Vés al contingut

Naturalis Historia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Naturalis Historiæ)
Infotaula de llibreNaturalis Historia
(la) Naturalis historia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPlini el Vell Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Publicacióantiga Roma Modifica el valor a Wikidata, Imperi Romà
Creació74 dC
Dades i xifres
Temahistòria natural Modifica el valor a Wikidata
Gènereenciclopèdia Modifica el valor a Wikidata
Portada d'una edició de 1669 de la Naturalis Historia

Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79. El prefaci de l'obra dona la data precisa del seu inici, quan Titus va ser cònsol per sisena vegada (sexies consul).[1] Plini anomena la seva obra Libri Naturalis Historiae (Llibres de la història natural),[2] i el seu nebot Plini el Jove, que en va ser l'editor, l'anomena Naturae Historiarum Libri (Llibres de les històries de la natura).[3] Plini va morir l'any 79, i el seu nebot, que va recopilar dades disperses, la devia publicar aquell mateix any.

Estructura de l'obra

[modifica]

En la seva forma actual, la Història natural consta de 37 llibres. El primer inclou un prefaci descriptiu i taules dels continguts, així com una llista de les seves fonts, que originàriament precedia cada un dels llibres editats per separat. La distribució de l'obra és la següent:

Llibre Contingut
I Prefaci, taula de continguts i bibliografia
II Astronomia i meteorologia
III Geografia del Mediterrani occidental
IV Geografia del Mediterrani oriental
V Geografia d'Àfrica, Orient mitjà i Turquia
VI Geografia d'Àsia
VII Antropologia i psicologia humana
VIII Zoologia dels animals terrestres
IX Zoologia dels animal marins
X Zoologia, ornitologia o animals aeris, reproducció animal i els cinc sentits
XI Zoologia, insectes, zoologia comparada i intent de taxonomia
XII Botànica, plantes exòtiques, perfums, espècies de l'Índia, Egipte, Mesopotàmia, etc.
XIII Botànica, incloent-hi les plantes aquàtiques
XIV Botànica, la vinya i el vi
XV Botànica, l'olivera, l'oli i els seus usos, fruita i nogueres
XVI Botànica, incloent-hi més arbres i herbes
XVII Arboricultura, fruiters i sucs
XVIII Com menar una granja
XIX Jardineria i plantes ornamentals, més vegetals, herbes i arbustos
Llibre Contingut
XX Herboristeria, més plantes i arbustos de jardí
XXI Flors i floricultura
XXII Botànica, plantes miscel·lànies
XXIII Botànica, plantes medicinals i propietats o virtuts de diverses plantes, vins, vinagres i fruits
XXIV Medicina, propietats medicinals d'arbres i herbes
XXV Medicina, propietats medicinals d'herbes, farmacologia
XXVI Medicina, arbustos medicinals
XXVII Medicina, herbes medicinals per ordre alfabètic
XXVIII Medicina, usos mèdics de productes animals
XXIX Medicina, usos medicinals de productes animals (continuació)
XXX Preàmbul sobre màgia; més usos medicinals de productes animals
XXXI Medicina, usos medicinals de productes del mar: sals, plantes, esponges, etc.
XXXII Medicina, usos medicinals d'animals marins
XXXIII Mineralogia i metal·lúrgia de l'or, la plata i el mercuri
XXXIV Mineralogia i metal·lúrgia del bronze; estatuària
XXXV Mineralogia, usos de la terra, pigments, discussió sobre l'art de la pintura i l'ús del sulfur
XXXVI Mineralogia, lapidària; escultura, arquitectura, obeliscs, piràmides, laberints cretencs, argila, sorra, pedra, vidre, ús del foc
XXXVII Mineralogia, cristall de roca, ambre, gemmes, diamants, pedres semiprecioses, etc.

Publicació

[modifica]

Plini, aparentment, va publicar els primers deu llibres per compte propi, el 77, i s'ocupà de revisar i ampliar-ne la resta durant els dos anys restants de la seva vida. La seva obra va ser probablement publicada, amb poca o cap revisió, pel seu nebot, Plini el Jove. La manca d'una revisió final pot explicar parcialment les nombroses repeticions, algunes contradiccions i errors en els passatges extrets dels autors grecs, així com la inserció d'addicions marginals en llocs incorrectes del text.

Fonts utilitzades per Plini

[modifica]

Plini diu que la seva obra la va compondre després de la lectura de dos mil volums que corresponien a més d'un centenar d'autors escollits.[4] Segons Marçal Olivar, traductor al català d'aquesta obra i autor de la introducció, una estadística treta de les llistes que dona el mateix Plini, fa referència a 146 autors llatins i a 327 autors estrangers.[5]

Els autors que més va utilitzar Plini són:[6]

  • Posidoni (Poseidonius, Ποσειδώνιος), directament o a través de Varró i del De natura deorum de Ciceró.
  • Diàgores (Diagoras, Διαγόρας), un metge grec que menciona Plini el Vell diverses vegades, i que va viure, segurament, al segle iii aC i potser era nadiu de Xipre (Erotià esmenta un metge xipriota de nom Diàgores). El menciona també Erasístrat i Aeci, que en va preservar una de les seves fórmules.

També cal assenyalar Aristòtil, Teofrast, Cató, especialment pel que es refereix a agricultura, Verri Flac, Virgili, Ovidi, Vitruvi, Cels, Luci Juni Moderat Columel·la i Pomponi Mela.

Referències

[modifica]
  1. Plini. Naturalis Historia praef. 3
  2. Plini. Naturalis Historia praef. 1
  3. Plini el Jove Epistolae III, 5,6
  4. Plini. Naturalis Historia praef. 17
  5. Plini el Vell. Història Natural. Introducció. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p. XIV. 
  6. Plini el Vell. Història Natural. Introducció. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p. XIV-XV. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Història natural, vol. I: llibres I-II; Plini; traducció al català de Marçal Olivar; col·lecció Bernat Metge, núm. 15. ISBN 978-84-7225-921-8.

Enllaços externs

[modifica]