Listeriosi
La listeriosi o listerel·losi és una malaltia infecciosa causada pel bacteri grampositiu Listeria monocytogenes. És relativament poc freqüent i es produeix bàsicament en nadons, ancians i pacients immunodeprimits. Acostuma a presentar símptomes i signes semblants als de la grip, però en els casos més greus pot provocar meningitis i infeccions generalitzades.
Epidemiologia[modifica]
La incidència mundial anual de la listeriosi ha disminuït d'una incidència de 7 casos per milió de persones en 1986 i 7,9 casos per milió de persones en 1989 fins a 4,4 casos per milió de persones en 1993, amb incidències molt variables segons el país.[1]
Patogènia[modifica]
La L. monocytogenes està present arreu de l'ambient. La seva principal via de contagi és mitjançant la ingesta de productes alimentaris contaminats. Es pot trobar L. monocytogenes en la carn crua o poc cuita, llet no bullida, productes làctics, verdures i mariscs crus o no processats. El formatge tendre i la llet sense pasteuritzar representen un perill potencial, tot i que s'han produït brots epidèmics a causa de productes làctics fabricats amb llet pasteuritzada.[2]
La listeriosi es presenta en quatre síndromes clíniques habituals:
- Listeriosi de l'embaràs: la L. monocytogenes pot proliferar asimptomàticament a la vagina i a l'úter. Si la mare comença a presentar símptomes apareixen cap al tercer trimestre d'embaràs i consisteixen en febre, miàlgia, artràlgia i cefalees. Possibles complicacions són avortaments, mort fetal i part preterme.
- Granulomatosi infantil sèptica: es produeix per infecció neonatal i es presenta en dues formes. Una consisteix en una sèpsia d'aparició primerenca, amb la Listeria adquirida a l'úter i que provoca mort prematura; la L. monocytogenes es pot aïllar a la placenta, la sang, el meconi, el nas, les orelles i la gola. Una altra, d'aparició més tardana, s'adquireix per transmissió vaginal, tot i que també s'ha observat en parts per cesària.
- Infecció del SNC: la L. monocytogenes té una certa predilecció pel parènquima de l'encèfal, especialment el tronc encefàlic i les meninges. Són habituals els canvis d'estat mental i poden produir-se crisi en un 25% dels pacients. També es pot produir paràlisi dels parells cranials, encefalitis, meningitis i meningoencefalitis.
- Gastroenteritis: La L. monocytogenes pot produir diarrees de transmissió alimentària que, habitualment, no són invasives. El període mitjà d'incubació és d'1 a 2 dies, amb diarrea present durant uns 1 a 3 dies, a vegades acompanyada de febre i miàlgies.
Diagnòstic i tractament[modifica]
Sempre es poden fer cultius de L. monocytogenes a partir del líquid cefalorraquidi i, sovint, també es poden fer hemocultius. No hi ha proves fiables serològiques o de coprocultius.
Cal tractar la bacterièmia durant dues setmanes, la meningitis durant 3 setmanes i l'abscés cerebral durant un mínim de 6 setmanes. Com a antibiòtic s'acostuma a utilitzar l'ampicil·lina, a la qual sovint s'afegeix gentamicina pels seus efectes sinèrgics. La taxa de mortalitat és d'un 20-30%; de tots els casos associats a embarassos, la més alta de les malalties fetals.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Ryser, Elliot T.; Marth, Elmer H. Listeria, Listeriosis, and Food Safety (en anglès). 3a ed.. CRC Press, 2007, p. 98. ISBN 1420015184.
- ↑ Ryan K. J.; Ray C. G. (ed.). Sherris Medical Microbiology. 4a ed.. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9.
- ↑ Dongyou, Liu. Handbook of Listeria Monocytogenes (en anglès). CRC Press, 2008, p. 98. ISBN 1420051415.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Listeriosi |
- «Listeriosi». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- Pàgina de la listeriosi al CDC (Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units). (anglès) (castellà)
- Listeriosi en el bestiar. (anglès)