac, Werner Heisenberg, Louis de Broglie, Max Born i Walther Bothe.

Al seu retorn als Estats Units va aportar una decisiva contribució al coneixement de l'estructura electrònica de les molècules amb la seva teoria dels orbitals moleculars, segons la qual els electrons atòmics amplien les seves òrbites per estendre la seva influència al conjunt de la molècula de la qual formen part. Així mateix va desenvolupar la teoria de la hiperconjugació, va fer estudis sobre l'escala d'electronegativitat dels elements i l'ocupació de les integrals de superposició com mesura de la força de l'enllaç químic.

El 1966 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per ampliar el coneixement dels enllaços químics i l'estructura electrònica de les molècules mitjançant el mètode orbital.

Enllaços externs

[modifica]