Catxalot pigmeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Catxalot pigmeu
Kogia breviceps.jpg
Comparació amb un humà mitjà
Comparació amb un humà mitjà

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Subclasse: Eutheria
Infraclasse: Zatheria
Ordre: Cetacea
Subordre: Odontoceti
Família: Kogiidae
Subfamília: Kogiinae
Gènere: Kogia
(Gray, 1846)
Espècie: K. breviceps
Nom binomial
Kogia breviceps
(Blainville, 1838)[2]
Mapa de distribució (en blau)
Mapa de distribució (en blau)
Sinònims
  • Euphysetes grayii (Wall, 1851)
  • Euphysetes macleayi (Krefft, 1866)
  • Kogia floweri (Gill, 1871)
  • Kogia goodei (True, 1884)
  • Kogia goodie (True, 1884)
  • Kogia grayii (Wall, 1851)
  • Physeter breviceps (Blainville, 1838)[3]
Anatomia del cap
Exemplar mort trobat a l'illa de La Gomera
Dents de la mandíbula inferior
Exemplar encallat a una platja.

El catxalot pigmeu[4] (Kogia breviceps) és un cetaci odontocet pertanyent a la família monotípica dels kògids.[5][6]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Temps enrere, hi hagué una certa controvèrsia quant a la correcta classificació del catxalot pigmeu i el catxalot nan (Kogia sima) ja que es considerava que pertanyien a la mateixa espècie fins que el 1966 un científic de la Smithsonian Institution els va identificar com a espècies separades.[7][8]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La seua talla mitjana està generalment compresa entre 3 i 3,5 metres, mentre que la màxima no ultrapassa els 4. El pes mitjà dels adults és al voltant dels 400 kg. Presenta un cos robust, més proper al dels delfínids que al dels catxalots (amb excepció del cap). El seu cap, de forma molt menys massiva (amb relació al cos) que en el catxalot, presenta una part frontal amb un perfil angular molt semblant. La part superior perllonga horitzontalment la línia del cos i forma un angle agut amb la part anterior. La compressió lateral del cap entre l'ull i l'extrem dóna al conjunt la forma d'una proa grollerament arrodonida. En la cria nounada, el sortint frontal presenta un perfil regularment convex anàleg al de la marsopa comuna. La forma del cap fa que s'assembli al catxalot, però se'n diferencia fàcilment per la talla i l'aleta dorsal. L'espiracle, situat a la part més alta del cap i a l'esquerra de la línia mitjana, té la forma d'un croissant amb la concavitat orientada cap enrere i cap a la dreta.[9] La mandíbula inferior (estreta i molt curta) es troba clarament per darrere de l'extrem del cap. Les dents són presents només a la mandíbula inferior, en té 12-16 a cada costat (rarament 10-11), són molt altes (fins a 3 cm) i lleugerament incurvades cap enrere. L'aleta dorsal (relativament petita) té una concavitat feble posterior, la qual s'eleva al principi de la meitat posterior del cos. Les aletes pectorals, petites, tenen forma lanceolada. La coloració general del cos és fosca, de color marró molt fosc a la part dorsal, més clara als flancs i a l'àrea inferior de les pectorals. La part ventral és blanquinosa des de l'extrem de la mandíbula inferior fins l'anus.[10][11][12][13][14] Presenta de 50 a 55 vèrtebres, 12-14 costelles a cada costat (encara que aquestes darreres no són necessàriament simètriques) i l'os hioide és inusualment gros (presumiblement, té un paper important en la manera d'alimentar-se d'aquesta espècie).[12] L'estómac té 3 cambres: la primera no és glandular i s'obre directament a la segona, la qual sí que està revestida de glàndules digestives. Un tub estret s'estén des de la segona fins a la tercera cambra -també glandular- i connecta, a través d'un esfínter, amb el duodé. Tot i que la fermentació del material alimentari aparentment es produeix a l'intestí prim, no hi ha presència del cec.[15][16] La duramàter del cervell conté una important concentració de cristalls de magnetita, la qual cosa suggereix que aquesta espècie pot nedar i orientar-se ajudant-se de la magnetorecepció.[12][17][18]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Hom creu que el seu període d'aparellament té lloc cap a finals d'estiu, mentre que els naixements es produeixen a la primavera (després d'una gestació de 9 mesos).[19][20] El nounat mesura al voltant d'1,10 m i el seu període d'alletament és d'1 any.[10] La llet de les femelles sembla que conté menys greix i lactosa que la majoria de les llets dels altres cetacis.[21]

Alimentació i depredadors[modifica | modifica el codi]

L'estudi del contingut dels estómacs de catxalots pigmeus encallats[22] suggereixen que aquesta espècie es nodreix de cefalòpodes[23][24][25] i, més rarament, de peixos i crancs.[10][26][27] A Sud-àfrica, la seua dieta comprèn 67 espècies diferents i sembla que s'alimenta en aigües més fondes que les freqüentades pel catxalot nan (Kogia sima).[28] Caça les seues preses per ecolocalització[29] i les freqüències que empra majoritàriament són d'ultrasons[18][30] que poden arribar a un màxim de 125 kHz.[18][31][32] Quant als seus depredadors, sembla que el tauró blanc (Carcharodon carcharias) n'és l'únic.[33]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie és cosmopolita: és un endemisme de les aigües tropicals i càlides[34] dels oceans Pacífic,[35][36][37][38] Atlàntic[39][40][41][42][43][44][45][46][47] i Índic,[48][49][50][12] però mostra una tolerància tèrmica relativament àmplia. A l'Atlàntic nord, les principals concentracions es troben a la costa sud-est dels Estats Units. Se'n coneixen només deu encallaments a les costes europees: 1 als Països Baixos, 1 a Irlanda, 6 a França (2 a Bretanya i 4 al Charente Marítim) i 2 a Portugal.[10] Fòssils d'aquesta espècie han estat trobats a dipòsits del Miocè a Itàlia,[51][52] el Japó i Sud-àfrica.[53][12]

Principals amenaces[modifica | modifica el codi]

Tot i que mai ha estat caçat comercialment, n'hi ha constància que uns pocs exemplars foren capturats en operacions baleneres costaneres al Japó, Indonèsia, Taiwan, les Petites Antilles i Sri Lanka.[54] A més, uns quants individus foren morts accidentalment amb xarxes d'emmallament a Sri Lanka, Taiwan, Califòrnia i, probablement, a d'altres indrets també[54][55] (com ara, l'Atlàntic nord-oriental[56] i el Pacífic nord).[57] Un altre problema que sembla ser comú en aquesta espècie és la ingestió de plàstics,[58][59] la qual cosa ocasiona el bloqueig del trànsit intestinal com va ser el cas d'un jove mascle encallat viu a l'illa de Galveston (Texas, els Estats Units) i que va morir 11 dies més tard a conseqüència de tindre els dos primers compartiments de l'estómac oclosos completament per bosses de plàstic.[60] D'altra banda, aquesta espècie, com els zífids, és probable que sigui vulnerable als sons forts antropogènics com els generats pels sonars marins i les exploracions sísmiques.[1] Finalment, hom creu que els efectes del canvi climàtic sobre el medi marí també poden afectar els catxalots pigmeus, però se'n desconeix l'abast exacte.[61]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Hom creu que freqüenta les aigües fondes (la plataforma continental exterior i més enllà)[34][62] a causa del seu règim alimentari i, en les molt rares observacions que se n'han fet a la mar, els individus sempre han estat trobats aïllats o en parelles.[10] Gairebé cap espècimen ha pogut ésser mantingut amb vida en captivitat.[12][63]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 UICN (anglès)
  2. Blainville, H. M. D. de, 1838. Sur les cachalots. Annales Francaises et Étrangères. d'Anatomie et de Physiologie, 2: 335–337, pl. 10.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Encyclopedia of Life (anglès)
  7. Handley, C. O. Jr., 1966. A synopsis of the genus Kogia (pygmy sperm whales). Pàgs. 62-69. A: K. S. Norris (ed.). Whales, dolphins and porpoises. University of California Press, Berkeley.
  8. Chivers, S. J., Leduc, A. E., Robertson, K. M., Barros, N. B. i Dizon, A. E., 2005. Genetic variation in Kogia spp., with preliminary evidence for two species of Kogia sima. Marine Mammal Science 21(4): 619-634.
  9. Kernan Jr, J. D. i Hvon W. Schulte, 1918. Memorandum upon the anatomy of the upper respiratory tract, foregut, and thoracic viscera of Kogia breviceps. Bulletin of the American Museum of Natural History 38:231–268.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Duguy, Raymond i Robineau, Daniel, 1987. Guía de los mamíferos marinos de Europa. Barcelona: Omega. 198 p. ISBN 8428208115. Pàgs. 142-143
  11. Roest, A. I., 1970. "Kogia simus and other cetaceans from San Luis Obispo County, California". Journal of Mammalogy, 51 (2): 410–317. [1]
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Bloodworth, B. E. & Odell, D. K., 2008. "Kogia breviceps (Cetacea: Kogiidae)". Mammalian Species, núm. 819: pàgs. 1–12. [2]
  13. Benham, W. B., 1901. On the anatomy of Kogia breviceps. Proceedings of the Zoological Society of London 1:107–134.
  14. Bloodworth, B. i C. D. Marshall, 2007. A functional comparison of the hyolingual complex in pygmy and dwarf sperm whales (Kogia breviceps and Kogia sima), and bottlenose dolphins (Tursiops truncatus). Journal of Anatomy 211:78–91. [3]
  15. Hagey, L. R. et al., 1993. "Biliary bile acid composition of the Physeteridae (sperm whales)". Marine Mammal Science 9 (1): 23–33. [4]
  16. Rice, D. W. i A. A. Wolman, 1990. The stomach of Kogia breviceps. Journal of Mammalogy 71:237–242. [5]
  17. Credle, V., 1988. Magnetite and magnetoreception in stranded dwarf and pygmy sperm whales, Kogia simus and Kogia breviceps. Coral Gables, Florida University of Miami at Coral Gables.
  18. 18,0 18,1 18,2 Marten, K., 2000. Ultrasonic analysis of pygmy sperm whale (Kogia breviceps) and Hubbs' beaked whale (Mesoplodon carlhubbsi) clicks. Aquatic Mammals 26:45–48. [6]
  19. Beckman, K. B., 1986. Gross and microscopic anatomy of the female reproductive tracts of the dwarf and pygmy sperm whales (genus Kogia). M.S. thesis, University of Miami, Coral Gables, Florida.
  20. Huckstadt, L. A. i T. Antezana, 2001. An observation of parturition in a stranded Kogia breviceps. Marine Mammal Science 17:362–365. [7]
  21. Jenness, R. i D. K. Odell, 1978. Composition of milk of pygmy sperm whale (Kogia breviceps). Comparative Biochemistry and Physiology A. Comparative Physiology 61:383–386. [8]
  22. Santos, M. B., G. J. Pierce, A. López, R. J. Reid, V. Ridoux i E. Mente, 2006. Pygmy sperm whales Kogia breviceps in the northeast Atlantic: new information on stomach contents and strandings. Marine Mammal Science 23:600–616.
  23. Clarke, M. R., 1996. Cephalopods as prey: cetaceans: the role of cephalopods in the world's oceans. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, B. Biological Sciences 351:1053–1065. [9]
  24. Martins, H. R., M. R. Clarke, F. Reiner i R. S. Santos, 1985. A pygmy sperm whale, Kogia breviceps (Blainville, 1838) (Cetacea: Odontoceti) stranded on Fail Island, Azores, with notes on cephalopod beaks in stomach. Arquipelago, Serie Ciencia da Natureza 6:63–70.
  25. Aguiar-Dos Santos, R. i Haimovici, M., 2001. Cephalopods in the diet of marine mammals stranded or incidentally caught along southeastern and southern Brazil (21-34º S). Fisheries Research 52: 99-112.
  26. Bloodworth, B. i C. D. Marshall, 2005. Feeding kinematics of Kogia and Tursiops (Odontoceti: Cetacea): characterization of suction and ram feeding. Journal of Experimental Biology 208:3721–3730. [10]
  27. Wang, M. C., W. A. Walker, K. T. Shao i L. S. Chou, 2002. Comparative analysis of the diets of pygmy sperm whales and dwarf sperm whales in Taiwanese waters. Acta Zoologica Taiwanica 13:53–62.
  28. Ross, G. J. B., 1979. Records of pygmy and dwarf sperm whales, genus Kogia, from southern Africa, with biological notes and some comparisons. Annals of the Cape Provincial Museums (Natural History) 11(14): 259-327.
  29. Karol, R., C. Litchfield, D. K. Caldwell i M. C. Caldwell, 1978. Compositional topography of melon and spermaceti organ lipids in the pygmy sperm whale Kogia breviceps: implications for echolocation. Marine Biology 47:115–123.
  30. Carvan III, M. J., 1988. The descriptive anatomy of sound production and propagation tissues in Kogia spp. using magnetic resonance and computed topographic imaging. M.S. thesis, University of Miami, Miami, Florida.
  31. Ridgway, S. H. i D. A. Carder, 2001. Assessing hearing and sound production in cetaceans not available for behavioral audiograms: experiences with sperm, pygmy sperm, and gray whales. Aquatic Mammals 27:267–276.
  32. Caldwell, D. K. i M. C. Caldwell, 1991. A note describing sounds recorded from two cetacean species, Kogia breviceps and Mesoplodon europaeus, stranded in northeastern Florida. 151–154. A: Reynolds III, J. E. i D. K. Odell, editors. Marine mammal strandings in the United States. NOAA Technical Report NMFS 98. Seattle, Washington. The National Marine Fisheries Service.
  33. Long, D. J., 1991. Apparent predation by a white shark Carcharadon charcharias on a pygmy sperm whale Kogia breviceps. Fishery Bulletin 89:538–540.
  34. 34,0 34,1 Mcalpine, D. F., 2002. Pygmy and dwarf sperm whales Kogia breviceps and Kogia simus. A: W. F. Perrin, B. Wursig i J. G. M. Thewissen (eds). Encyclopedia of Marine Mammals. Pàgs. 1007-1009. Academic Press.
  35. Baird, R. W., 2005. Sightings of dwarf (Kogia sima) and pygmy (K. breviceps) sperm whales from the main Hawaiian Islands. Pacific Science 59:461–466. [11]
  36. Brownell Jr, R. L., 1969. Pygmy sperm whale in the Gulf of California. Journal of Mammalogy 50:356–357.
  37. Harrison, T. i G. Jamuth, 1958. Pigmy sperm whale (Kogia breviceps) in Borneo. Nature 182:543. [12]
  38. Hubbs, C., 1951. Eastern Pacific records and general distribution of the pygmy sperm whale. Journal of Mammalogy 32:403–410. [13]
  39. MacLeod, C. D., N. Hauser i H. Peckham, 2004. Diversity, relative density and structure of the cetacean community in summer months east of Great Abaco, Bahamas. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 84:469–474. [14]
  40. Baumgartner, M. F., K. D. Mullin, L. M. May i T. D. Leming, 2001. Cetacean habitats in the northern Gulf of Mexico. Fisheries Bulletin 99:219–239.
  41. Brown, S. G., 1975. Relation between stranding mortality and population abundance of smaller Cetacea in the northeast Atlantic Ocean. Journal of the Fisheries Research Board of Canada 32:1095–1099.
  42. Cardona-Maldonado, M. A. i A. A. Mignucci-Giannoni, 1998. Estatus de los cachalotes pigmeo y enano (Kogia spp.) en el Caribe. Olinda, el Brasil, Congresso da Sociedade Latinoamericana em Mamíferos Aquáticos (SOLAMAC).
  43. Cardona-Maldonado, M. A. i A. A. Mignucci-Giannoni, 1999. Pigmy and dwarf sperm whales in Puerto Rico and the Virgin Islands with a review of Kogia in the Caribbean. Caribbean Journal of Science 35:29–37.
  44. Carvalho, C. T., 1967. Pigmy sperm whale (Kogia breviceps) in the Brazil. Mammalia 31:168–169.
  45. Castello, H. P., F. Erize i A. A. Lichter, 1986. Primer registro del cachalote pigmeo, Kogia breviceps (Blainville, 1838) para las costas de la república Argentina. 69–77. A: Primera Reunión de Trabajo de Expertos en Mamíferos Acuáticos de América del Sur. South American Society of Experts in Aquatic Mammals. Buenos Aires, l'Argentina.
  46. Gunther, G., C. L. Hubbs i M. A. Beal, 1955. Records of Kogia breviceps from Texas, with remarks on movements and distribution. Journal of Mammalogy 36:263–270. [15]
  47. Hysmith, B. T., R. L. Colura i J. C. Kana, 1976. Beaching of a live pygmy sperm whale (Kogia breviceps) at Port O'Connor, Texas. Southwestern Naturalist 21:409. [16]
  48. Ballance, L. T. i R. L. Pitman, 1998. Cetaceans of the western tropical Indian Ocean: distribution, relative abundance, and comparisons with cetacean communities of two other tropical ecosystems. Marine Mammal Science 14:429–459. [17]
  49. Chantrapornsyl, S., C. C. Kinze, S. Leatherwood i W. P. Prematunga, 1991. Notes on the genus Kogia in the northern Indian Ocean. United Nations Environmental Programme Marine Mammal Technical Report 3:79–88.
  50. Hale, H. M., 1963. Young female pigmy sperm whale (Kogia breviceps) from Western and South Australia. Records of the South Australia Museum 14:561–577.
  51. Pilleri, G., 1986. Pygmy sperm whales (Kogia) in the Italian Pliocene. Investigations on Cetacea 18:133–153.
  52. Pilleri, G. i F. Cigala-Fulgosi, 1989. Additional observations on the Lower Serravallian marine mammal fauna of Visiano and the Stirone River (northern Appennines). Contributions to the Paleontology of Some Tethyan Cetacea and Sirenia (Mammalia) II:63–83.
  53. Plön, S., 2004. The status and natural history of pygmy (Kogia breviceps) and dwarf (Kogia sima) sperm whales off southern Africa. Ph.D. dissertation, Rhodes University, Grahamstown, Sud-àfrica.
  54. 54,0 54,1 Jefferson, T. A., Leatherwood, S. i Webber, M. A., 1993. Marine Mammals of the World: FAO Species Identification Guide. United Nation Environment Programme and Food and Agricultural Organization of the UN.
  55. Barlow, J., Forney, K. A., Hill, K. A., Brownell Jr., R. L., Caretta, R. L., Demaster, D. P., Julian, D. P., Lowry, M. S., Ragen, M. S. i Reeves, R. R., 1997. U.S. Pacific marine mammal stock assessments: 1996. NOAA Technical Memorandum NMFS-SWFSC 248: 223 pp.
  56. Pérez, C., López, A., Sequeira, M., Silva, M., Herrera, R., Gonçalves, J., Valdés, P., Mons, L., Freitag, L., Lens, S. i Cendero, O., 2001. Stranding and by-catch of cetaceans in the northeastern Atlantic during 1996: 4 pp. Copenhaguen, Dinamarca.
  57. Omura, H., M. Shirakihara i H. Ito, 1984. A pygmy sperm whale accidentally taken by drift net in the North Pacific. Scientific Reports of the Whales Research Institute, Tòquio, 35:183–193.
  58. Stamper, M. A., B. R. Whitaker i T. D. Schofield, 2006. Case study: morbidity in a pygmy sperm whale Kogia breviceps due to ocean-bourne plastic. Marine Mammal Science 22:719–722. [18]
  59. Tarpley, R. J. i S. Marwitz, 1993. Plastic debris ingestion by cetaceans along the Texas coast: two case reports. Aquatic Mammals 19:93–98.
  60. Laist, D. W., Coe, J. M. i O'Hara, K. J., 1999. Marine debris pollution. A: J. R. Twiss i R. R. Reeves (eds). Conservation and Management of Marine Mammals.
  61. Learmonth, J. A., Macleod, C. D., Santos, M. B., Pierce, G. J., Crick, H. Q. P. i Robinson, R. A., 2006. Potential effects of climate change on marine mammals. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review 44: 431-464.
  62. Caldwell, D. K. i M. C. Caldwell, 1989. Pygmy sperm whale Kogia breviceps (de Blainville, 1838): dwarf sperm whale Kogia simus Owen, 1866. 235–260. A: Handbook of marine mammals. Ridgway, S. H. i R. Harrison, editors. Londres. Vol. 4. Academic Press.
  63. Sylvestre, J. P., 1983. Review of Kogia specimens (Physeteridae, Kogiinae) kept alive in captivity. Investigations on Cetacea 15:201–219.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Árnason, U. A. i K. Benirschke, 1973. Karyotypes and ideograms of sperm and pygmy sperm whales. Hereditas 75:67–74. [19]
  • Baird, R. W., D. Nelson, J. Lein i D. W. Nagorsen, 1996. Status of the pygmy sperm whale, Kogia breviceps in Canada. Canadian Field-Naturalist 110:525–532.
  • Bossart, G. D., D. K. Odell i N. H. Altman, 1985. Cardiomyopathy in stranded pygmy and dwarf sperm whales. Journal of the American Veterinary Medical Association 187:1137–1140. [20]
  • Brown, E., G. Bossart i J. Reynolds III, 1988. The microscopic and immunohistologic anatomy of the endocrine pancreas of pygmy and dwarf sperm whales (Kogiidae). Marine Mammal Science 4:291–296. [21]
  • Caldwell, D. K., J. H. Prescott i M. C. Caldwell, 1966. Production of pulsed sounds by the pygmy sperm whale, Kogia breviceps. Bulletin of the Southern California Academy of Science 65:245–248.
  • Carvalho, C. T., 1966. Notas sobre Kogia breviceps (Cetacea, Physeteridae). Revista de Biología Tropical 114:169–181.
  • Clarke, M. R., 2003. Production and control of sound by the small sperm whale, Kogia breviceps and Kogia sima and their implications for other Cetacea. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 83:241–263. [22]
  • Gill, T., 1871. The sperm whales, giant and pygmy. American Naturalist 4:723–743. Figs. 164–176.
  • Handley Jr, C. O., 1966. A synopsis of the genus Kogia (pygmy sperm whale). 62–69. A: Norris, K. S., editor. Whales, dolphins and porpoises. Berkley University of California Press.
  • Heintzelman, D. S., 1981. Pygmy sperm whale Kogia breviceps. 20–21. A: A world guide to whales, dolphins, and porpoises. Tulsa, Oklahoma Winchester Press.
  • Leatherwood, S. H., R. R. Reeves, W. Perrin i W. Evans, 1988. Bottlenose dolphin, pygmy sperm whale, dwarf sperm whale. 193–200. A: Leatherwood, S. H., R. R. Reeves, W. Perrin i W. Evans, editors. Whales, dolphins and porpoises of the eastern North Pacific and adjacent arctic waters. New York Dover Publications.
  • Manire, C. A., H. L. Rheinhardt, N. B. Barros, L. Byrd i P. Cunningham-Smith, 2004. An approach to the rehabilitation of Kogia sp. Aquatic Mammals 30:209–219. [23]
  • Milinkovitch, M. C., A. Meyer i J. R. Powell, 1994. Phylogeny of all major groups of cetaceans based on DNA sequences from three mitochondrial genes. Molecular Biology and Evolution 11:939–948. [24]
  • Ness, A. R., 1967. A measure of asymmetry of the skulls of odontocetes whales. Journal of Zoology (Londres) 153:209–221.
  • Ruiz, G. M., 1993. Male reproductive anatomy of the pygmy sperm whale, Kogia breviceps, and the dwarf sperm whale, Kogia simus, based on gross and histological observations. M.S. thesis, University of South Florida, Tampa.
  • Staudinger, M. D., McAlarney, R. J., McLellan, W. A. i Ann Pabst, D., 2014. Foraging ecology and niche overlap in pygmy (Kogia breviceps) and dwarf (Kogia sima) sperm whales from waters of the U.S. mid-Atlantic coast. Marine Mammal Science, 30: 626–655. [25]
  • Van Canneyt, O., W. Dabin i A. Collet, 1998. Synthèse sur les mammifères marins échoués sur le littoral Français de 1992 à 1996. París, França. Direction de la Nature et des Paysages.
  • Würsig, B., S. K. Lynn, T. A. Jefferson i K. D. Mullin, 1998. Behaviour of cetaceans in the northern Gulf of Mexico relative to survey ships and aircraft. Aquatic Mammals 24:41–50.
  • Yamada, M., 1954. Some remarks on the pygmy sperm whale, Kogia. Scientific Reports of the Whales Research Institute, Tòquio, 9:37–61.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catxalot pigmeu