Hioide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Os hioide
Gray186.png
Os hioide — cara anterior, ampliada
Gray1194.png
Vista anterolateral del cap i el coll
Detalls
Llatí os hyoideum
Precursor 2n i 3r arc branquial[1]
Identificadors
Gray p.177
TA A02.1.16.001
FMA 52749
Termes anatòmics dels ossos
Modifica dades a Wikidata
Insercions de l'os hioide

L'os hioide (en llatí os hyoideum derivat del grec hyoeides que significa "amb la forma de la lletra ípsilon (υ)") és un os senar, medial i simètric, situat a la part anterior del coll, per sota de la llengua i per sobre del cartílag tiroide. Té forma de ferradura, sent convex cap endavant. Se'n poden distingir tres parts diferents:

  • Porció mitjana o cos
  • Banyes majors
  • Banyes menors

L'os hioide, generalment aïllat en els humans pot de vegades estar unit a la resta de l'esquelet per un conjunt de formacions òssies, que amb ell constitueixen l'aparell hioïdal.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Està format per teixit compacte, excepte en la base de les banyes majors, on presenta una gran quantitat de teixit esponjós.

Funció[modifica | modifica el codi]

L'os hioide es presenta en molts mamífers, permet una ampli rang de moviments de la llengua, faringe i laringe.[2] En els homes neandertals la posició de la seva laringe no impedia que es produïssin els sons de la parla.[3] El descobriment de l'os hioide en neandertals de la cova de Kebara d'Israel va portar als seus descobridors que la laringe descendent dels neandertals els peretria parlar (malgrat que hi ha altres opinions).[4]

Fractura[modifica | modifica el codi]

Degut a la seva posició, l'os hioide normalment no tendeix a fracturar-se. En casos de mort dubtosa, un hioide fracturat és un fort indici d'estrangulació.

Imatges addicionals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hioide Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. hednk-023—Imatges d'embriologia a la Universitat de Carolina del Nord
  2. http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/6930 Descent of the larynx in chimpanzee infants
  3. Boë, L.J. et al. The potential of Neandertal vowel space was as large as that of modern humans. Journal of Phonetics 30 (2002) 465–484.
  4. Arsenburg, B. et al., A reappraisal of the anatomical basis for speech in middle Paleolithic hominids, in: American Journal of Physiological Anthropology 83 (1990), pp. 137–146.