Mina de sal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una mina de sal és un equipament miner per a l'extracció de sal de la roca de sal, un tipus de dipòsit evaporític[1] Hi ha diverses zones força conegudes per les seves mines, com ara Khewra al Pakistan, Tuzla a Bòsnia, Wieliczka i Bochnia a Polònia, Hallstatt i Salzkammergut a Àustria, Rheinberg a Alemanya, Slănic a Romania, Provadiya a Bulgària, Avery Island a Louisiana, Estats Units, alguns pobles de Cheshire i Worcestershire a Anglaterra, i la Companyia de sal de Detroit, amb instal·lacions enormes.[2]

A Catalunya les mines de sal de Cardona, tancades l'any 1990 i convertides en museu, foren unes de les més importants d'Europa.

Mina de sal al Llac Atanasovsko, vora el Mar negre de la costa de Bulgària

Història[modifica]

Mina de sal de Cardona

Abans de la invenció del motor de combustió interna, l'extracció de sal era una de les operacions mineres més cares i perilloses de la mineria. Mentre que ara la sal és abundant, abans de la revolució industrial, la sal era molt difícil d'obtenir, i a les mines de sal hi treballaven esclaus o presos. A l'antiga Roma, la sal a la taula era un signe de riquesa. Els presoners romans eren els encarregats d'extreure la sal i l'esperança de vida entre aquests era més aviat baixa. L'historiador romà Plini el vell afirma a la seva Naturalis Historiæ: "A Roma [...] el sou del soldat es pagava amb sal, i el mot salari deriva d'aquest fet"[3]

Fins a temps relativament recents, tan recents de fet com el segle xx, la mineria de sal va ser efectuada en alguns llocs com a càstig o per presos, per exemple a la Unió Soviètica i a l'Alemanya Nazi.

Avui en dia la majoria de mines de sal són gestionades per grans empreses multinacionals com Cargill i Compass Minerals.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mina de sal
  1. «Oilfield Glossary: Terme evaporita». Arxivat de l'original el 2012-01-31. [Consulta: 5 setembre 2009].
  2. «Indústries a Godrich». Arxivat de l'original el 2007-12-26. [Consulta: 5 setembre 2009].
  3. Plinius Naturalis Historiæ XXXI.

Enllaços externs[modifica]