Vés al contingut

Amedeo Avogadro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmedeo Avogadro

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro di Quaregna e Cerreto Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Lorenzo Romano Amede Modifica el valor a Wikidata
9 agost 1776 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1856 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolos d'Egina Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (1809–), químic, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Torí (1820–1850) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Avogadro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFelicita Mazzé Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontNordisk familjebok
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Mémoire

Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny[1] o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià,[2] i comte de Quaregna e Cerreto.[3] Fou profesor de física de la Universitat de Torí des de 1820 fins a la seva mort. Va formular l'anomenada llei d'Avogadro, que diu que «volums iguals de diferents gasos sota les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix número de molècules». Va generar avenços en l'estudi i desenvolupament de la teoria atòmica i en honor seu es va anomenar el nombre d'Avogadro.[4]

Biografia

[modifica]

Nascut en una família noble del Piemont, Avogadro fou un estudiant brillant, es graduà en lleis eclesiàstiques amb només 20 anys i inicià la seva carrera professional com a advocat. Però al cap de poc temps, es dedicà a la física i les matemàtiques, les seves ciències preferides. El 1809 començà a fer de professor d'aquestes matèries, al liceu de Vercelli,[4] on la seva família disposava d'unes propietats.

Durant una estada a Vercelli escrigué un article on formulava la següent hipòtesi avui en dia coneguda com a Llei d'Avogadro;

"Volums iguals de gasos, sota les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules".

Envià l'escrit a De Lamétherie's Journal de Physique, de Chimie et d'Histoire naturelle i fou publicat en l'edició de 14 de juliol de 1811 amb el títol; Essai d'une manière de déterminer les masses relatives des molecules élémentaires des corps, et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons.

Avogadro desenvolupà aquesta hipòtesi després que Joseph-Louis Gay-Lussac publiqués el 1808 la seva llei de volums i combinació de gasos. La dificultat principal amb la qual Avogadro topà fou l'enorme confusió que existia a l'època entre àtoms i molècules. Una de les contribucions principals d'Avogadro fou distingir les unes de les altres, postulant que les partícules simples també podien ser molècules, i que aquestes estaven formades per àtoms. Avogadro no usà la paraula "àtom", ja que "àtom" i "molècula" s'utilitzaven gairebé indistintament. Per referir-se als àtoms parlava d'un tipus de molècula que anomenava "molècula elemental". També es va afinar la definició de massa, diferenciant-la del pes.

A la quantitat de molècules presents en una quantitat de matèria en grams igual al pes molecular (molècula gram o, simplement, mol) se l'anomena nombre d'Avogadro (NA) i és aproximadament 6,02214199 × 1023. Tot i el nom, Avogadro no va fer cap intent de calcular el valor d'aquesta constant (la va calcular Johann Josef Loschmidt el 1865), però els treballs d'Avogadro eren els que afirmaven implícitament que era constant.

Bibliografia

[modifica]
  • Muñoz, R.; Sánchez, Bertomeu «La historia de la ciencia en los libros de texto: la(s) hipótesis de Avogadro». Enseñanza de las ciencias, Vol. 21, Núm. 1, 2003, pàg. 147-161.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. «Avogadro, Amadeo». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 221. ISBN 8429270043. 
  2. «Amedeo Avogadro; Italian physicist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  3. «Amedeo Avogadro». Historical Biographies. Chemical Heritage Foundation. [Consulta: 10 gener 2017].
  4. 4,0 4,1 «Avogadro di Quaregna, Amedeo» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 25 gener 2018].
  5. "Cràter lunar Avogadro". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)