Psitacosi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaPsitacosi
En blanc, anticossos atacant el bacteri Chlamydia psittaci, causant de la psitacosi. modifica
Tipusmalaltia bacteriana primària, infecció per Chlamydophila, pneumònia atípica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomestos, febre, miàlgia, artràlgia, cefalàlgia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, insomni, conjuntivitis, episcleritis, bradicàrdia, hipotensió arterial, labilitat afectiva, signes de meningisme, nàusea, vòmit, diarrea, restrenyiment, mal de coll, meningitis, polineuropatia, malestar i calfred Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, radiografia de tòrax, tomografia computada, hemograma, anàlisi d'orina, reacció en cadena de la polimerasa, ELISA, immunofluorescència i biòpsia Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
azitromicina, doxiciclina i moxifloxacina Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió aèria i transmissió indirecta Modifica el valor a Wikidata
Causat perChlamydophila psittaci Modifica el valor a Wikidata
Causa dePsittacosis outbreak of 1929–1930 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111C22 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A70
CIM-9073
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0135527 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2375
MedlinePlus000088
eMedicinemed/1951
Patient UKpsittacosis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009956 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0029291 i C0276108 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11262 Modifica el valor a Wikidata

La psitacosi és un malaltia infecciosa transmesa a l'ésser humà per guacamais, lloros, periquitos, cotorres i d'altres ocells que en són afectats. És causada per Chlamydia psittaci, una espècie de clamídia, un bacteri especialitzat que és sensible a alguns antibiòtics. Es caracteritza per símptomes generals (mal de cap, calfreds), febre i pneumonitis (pneumònia atípica).[1] Les clamídies poden causar altres infeccions, com per exemple limfogranuloma veneri, infecció genital per clamídia, tracoma, uretritis i afeccions al bestiar.[2]

Generalment els humans es contagien per mitjà de la inhalació de pols de material fecal sec provinent de les aus engarjolades, o bé per la manipulació d'aus infectades en escorxadors i sense una correcta higiene. No es coneixen casos de persones infectades per altres persones. La psitacosi és doncs un tipus de zoonosi, una malaltia parasitària que es transmet, en condicions naturals, dels animals vertebrats a l'home i viceversa.

En el cas de les aus, en estar infectades poden manifestar la malaltia amb secrecions oculars o nasals, diarrea, minva de la quantitat de menjar ingerit i aparença desgrenyada en general. El període d'incubació sol ser d'uns deu dies, però pot oscil·lar entre quatre dies i dues setmanes. Es diagnostica fàcilment amb una anàlisi de sang, o en animals també d'una mostra de material fecal. Tant en animals com en persones, la malaltia es cura amb antibiòtics. En cas de no ésser tractada, la psitacosi pot causar la mort dels ocells i eventualment de persones grans.

La psitacosi, junt amb l'àntrax i la tularèmia, és una de les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l'home en una guerra bacteriològica.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psitacosi
  1. ↑ «Psitacosi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Psitacosi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Psitacosi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Psitacosi&oldid=24874752»