Giardiosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giardiosi
Classificació i recursos externs
Giardiasi en una biòpsia duodenal. (Tinció H&E).
CIM-10 A07.1
CIM-9 007.1
DiseasesDB 5213
MedlinePlus 000288
eMedicine article/176718
MeSH D005873

La giardiosi (o giardiasi, o "febre del castor" de l'anglès beaver fever) en humans és una protozoosi causada per la Giardia lamblia, i que ocasiona diarrea en afectar l'intestí prim. La giardiasi es vincula amb el nivell socioeconòmic d'un país, amb una prevalença que oscil·la entre el 2 i el 7% a la majoria de les regions industrialitzades i arribant a 40% als països en desenvolupament.[1] Giardia té un ampli marge d'hostes mamífers a més dels humans, cosa que fa molt difícil eradicar-la. Per la gent amb el sistema immune afectat com els ancians o els pacients amb SIDA la giardiosi pot ser mortal.[2]

Agent[modifica | modifica el codi]

Giardia

L'agent causant de la mallatia és un protozou entèric paràsit, Giardia lamblia.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Superfície dorsal de Giardia

Antonie van Leeuwenhoek de Delft, Països baixos, va descriure aquests tipus de microorganismes i va ser el primer a descobrir G. lamblia, més tard, el 1859, es van fer estudis per part del metge txec Vilem Lambl,[3][4] Però no va enllaçar la malaltia diarreica amb ell, pensant que era un microorganisme normal de la flora intestinal.[5]

El 1915, Charles Wardell Stiles, li donà el nom actual de Giardia lamblia, en honor dels professors A. Giard de París i Dr. Lambl a Praga. Charles Wardell Stiles ja sospità de la realció de Giardia amb la diarrea cosa que va quedar ben establerta l'any 1954 per Dr. Robert Rendroff.

Transmissió[modifica | modifica el codi]

La giardiosi és causada per la ingestió de cists infecciosos. Hi ha moltes vies de transmissió incloent les de persona a persona (la majoritària), per l'aigua i venèria.

La giardiosi s'estén durant períodes de pluges fortes com les del Monsó.

Giardia no té vector..[6]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Les síndromes gastrointestinals són les més prevalents. Entre les símptomes constitucionals hi ha l'anorèxia,[7][8] i la fatiga. >

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Per la presència d'ous a la femta o per cromatografia.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Entre els medicaments es troben: metronidazol (Flagyl), tinidazol (Tricolam),nitazoxanida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Júlio, Cláudia; Vilares, Anabela; Oleastro, Mónica; Ferreira, Idalina; Gomes, Salomé «Prevalence and risk factors for Giardia duodenalis infection among children: A case study in Portugal». Parasites & Vectors, 5, 1, 2012-01-27, pàg. 22. DOI: 10.1186/1756-3305-5-22. ISSN: 1756-3305. PMID: 22284337 [Consulta: 28 agost 2015].
  2. [enllaç sense format] http://www.water-research.net/Giardia.htm
  3. Cox FE. «History of human parasitology». Clin. Microbiol. Rev., 15, 4, October 2002, pàg. 595–612. DOI: 10.1128/CMR.15.4.595–612.2002. PMC: 126866. PMID: 12364371.
  4. Smith, H.V.; Paget, T.. «11. Giardia». A: Simjee S. Infectious Disease: Foodborne Diseases. Humana Press, 2007, p. 303–336. DOI 10.1007/978-1-59745-501-5. ISBN 978-1-59745-501-5.  Chapter-doi:10.1007/978-1-59745-501-5_11
  5. Giardiasis. Retrieved on 2009-02-24.
  6. Baker, J.R. (2007). Advances in Parasitology. Elsevier Science & Technology Books. p. 131.
  7. «Giardiasis». Medicine Online.
  8. «Giardiasis». humanillnesses.com.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]