Comissió Balenera Internacional
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | CBI  | ||||
| Tipus | comitè regional fishery management organisation (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2 desembre 1946 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | iwc.int… | ||||
Localització geogràfica  | |||||
La Comissió Balenera Internacional (CBI; en anglès, International Whaling Commission [IWC]), és un organisme internacional creat el 2 de desembre del 1946 per la Convenció Internacional per a la Regulació de la Caça de Balenes, firmada a Washington D. C., que es fundà amb la finalitat de regular la caça de balenes i el comerç de cetacis.[1] La seva seu central es troba a Impington (Regne Unit). Consta de tres comitès principals: Científic, Tècnic i Finances i Administració. Tradicionalment, la CBI es reuneix anualment als mesos de maig o juny. Cada estat participant és representat per un comissionat, que pot estar acompanyat d'experts i assessors.
Antecedents[modifica]
Segons Philip Hoare, els intents per arribar a acords internacionals per controlar la caça de cetacis es remunten com a mínim al 1935. En aquest any la Lliga de Nacions auspicià un primer esborrany que només fou aprovat pel Regne Unit i Noruega, les dues majors nacions baleneres, que representaven un 95% de les més de 30.000 balenes caçades anualment.
L'any següent se celebrà el primer intent d'una Conferència Internacional Balenera, però només hi assistiren dos membres dels convocats: el Regne Unit i Noruega. Alemanya hi envià un observador amb la missió de deixar clar que volia «completa llibertat d'acció, car era el principal consumidor mundial d'oli de balena».[2]
El 1937 se celebrà a Londres una conferència internacional amb representants de Sud-àfrica, Estats Units, l'Argentina, Austràlia, Alemanya, Irlanda, Nova Zelanda i Noruega. En la intervenció del Regne Unit, l'aleshores ministre d'Agricultura i Pesca advertí que «el rorqual blau seria exterminat si les coses continuaven així, i la indústria balenera de l'Antàrtic aviat hauria de tancar».[2] En aquesta conferència es pactà que es prohibiria, sota marcs de legalitat internacionals, la caça pelàgica durant nou mesos a l'any. Així mateix es dictaminà la protecció total de les femelles i les seves cries i es reglamentaren zones de reserves a les quals els bucs caçadors no podrien entrar.
Moratòria del 1986[modifica]
La dècada del 1970 veié l'inici del moviment mundial contra la caça de balenes. El 1972, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà[3] celebrada a Estocolm aprovà una proposta que recomanava una moratòria de deu anys sobre la caça comercial de cetacis per permetre que les poblacions de balenes poguessin recuperar-se. Els informes de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades el 1977 i el 1981[4] identificà diverses espècies de balenes en perill d'extinció.
El 1982, la CBI determinà la fi de la caça comercial a través d'una moratòria internacional sobre la caça de balenes, que es feu efectiva en la temporada 1985-1986. Mentre Islàndia i Corea del Sud utilitzaren el reglament per aconseguir permisos especials, el Japó, Noruega, el Perú i la Unió Soviètica desafiaren la decisió i continuaren caçant-ne, car la moratòria no es basava en l'assessorament del Comitè Científic. El Japó i el Perú finalment canviaren de posició a causa de les pressions dels Estats Units.[5]
Malgrat la moratòria, l'article VIII de la Convenció Internacional per a la Regulació de la Caça de Balenes[6] en permet la captura amb fins científiques. Aprofitant aquesta excepció, el Japó reconegué finalment la prohibició de la caça comercial, però inicià la caça científica. El Japó caça unes 400 balenes a l'any. Cal una majoria del 75% dels països membres per revocar la mesura.[7]
Estats membres[modifica]
La CBI té 88 estats membres.[8]
Dins dels estats membres de la CBI hi ha dues postures: els països que busquen protegir i conservar els cetacis i els que en promouen la caça controlada per a ús comercial, com són Noruega, Islàndia i el Japó. El desembre del 2018, el Japó anuncià la seva retirada de la Comissió per reprendre la caça comercial de balenes.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Historia y Propósito» (en castellà). Arxivat de l'original el 29 novembre 2018. [Consulta: 30 desembre 2018]. Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Philip Hoare. Leviatán, o la ballena (en castellà). Ático de los libros, 2010. ISBN 978-84-937809-4-4.
- ↑ «ONU: Declaración de Estocolmo» (en castellà), 19 gener 2011. Arxivat de l'original el 2011-01-19. [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ «Unasylva - No. 125 - Productos químicos de la madera - Medidas tomadas en virtud de la CITES contra el comercio de especies en peligro» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ «Perú respetará la prohibición de cazar ballenas a partir de 1986» (en castellà). , 25 juliol 1983 [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ «ANTÁRTIDA - LEGISLACIÓN: Reglamento caza de la ballena - 1ª parte» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ «¿Qué es la Comisión Ballenera Internacional?» (en castellà). Arxivat de l'original el 23 setembre 2015. [Consulta: 15 febrer 2011]. Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Membership» (en anglès). [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ Victor, Daniel «¿Por qué Japón planea volver a cazar ballenas?» (en castellà). , 29 desembre 2018 [Consulta: 30 desembre 2018].