Copròlit

Corpòlit d'un dinosaure carnívor.

Els copròlits (en paleontologia) són excrements fòssils d'animals (mamífers rèptils i aus) extints. Els copròlits es classifiquen com a fòssils traça en contraposició als fòssils corporals, ja que donen proves del comportament de l'animal (en aquest cas, la dieta) en lloc de la morfologia. El nom deriva del grec antic κόπρος (kópros), que significa "excrement", i λίθος (líthos), que significa "pedra". Van ser descrits per primera vegada per William Buckland el 1829. Abans d'això, eren coneguts com a "pins d'avet fòssils" i "pedres bezoars". Serveixen un propòsit valuós en paleontologia perquè proporcionen proves directes de la depredació i la dieta d'organismes extingits. Els copròlits poden variar en mida des d'uns pocs mil·límetres fins a més de 60 centímetres. Deriva de les paraules gregues que signifiquen fem i pedra.

Els copròlits, a diferència de les paleofemtes, són excrements animals fossilitzats. Com altres fòssils, els copròlits han tingut gran part de la seva composició original substituïda per dipòsits minerals com ara silicats i carbonats de calci. Les paleofemtes, en canvi, conserven gran part de la seva composició orgànica original i es poden reconstituir per determinar les seves propietats químiques originals, tot i que a la pràctica el terme copròlit també s'utilitza per a material fecal humà antic en contextos arqueològics. L'estudi dels copròlits al Japó va ser iniciat per Michiko Chiura.

Valor de la recerca

Examinant els copròlits, els paleontòlegs poden trobar informació sobre la dieta de l'animal (si hi ha ossos o altres restes d'aliments), com ara si era herbívor o carnívor, i la tafonomia dels copròlits, tot i que el productor poques vegades s'identifica de manera inequívoca, especialment amb exemples més antics. En alguns casos, el coneixement de l'anatomia dels tractes digestius dels animals pot ser útil per assignar un copròlit a l'animal que el va produir, un exemple és la troballa que el Silesaurus, un dinosauriforme del Triàsic, podria haver estat un insectívor, un suggeriment que es basava en les mandíbules semblants a un bec de l'animal i l'alta densitat de restes d'escarabats trobades en els copròlits associats. A més, els copròlits es poden analitzar per detectar certs minerals que se sap que existeixen en quantitats traça en certes espècies de plantes que encara es poden detectar milions d'anys després. En casos rars, fins i tot s'ha trobat que els copròlits contenen restes d'insectes ben conservades. També hi ha un cas documentat d'un copròlit que conté un icnofòssil en forma de petjades d'un cocodril, creades quan un cocodril va trepitjar la matèria fecal abans que es fossilitzés.

Es tracta de vestigis molt rellevants, ja que, en molts casos, permeten establir la tipologia dels animals que els van deixar però és difícil determinar l'espècie a què pertanyen sense l'ajut d'altres dades que pugui fornir el jaciment on s'han trobat. En els copròlits acostumen a estar molt fosfatats.

Permeten esbrinar obtenir dades diverses especialment les del tipus d'alimentació de l'animal en qüestió. La teoria, que avui està en qüestió, sobre que els dinosaures ingerien pedres per facilitar la digestió va sorgir considerant que les pedres que es trobaven en aquests fòssils així ho demostraven.

Vegeu també

• Fòssil
• Icnita
• Excrement