MERS coronavirus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMERS coronavirus
MERS-CoV
MERS-CoV1.jpg
MERS coronavirus observats mitjançant un microscopi electrònic
Dades generals
Malaltia Middle East respiratory syndrome
Taxonomia
Regne Virus
Ordre Nidovirales
Família Coronaviridae
Gènere MERS-CoV
Modifica dades a Wikidata

El MERS coronavirus, anteriorment conegut com a "nou coronavirus" (nCoV), és un virus ARN de cadena simple del tipus coronavirus i gènere Betacoronavirus.[1] És el causant del síndrome respiratori d'Orient Mitjà (MERS-CoV), el qual va ser detectat per primer cop l'any 2012 a l'Aràbia Saudita.[2] Actualment es desconeix l'origen d'aquest virus, però és probable que s'hagi originat a partir d'un animal. Aquest virus s'està estenent a Corea del Sud. Això, sumat al fet que sovint els coronavirus poden mutar, està provocant alarma, ja que podria arribar a convertir-se en una pandèmia.[3]

Tots els casos coneguts s'han vinculat amb la Península Aràbiga, perquè s'han produït allà o a països propers. També s'han vist casos en els que un individu que havia estat recentment a la Península Aràbiga ha provocat la transmissió de la malaltia (com a la República de Corea l'any 2015).[4]

En animals, el virus afecta al sistema respiratori i al gastrointestinal, ocasionalment també pot afectar el fetge i sistemes neurològics. En el cas dels éssers humans, el MERS-CoV infecta principalment el tracte respiratori superior i el gastrointestinal. Normalment causa infeccions al tracte respiratori superior (similars a un refredat) en humans, causant malalties lleus de curta durada amb rinitis, tos, mal de coll i febre. També pot causar infeccions del tracte respiratori baix, aquestes són més importants en humans.[5]

No hi ha cap tractament antiviral específic per al MERS coronavirus, tot i que sí que es poden alleujar els símptomes amb tractament mèdic. En els casos més greus, el tractament inclou atenció per a donar suport als òrgans vitals de l'individu infectat. Actualment no hi ha cap vacuna contra el MERS, però se n'està estudiant el desenvolupament d'una als U.S. National Institutes of Health.[6]

Característiques víriques[modifica]

Taxonomia[modifica]

Estructura del virus[modifica]

Tal com hem esmentat anteriorment, el MERS coronavirus és un virus de cadena de RNA, monocatenari i no segmentat, recobert per una càpside amb forma esfèrica. Quan perd aquesta, presenta una forma allargada.

Imatge de la estructura externa del MERS-CoV.

El terme "coronavirus" que dóna nom a la família fa referència a la seva càpside, formada per glicoproteïnes o espícules. Aquestes espícules (S) s'ajunten de tres en tres i donen al virus la seva forma característica de corona. Gràcies a aquestes glicoproteïnes el virus és capaç de fusionar-se i introduir-se a la cèl·lula que infecten.

A nivell més intern, hi trobem una petita proteïna de l'embolcall (E) que forma canals iònics i una proteïna de membrana (M) que intervé en la formació de la coberta a partir del Complex de Golgi.

Per últim, a nivell de l'RNA hi trobem la proteïna de la nucleocàpside (N), que encapsula el material genètic.[8]

A més a més, cada coronavirus codifica un set específic de proteïnes accessòries que intervenen en el cicle de vida del virus. En el cas del MERS-CoV, hi trobem la ORF 3, ORF 4a, ORF 4b i la ORF 5. Aquestes proteïnes poden influenciar la patogenicitat del virus, regular les interaccions amb l'hoste i/o promoure el desenvolupament d'un entorn adequat per la replicació del virus. Tot i això, en el MERS-CoV la localització d'aquestes proteïnes no està del tot clara.[9]

Replicació del virus[modifica]

És un virus que es replica en el citoplasma de les cèl·lules i no té per què provocar la lisi de la cèl·lula infectada.

Pel MERS-CoV, la DPP4 (Dipeptidyl peptidasa 4) o CD26 és el receptor que s'uneix a les proteïnes S de la coberta, i està expressat a la superfície de diversos tipus de cèl·lules.[9] [10] Gràcies a aquesta interacció, el virus es pot introduir a la cèl·lula o bé per la fusió directa de la membrana o bé per un procés d'endocitosi que formi una vesícula amb el receptor (DPP4) i el virus. En ambdós casos el virus perdrà la coberta i el genoma (RNA) acabarà alliberant-se al citoplasma, on es replicarà i es transcriurà a mRNA. Aquests dos processos es produiran en vesícules de membranes dobles que deriven del reticle endoplasmàtic.[11]

La traducció del mRNA donarà lloc a les proteïnes de la càpside, de les quals la proteïna N encapsularà el ARN viral. L'ARN ja encapsulat es traslladarà al compartiment intermedi del reticle endoplasmàtic llis o Complex del Golgi (ERGIC). D'allí en sortiran vesícules amb el RNA viral encapsidat per la proteïna N junt amb les proteïnes S, M i E.[12]

Aquestes vesícules es transportaran a la superfície cel·lular per a la posterior alliberació dels virions per exocitoci cap a l'exterior.

Variabilitat[modifica]

La replicació és un procés que pot produir petits canvis en el genoma. No obstant, la freqüència a la que es produeixen aquests errors o mutacions depèn de cada virus i és totalment a l'atzar.

En el nostre cas, la polimerasa del MERS coronavirus no té activitat correctora, això vol dir que va afegint nucleòtids sobre un motlle i no s'atura encara que cometi un error. A més a més, copia la cadena de manera discontínua, de manera que permet deleccions i recombinacions. Aquest procés comporta que els virions que són alliberats no siguin genèticament idèntics.

Aquesta particular polimerasa li dóna al MERS-CoV una gran capacitat de canvi, adaptació i formació de noves soques.[8][13]

Tropisme envers les cèl·lules[modifica]

El MERS-Cov provoca principalment alteracions en processos respiratoris. Ho fa a través de la interacció de les espícules proteiques (S) amb el receptor dipeptidil peptidasa 4 o DPP4(CD26) present a les cèl·lules epitelials bronquials no ciliades en humans.[14] D'aquesta manera pot introduir-se a la cèl·lula i infectar-la.

Es va descobrir que la proteïna M, la ORF 4a, la ORF 4b i la ORF 5 són potents antagonistes dels interferons. Això explica perquè els coronavirus són capaços de bloquejar la immunitat innata dels organismes que infecten a diferents nivells (en la producció de IFN o en l'efecte d'aquests).[9]

Espècies afectades[modifica]

Aquest virus es pensa que és un virus zoonòtic que pot portar infeccions secundàries a humans. Es creu que es transmet a través de l'exposició amb camells infectats, tot i que també s'han vist alguns casos amb ratpenats. S'ha pogut veure a camells de Qatar, Egipte i Aràbia Saudita, i en ratpenats a l'Aràbia Saudita.

La infecció als dromedaris s'ha observat com asimptomàtica o associada a signes respiratoris lleus amb càrrega nasal.[15]

Reservoris naturals[modifica]

En un principi es creia que la font d'infecció pel MERS coronavirus eren els ratpenats de cua de beina egipcis (Taphozous perforatus). Un estudi publicat l'any 2013 ens informa que es varen trobar seqüències genètiques pertanyents a coronavirus en aproximadament un 28% dels ratpenats estudiats, però únicament es va trobar una seqüència de MERS coronavirus en un únic individu. Precisament aquest individu va ser capturat a Bisha, on vivia el cas índex que es va donar a l'Arabia Saudita. Aquesta seqüència que es va identificar era curta (tan sols 182 nucleòtids de llargada), però idèntica a la seqüència del MERS coronavirus trobat en el pacient.[16]

Un estudi publicat a The Lancet Infectious Diseases en el qual s'havia estudiat el sèrum de més de 150 camells informava que el 100% de camells d'Oman i el 14% de camells espanyols presentaven anticossos específics envers proteïnes característiques de MERS coronavirus. No obstant, aquests anticossos no estaven presents en sèrums de petits i grans remugants.[17] Aquest i molts més estudis ens indiquen que els camells són el reservori principal del virus.

Transmissió[modifica]

Hi ha moltes incerteses sobre l'origen del MERS-CoV i la seva forma de transmissió. Aquesta situació és típica d'una malaltia emergent, en aquestes hi trobem moltes possibilitats incloent el medi ambient, els animals i les exposicions humanes.[15] Per tant, les formes precises de transmissió del MERS coronavirus no acaben d'estar ben definides.[4]

Transmissió zoonòtica[modifica]

Hi ha una creixent evidència serològica i molecular que els dromedaris són una espècie hoste per al MERS-CoV i que aquests tenen un paper important en la transmissió als humans. Els estudis serològics en dromedaris a Jordània, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Egipte, Etiòpia, Kenya, Nigèria, Tunísia i les Illes Canàries (a Espanya, alguns procedents del Marroc) han mostrat altes taxes d'anticossos contra MERS-CoV. Aquesta hipòtesi que els dromedaris són hostes del virus s'ha demostrat a través de la detecció d'ARN viral en diferents animals dels quals s'havia pres mostres de secrecions nasals i femtes (a Qatar, Aràbia Saudita, Oman i Egipte).[15]

 El virus no es transmet fàcilment dels camells als humans, tot i que cada cop hi ha més evidències que demostren el contrari. El contacte ha de ser proper entre una persona i un camell infectat per tal que es produeixi la transmissió, això ha suggerit que el virus pot infectar als humans a través de l'aire i a través del consum de la carn o la llet crua (tradicional en la cultura àrab) d'un camell infectat. Encara que la via més probable per a la transmissió és la respiratòria, les investigacions ens suggereixen que el MERS-CoV pot sobreviure més temps a la llet de camell crua que en la d'altres espècies animals.[3] La forma de contaminació a la llet és poc clara, pot ser degut al fet que els camells infectats excreten el MERS-CoV directament a la llet o la llet es veu contaminada durant la munyida.[15]

 El període d'incubació per a la possible transmissió zoonòtica primària és encara desconegut.

Transmissió entre persones[modifica]

El MERS-CoV, igual que altres coronavirus, es pot transmetre a partir de secrecions de les vies respiratòries de l'individu infectat, això pot succeir directament a través de les gotetes de la tos o de l'esternut, o indirectament tocant objectes o superfícies contaminades.[5] També s'ha vist que es pot transmetre a través de contacte, per exemple amb la convivència amb una persona infectada. És a dir, aquest virus es pot transmetre per contacte directe entre un individu infectat i un individu sa, així com a través de secrecions de les vies respiratòries.[4]

Per tant, perquè es transmeti el virus entre persones es necessita un contacte proper. S'han observat casos de transmissió entre persones en establiments d'atenció sanitària (sobretot si les pràctiques de prevenció i control no són les adequades), en canvi no s'ha notificat transmissió comunitària sostinguda.[18] Així doncs, la transmissió entre humans sembla limitada (s'ha pogut veure sobretot a nivell d'atenció a la salut més que a la comunitat), però tot i això existeix certa preocupació envers aquest virus. Cal remarcar que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) no ha emès cap advertència en els viatges als països on es troba aquest virus.[2]

El període d'incubació mitjà dels casos entre humans s'estima en poc més de cinc dies, però podria arribar a ser de fins a dues setmanes.[15]

Semblances amb el SARS-CoV[modifica]

La semblança entre el MERS-CoV i el SARS-CoV ha estat molt comentada, ja que posseeixen característiques comunes: ambdós produeixen malalties respiratòries greus en humans i tenen una estreta relació filogenètica amb virus trobats en ratpenats. Això fa pensar que els ratpenats poden ser els "reservoris ancestrals" dels virus que han evolucionat per donar lloc a aquests dos coronavirus.[19]

Tot i les seves semblances, tenen diferències bastant significatives. A nivell genètic, el MERS-CoV és un betacoronavirus del llinatge 2c, mentre que el SARS-CoV és un betacoronavirus del llinatge 2b. Funcionalment, també es presenten diferències importants. Els receptors cel·lulars que s'utilitzen per entrar a les cèl·lules hostesses dels virus són diferents, com també ho és la capacitat per infectar cèl·lules de determinades espècies (el MERS-CoV és capaç d'infectar directament cèl·lules de ratpenat, cosa que no fa el SARS-CoV).[20]

Síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà[modifica]

Regió d'Orient Mitjà, on es va detectar per primer cop MERS-CoV l'any 2012

La síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà o MERS (Middle East Respiratory Sydrome) és una malaltia infecciosa causada per un coronavirus (familia dels virus que causen el refredat comú) que afecta a totes les parts del sistema respiratori. El virus va ser detectat per primera vegada a Jordània (Aràbia Saudita) el 2012, en camells i dromedaris, segons l'Organitzacó Mundial de la Salut (OMS). Els orígens del virus no són del tot coneguts, estudis del seu genòma han situat el seu origen en els ratpenats i es pensa que es va transmetre d'aquests als camells i dromedaris en el passat.[21] Els símptomes poden ser més o menys greus segons l'individu, en persones causa febre, tos i dificultat per a respirar. arribant a causar la mort en un 30% dels individus, mentre en altres només s'han detectat símptomes lleus.[22]

La transmissió principal que es coneix d'aquest virus es produeix per contacte directe a partir de secrecions respiratòries d'un individu infectat. Al ser un virus que provoca zoonosis pot afectar als humans a partir del contacte amb espècies infectades per MERS, que sol trobar-se en camells, dromedaris i ratpenats. De fet, en diversos països, com Aràbia Saudita, Egipte, Omàn i Qatar, s'han aïllat soques de MERS coronavirus en camells idèntiques a les soques trobades en humans. Al maig de 2015 es va detectar un cas de MERS a Corea del Sud en un home que venia d'Orient Mitjà, el 5 de juny d'aquest mateix any la malaltia s'havia estès a 25 persones més, va ser el brot més gran detectat de MERS fora d'Aràbia Saudita. També s'han detectat casos minoritaris en països om Àustria, Xina, França, Alemània, Itàlia, Països Baixos, Estats Units i Regne Unit, entre altres.[22]

No es coneix del tot bé el període d'incubació (temps que transcorre entre el moment d'exposició al virus fins a la presència de símptomes) d'aquest virus. En els primers casos aquest període va ser d'una mitjana de 5 dies, mentre que s'han trobat casos en el que aquest període arribava a ser de més de 14 dies.

Cronologia[modifica]

El 16 de maig del 2015, l'Associació de Microbiología i Salut va publicar sobre el MERS-CoV com un tema d’actualitat.

Durant l'estiu del 2012, a Jiddah, Aràbia Saudita, va ser aïllat un coronavirus desconegut fins llavors a partir de l'esput d’un pacient de 60 anys d’edat, amb pneumònia aguda i insuficiència renal. El seu cas va ser informat pel doctor Ali Mohamed Zaki, membre de la Societat Egípcia de Virologia (ESV), a l'Hospital Fakeeh Soliman de Jeddah. El virus aïllat es va anomenar provisionalment coronavirus humà Erasmus Medical Center (EMC). Poc després, es detectà un cas quasi idèntic a Qatar, en un pacient que havia viatjat recentment a Aràbia Saudita. Aquests van ser els dos primers brots d'aquest tipus d’infecció.  

Aquell mateix abril, dos treballadors de la unitat de cures intensives d'un hospital a Zarqa, Jordània, van morir de pneumònia, infectats pel nou coronavirus. No va ser fins al setembre del 2012 que es detectà una infecció en una localització fora de la regió del Golf d’Orient Mig. Va ser a Londres, i el mateix tipus de virus va ser reanomenat amb el nom de coronavirus humà Anglaterra 1. El pacient infectat havia estat recentment a la regió del Golf. Tres altres pacients van contraure el virus fora de l’Orient Mig, dels quals dos s’infectaren al Regne Unit per contacte amb un pacient infectat poc després de visitar Pakistan i Aràbia Saudita, i un altre es detectà a França, en un turista que havia viatjat als Emirats Àrabs.[23][24][25] 

Aquests fets van alarmar els científics, degut a l'alta morbilitat i mortalitat de la infecció i les seves semblances evidents amb la síndrome respiratòria aguda severa (SARS-CoV). Després d'estudiar el genoma d’aquest nou virus aïllat independentment a Aràbia Saudita, Jordània i el Regne Unit, es va arribar a la conclusió que els virus procedien d’un ancestre comú, ja que compartien el 99% de la seva seqüència genòmica.

El 15 de maig del 2013, un grup d’experts en coronavirus, el Coronaviridae Study Group, que forma part del Comité Internacional de Taxonomía dels Virus i altres científics, van proposar donar-li el nom de Middle East Respiratory Syndrome Coronavirus (MERS-CoV) al nou virus. Aquest mateix dia, l'OMS va informar de dos nous casos de MERS-CoV a Aràbia Saudita, que formaven part d’un grup vinculat a un hospital a la província oriental del país. Fins llavors, Aràbia Saudita comptava amb 21 casos, i arreu del món s'havien registrat ja 40 casos confirmats, incloent 20 morts.[23]

A principis d'agost del 2013, un grup d'investigadors van trobar anticossos contra el MERS-CoV en 50 dromedaris a Omán, i 12 camells, de 1005 investigats, a les illes Canaries. Mentres, el nombre de víctimes seguía augmentant fins a 94 infectats, amb 46 morts. Molts dels casos s’havien transmès de persona a persona, però en molts altres es dubtava sobre quina hauria estat la seva font d'infecció, tot i que els epidemiòlegs especulaven que els ratpenats pogueren ser el reservori natural del MERS-CoV, ja que és hoste de virus semblants.[23][25]

Un ampli anàlisis publicat online per la revista The Lancet va inormar sobre una varietat significativa entre els genomes virals extrets de diferents malalts, i arribà a la conclusió que hi havia, almenys, 3 versions diferents del virus en la població d’Aràbia Saudita.[26]

L'1 de novembre del 2013, les autoritats sanitàries espanyoles informaren del primer cas de MERS-CoV a Espanya, en una dona que acabava de viatjar a Aràbia Saudita. Dos mesos més tard, diversos investigadors van confirmar que els camells són els hostes del MERS-CoV. La OMS anunciava que els investigadors havien detectat el virus en un ramat de camells a Qatar, vinculats a dos casos humans recents. A més, es sospità que els ratpenats eren l'última font del nou virus, encara que les interaccions entre ratpenats i humans sigui limitada (això va portar a pensar que altres animals podien actuar com a intermediaris). 

A finals de febrer del 2014, havien emmalaltit 183 persones, i n'havien mort 80, a causa del MERS-CoV. Un nou estudi suggeria que un quart de la població de camells d'Aràbia Saudita eren portadors del virus, i que un altre gran percentatge tenia anticossos contra el MERS-CoV a la sang. A més, també es van trobar camells infectats a Sudan i Etiòpia, cosa que fa pensar que molts altres casos a l’Àfrica haurien passat inadvertits.[23][25]

Les últimes setmanes d’abril del 2014 van ser crítiques, i les xifres d'infectats, la majoria a Aràbia Saudita, va augmentar notablement. Es detectaven casos quasi cada dia, arribant a un total de 333 casos, incloent 107 morts, segons el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (eCDC).

Durant el 2014, es van fer diversos estudis que confirmaven que la font d’infecció principal eren els camells, i que la infecció pel virus estava més extensa del que es coneixia anteriorment. El virus també es va trobar en llet de camells, cosa que advertí sobre el consum d’aquesta llet crua o sense tractament previ. A més, una de cada 10 persones que habitualment tenien contacte amb camells presentaven anticossos contra el MERS-CoV. Aquestes investigacions portaren a un millor coneixement del mecanisme de transmissió del virus, tot i que encara no era molt clar. A més, un seguit d’estudis demostraren que la infecció per MERS-CoV podia ser més comú del que es pensava, i pot causar una malaltia lleu o assimptomàtica en part de la població. 

Des de setembre del 2012, s'han notificat a l'OMS 1.621 casos confirmats per laboratori d’infecció pel MERS-CoV, incloent, almenys, 284 morts. Actualment, es segueix investigant per obtenir una vacuna que pugui prevenir aquesta malaltia en camells.[25]

Finalment, el MERS-CoV ha estat capaç de propagar-se, durant l'any 2015, cap a l'est asiàtic per començar a produir casos secundaris en un nou focus d’infecció a Corea del Sud, i un altre a la Xina. A Corea del Sud s’ha propagat dràsticament, fet que ha sorprès als científics. S'han establert mesures de quarentenes i aïllament per tal de frenar aquest nou brot, però fins ara s'han detectat 109 casos, amb nou morts. Paral·lelament, a l'Aràbia Saudita ja s’han declarat un total de 1.621 casos, dels quals 451 han mort, amb una taxa de mortalitat que supera el 40%. Això ens permet entendre l'alarma que hi ha a l'Àsia a causa d’aquest virus. En aquests moments s'estan duent a terme investigacions sobre aquest nou brot, i també s’està sopesant el perill que tindria que un nou brot s'estengués a nivell internacional, amb possibles variacions del seu genoma que el farien encara més perillós.[25]

Detecció de casos d'infecció per MERS-CoV i posterior procediment d'actuació[modifica]

Es sospita de cas d'infecció per MERS coronavirus en aquelles persones que presentin febre, tos, dificultat de respiració i principis de malaltia pulmonar parenquimatosa, que hagin viatjat a països de l'Orient Mitjà en els anteriors 14 dies de presentar els símptomes. Posteriorment s'han d'analitzar aquells individus que hagin tingut contacte directeamb la persona infectada, com el personal sanitari, familiars (o persones amb contacte físic similar), passatgers situats properament a l'afectat en un avió o a la tripulació que hi hagi tingut contacte, això mentre l'afectat presentava els símptomes.[27]

Es considera cas confirmat un cas sospitós amb confirmació en anàlisis de laboratori (PCR, seqüenciació identificativa del virus, demostració per seroconversió i/o tècniques com ELISA o IFA).

Test i diagnòstic[modifica]

Trobem diferents tests per detectar el MERS-CoV, en general els classifiquen en dues categories:[28]

  1. Tests moleculars: aquells que detecten seqüències específiques de DNA o RNA.[29] Aquests test busquen l'evidència d'una infecció activa.
  2. Tests serològics: els quals busquen infecció prèvia, a través de la detecció d'anticossos contra el MERS-CoV. Aquestes proves s'utilitzen per a la vigilància o la investigació, però no són adequades pel diagnòstic.

No es pot descartar completament la infecció per MERS-CoV amb un únic resultat negatiu, per tant, s'hauran de realitzar proves addicionals.[28]

Tests moleculars[modifica]

Termociclador (aparell amb el que s'efectua una PCR convencional)

Les proves moleculars s'utilitzen per a diagnosticar una infecció activa, és a dir, presència de MERS-CoV en aquelles persones que es creu que poden estar infectades per a aquest virus basant-se en els símptomes clínics que presenten o per la relació que puguin tenir amb els llocs on s'ha confirmat la presència del virus.

La reacció en cadena de la polimerasa o també coneguda com a PCR, ens ajuda en el diagnòstic de malalties infeccioses, ja que ens permet detectar la presència de RNA viral. En el cas del MERS-CoV, podem prendre mostres de les vies respiratòries de l'individu infectat per tal de confirmar la presència del virus amb la PCR.[3] La confirmació dels casos d'acord amb els estàndards de l'OMS es realitza amb aquest mètode.[15] L'èxit d'aquesta prova depèn de diversos factors com l'experiència i la destresa del personal del laboratori, així com de l'entorn (s'ha d'evitar la contaminació de la mostra), el tipus i la condició dels espècimens que s'estan avaluant. Per a la PCR es recomana recollir diverses mostres, tant del tracte respiratori superior, tracte respiratori inferior, sèrum i mostres de femta.[28]

Tests serològics[modifica]

Les proves de serologia s'utilitzen per a detectar un infecció prèvia (presència d'anticossos contra el MERS-CoV) en els individus que es creu que poden haver estat exposats al virus. Els anticossos són proteïnes produïdes pel sistema immunitari del propi cos per atacar i matar virus, bacteris i altres microorganismes durant una infecció. Per tant, la presència d'anticossos contra MERS-CoV ens indica que l'individu en qüestió havia estat infectat prèviament pel virus i va desenvolupar una resposta immunitària contra aquest.[28]

Les mostres de sang, ens permeten saber si l'individu ha estat infectat prèviament pel virus mitjançant proves d'anticossos contra el MERS-CoV.[3] En aquest cas utilitzem la serologia, és útil per a detectar anticossos en aquells pacients en què la detecció directa (a través de mètodes moleculars) del virus és negativa, així com per a estudis humans i animals. No obstant això, la interpretació dels resultats serològics per al MERS-CoV es poden veure obstaculitzats per l'àmplia circulació d'altres coronavirus humans com HCoV-OC43, HCoV-HKU1, HCoV-NL63 i HCoV-229E. S'utilitzen diverses tècniques com assaig d'immunofluorescència indirecta (IFA) o ELISA. Cal remarcar que es troba en discussió la possibilitat de confirmar un cas per serologia sense detecció de nucleòtids.[15]

Microplaca ELISA
ELISA[modifica]

L'assaig immunoenzimàtic o ELISA és una prova que s'utilitza per detectar la presència i concentració d'anticossos específics que s'uneixen a una proteïna viral. Aquesta prova ens pot donar resultats en poques hores. Si una mostra clínica ens dóna positiu en presència d'anticossos a través d'ELISA, utilitzarem IFA i/o assaig de microneutralització per tal de confirmar aquest resultat.[28]

IFA o assaig d'immunofluorescència[modifica]

Aquesta és un prova de confirmació en la qual els anticossos específics, en el cas que realment estiguin presents, s'adhereixen a les cèl·lules infectades pel virus fixades en un portaobjectes de vidre. Aquests anticossos units els detectarem mitjançant l'addició d'un anticòs secundari (que s'adhereix als anticossos presents en la sang que s'han adherit a les cèl·lules infectades pel virus) marcat amb un compost que el fa brillar d'un color verd quan s'observa sota el microscopi adequat.

Igual que en la prova anterior, els resultats de la prova IFA també es poden obtenir en unes poques hores. Si una mostra clínica és positiva en les dues proves (ELISA i IFA), es determina que la mostra és positiva. En canvi, si la mostra és positiva per ELISA però indeterminada o negativa per IFA, s'hauran de realitzar altres proves de confirmació addicional.[28]

Assaig de microneutralització[modifica]

L'assaig de microneutralització és una prova de confirmació altament específica, aquesta s'utilitza per mesurar els anticossos neutralitzants o anticossos que poden neutralitzar virus. Aquesta prova és considerada la millor per a la detecció d'anticossos específics en mostres de sèrum, però requereix molt de temps i dedicació. Es requereixen com a mínim 5 dies per a obtenir resultats.

En el cas que una mostra clínica tingui resultat positiu per ELISA, indeterminat per IFA i positiu per microneutralització, la mostra es determina com a positiva. Si la mostra és positiva per ELISA, indeterminada o negativa per IFA i negativa per microneutralització, es determina com a negativa.[28]

Recollida de mostres[modifica]

És necessari recollir mostres del tracte respiratori superior i inferior. Les mostres del tracte respiratori inferior, com el rentat broncoalveolar, esput i apirat traqueal contenen les càrregues virals més altes, per tant, seran les motres preferibles. Les mostres de femta i orina també s'han de recollir si es pot. També és recomanable, si els recursos ho permeten, el mostreig repetit, per tal de reunir més proves sobre l'excreció i els períodes infecciosos del virus. És totalment necessari un maneig adequat durant la recollida de les mostres i el transport d'aquestes.

En humans, el MERS-CoV es pot detectar amb una càrrega viral major i de durada més llarga al tracte respiratori inferior que en el tracte respiratori superior. També s'ha pogut detectar el virus en la femta, sèrum, orina i mostres de sang. En aquest cas es va detectar ARN viral en sang des del dia 13 al 30 posteriors a l'aparició de la malaltia, en orina s'ha observat fins als 30 dies, en hisops oronasals fins als 22 dies, en hisops traqueals fins als 30 dies i en femta fins als 16 dies.[15]

Vacunació[modifica]

Actualment no existeix cap vacuna per pevindre aquesta malaltia, però sí que hi ha una gran investigació en aquest camp. Un estudi recent de la revista Science ha avaluat una vacuna contra el MERS-CoV per als camells que podria funcionar com a mesura preventiva per reduir la propagació del patogen.[30] Apuesta vacuna expressa la proteïna espícula del MERS-CoV en camells àrabs, però està basada en un Orthpoxvirus modificat. Comparant els resultats amb els controls, s'observa una significant reducció de l'excreció de partícules víriques infeccioses, i una reducció de la transcripció de RNA en els animals vacunats.[31] Després d'administrar la vacuna per vía nasal i intramuscular, tots els camells desenvoluparen en tres setmanes nivells detectables d'anticossos contra el MERS-CoV. Després de ser vacunats, els camells infectas amb el virus presentaren només símptomes clínics lleus, i nivells significativament més baixos del virus en comparació amb els controls.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Virus Taxonomy» (en anglès). International Committee on Taxonomy of Viruses, juliol 2014. [Consulta: 1 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «¿Qué es el coronavirus MERS?» (en castellà). La Vanguardia, 13-05-2014. [Consulta: 15 desembre 2027].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «What is MERS? What you need to know» (en anglès). Escrit per: Hannah Nichols, revisat per: Dr Helen Webberley, 22-09-2015. [Consulta: 15 desembre 2031].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Middle East Respiratory Syndrome (MERS)» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention, 8 desembre del 2015. [Consulta: 16 gener 2001].
  5. 5,0 5,1 «Coronavirus infections» (en anglès). European Centre for Disease Prevention and Control, Octubre 2015. [Consulta: 1 març 2016].
  6. «Information About Middle East Respiratory Syndrome (MERS)» (en anglès). Department of Health and Human Services, Centers for Disease Control and Prevention, desembre 2015. [Consulta: 31 desembre 2015].
  7. «Infecciones por coronavirus» (en castellà). InfoMed. [Consulta: 4 gener 2015].
  8. 8,0 8,1 «Las armas de un coronavirus» (en castellà), 29-05-2013. [Consulta: 4 gener 2016].
  9. 9,0 9,1 9,2 Yang, Yang «The structural and accessory proteins M, ORF 4a, ORF 4b, and ORF 5 of Middle East respiratory syndrome coronavirus (MERS-CoV) are potent interferon antagonists». The structural and accessory proteins M, ORF 4a, ORF 4b, and ORF 5 of Middle East respiratory syndrome coronavirus (MERS-CoV) are potent interferon antagonists, 08-12-2013, pàg. 11.
  10. Wang, Shi, Nianshuang, Xuanling «Structure of MERS-CoV spike receptor-binding domain complexed with human receptor DPP4». Structure of MERS-CoV spike receptor-binding domain complexed with human receptor DPP4, 09-07-2013.
  11. «중동호흡기증후군 코로나바이러스(MERS-CoV)란?» (en coreà). 조현찬, 02-08-2014. [Consulta: 4 gener 2016].
  12. «Estrategia de replicació del MERS-CoV» (en castellano), 13-01-2010. [Consulta: 4 gener 2016].
  13. «Background on Middle East Respiratory Syndrome Coronavirus (MERS‐CoV) sequence» (en anglès), 09-06-2015. [Consulta: 4 gener 2016].
  14. «MERS. Síndrome Respiratorio del Oriente Medio» (en castellano). Ramón Cisterna, 15-06-2015. [Consulta: 4 gener 2016].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 «Factsheet for health professionals» (en anglès). European Centre for Disease Prevention and Control, 20-08-2014. [Consulta: 1 març 2016].
  16. Ziad, A. Memish «Middle East Respiratory Syndrome Coronavirus in Bats, Saudi Arabia». Emerging Infectious Diseases.
  17. «Middle East respiratory syndrome coronavirus neutralising serum antibodies in dromedary camels: a comparative serological study» (en anglès). [Consulta: 1 abril 2016].
  18. «Coronavirus causante del síndrome respiratorio de Oriente Medio (MERS-CoV)» (en castellà). OMS, Maig 2015. [Consulta: 1 març 2016].
  19. Hui DS; Memish ZA; Zumla A. «Severe acute respiratory syndrome vs. the Middle East respiratory syndrome.» (en anglès). Severe acute respiratory syndrome vs. the Middle East respiratory syndrome., 20-05-2014.
  20. Jiménez Clavero, Miguel Ángel. «Preguntas y respuestas sobre el nuevo MERS-Coronavirus» (en castellà), 13-07-2013. [Consulta: 4 gener 2016].
  21. «OMS MERS coronavirus» (en castellà). [Consulta: 1 febrer 2016].
  22. 22,0 22,1 «Medline Plus MERS Coronavirus» (en castellà). [Consulta: 1 febrer 2016].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 «MERS. Síndrome Respiratorio del Oriente Medio» (en castellà), 15-06-2015. [Consulta: 4 gener 2016].
  24. «Middle East Respiratory Syndrome Coronavirus (MERS-CoV): Announcement of the Coronavirus Study Group» (en anglès), 15-05-2013.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 «Infecciones por coronavirus. Historia de la infección» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2016].
  26. «Middle East respiratory syndrome coronavirus neutralising serum antibodies in dromedary camels: a comparative serological study». Middle East respiratory syndrome coronavirus neutralising serum antibodies in dromedary camels: a comparative serological study, 09-08-2013.
  27. «Canalsalut Generalitat de Catalunya». [Consulta: 1 febrer 2016].
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 «CDC Laboratory Testing for Middle East Respiratory Syndrome Coronavirus (MERS-CoV)» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention, 25-06-2014. [Consulta: 1 abril 2016].
  29. «What is Molecular Diagnostics?» (en anglès). Frederick L. Kiechle, M.D., Ph.D.. [Consulta: 1 abril 2016].
  30. «Hallan cinco linajes del MERS circulando entre camellos y humanos y prueban una posible vacuna». Hallan cinco linajes del MERS circulando entre camellos y humanos y prueban una posible vacuna, 21-12-2015.
  31. Bart L. Haagmans, Judith M. A. van den Brand, V. Stalin Raj, Asisa Volz, Peter Wohlsein, Saskia L. Smits, Debby Schipper, Theo M. Bestebroer, Nisreen Okba, Robert Fux, Albert Bensaid, David Solanes Foz, Thijs Kuiken, Wolfgang Baumgärtner, Joaquim Segalés, Gerd Sutter, Albert D. M. E. Osterhaus «An orthopoxvirus-based vaccine reduces virus excretion after MERS-CoV infection in dromedary camels». Science 1 January 2016, 351, 17-12-2015, pàg. 77-81.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MERS coronavirus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Genoma complet de MERS-CoV
  2. Definició Síndrome respiratoria de l'Orient Mitjà
  3. "Grup d'Estudi dels Coronavirus" del Comité Internacional de Taxonomía del Virus
  4. Procediment d’actuació davant casos sospitosos produïts pel nou coronavirus (MERS-CoV)
  5. MERS-CoV vs. SARS-CoV