Tofu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de menjarTofu
Origen
País d'origenXina Modifica el valor a Wikidata
Data de creació100 Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusformatge de soia i succedani de carn Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsllet de soia i soja Modifica el valor a Wikidata
Bloc de tofu presentat en daus. Xina

El tofu (en caràcters xinesos 豆腐 o 荳腐, del japonès tōfu, que té el seu origen en el terme xinès dòufu, compost per 'fesol' i 'quallat' o 'fermentat' ) és un aliment d'origen xinès provinent del quall (en general fet amb nigari) del suc de soia (tonyu), en un procediment equiparable a l'obtenció del formatge de llet. Així, s'obté una mena de formatge blanc i poc odorant, que es presenta de diverses formes (en blocs fresc, assecat, fumat, barrejat amb salsa de soia...).

És molt emprat en la cuina de l'Àsia oriental i també per molts vegetarians per la seva important aportació proteica i d'aminoàcids essencials.[1]

Conté un alt percentatge de calci i proteïnes. El seu gust i textura és molt suau i es pot emprar tant per en plats salats (llesques fregides, per exemple) com dolços. També es fa servir per a fer salses. En general, s'aconsella, tanmateix, salar-lo una mica, per a fer-lo més digestiu.

Producció[modifica]

El tofu s'aconsegueix coagulant la llet de soia i premsant el quall obtingut. Encara que s'hi pot utilitzar llet preparada, la majoria de productors de tofu obtenen la seua pròpia llet de soia remullant, triturant, bullint i assecant la soia.

Varietats[modifica]

Hi ha una gran varietat de productes de tofu disponibles,[2] però se'n poden diferenciar en dos grans grups: el tofu fresc (que s'aconsegueix directament de la llet de soia) i el tofu processat, tret del tofu fresc. A partir del tofu també es produeixen altres productes importants que s'utilitzen sovint en altres cuines. Depenent de la quantitat d'aigua que s'extreu de la quallada de tofu, podem dividir el tofu fresc en tres varietats principals. El tofu fresc es ven normalment totalment immers en aigua per mantenir el seu contingut d'humitat.

Tofu suau[modifica]

El tofu suau (silken tofu, en anglès) (嫩豆腐 o 滑豆腐, nèn dòufu o huá dòufu en xinès, tofu suau o tofu llis 絹漉し豆腐, kinugoshi tōfu en japonès 'tofu sedós'; 순두부, 純豆腐, sundubu en coreà, 'tofu pur') és tofu sense escórrer que conté la màxima quantitat d'humitat de tots els tofus frescs.[3] Al Japó i a la Xina, el tofu tradicional es fa amb aigua del mar.[4][5][6][7][8]

Tofu ferm[modifica]

El tofu ferm (老豆腐 lǎo dòufu en xinés; 木綿豆腐, momendōfu en japonès, 'tofu de cotó-en-pèl'), encara que està premsat i assecat, conté una gran quantitat d'humitat. Té la fermesa de la carn crua, però es recupera fàcilment quan es pressiona.

"Tofu sec" xinés[modifica]

El Dòu gān (豆干, literalment 'tofu sec' en xinés) no ha estat assecat malgrat el seu nom, però sí que és una varietat molt ferma de tofu, amb una gran quantitat de líquid extret. El dòu gān conté la mínima quantitat d'humitat dels tofus frescs.[9]

Tofu pudent[modifica]

Tofu pudent (del xinès: 臭豆腐; pinyin: chòu dòufu) és un tipus de tofu fermentat amb salmorra, caracteritzat per l'olor forta, però és un aperitiu molt estès per Xina i Taiwan pel seu toc saborós.[10]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Guillén Cano, Iván. «Guía sobre el tofu: ¿Qué es, cuáles son sus beneficios y cómo se prepara?» (en castellà), 14-02-2017. [Consulta: 18 maig 2018].
  2. «Tofu». New World Encyclopedia.
  3. Shurtleff & Aoyagi 2000
  4. Julia Moskin. «Artisanal, Creamy. .. Tofu?», 05-01-2005. [Consulta: 5 gener 2008].
  5. «New tofu production method». [Consulta: 5 gener 2008].
  6. «Deep Seawater Business To Develop Local Economies». [Consulta: 5 gener 2008].
  7. «Chodang Bean Curd Village». [Consulta: 5 gener 2008].
  8. «Chodang Sundubu (watery tofu) Village». [Consulta: 5 gener 2008].
  9. A photo. 
  10. «TAIWAN’S STINKY TOFU – A GUIDE TO THE TAIWANESE STREET FOOD DISH». [Consulta: 27 novembre 2020].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tofu