Amy Beach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAmy Beach
Amy Beach.jpg
Naixement Amy Marcy Cheney Beach
5 de setembre de 1867
Henniker, New Hampshire
Mort 16 de desembre de 1944(1944-12-16) (als 77 anys)
New York
Ocupació Compositora i pianista
Obres notables
  • Missa en mi menor Op. 5
  • Simfonia "Gaelique" Op. 32
  • Concert per a piano Op. 45
Gènere música clàssica
Estil Romanticisme
Instrument piano

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Amy Marcy Cheney Beach (Mrs. H.H.A. Beach) (New Hampshire 5 de setembre del 1867-New York, 27 de desembre del 1944) va ser una pianista i compositora americana. Va ser la primera dona americana exitosa en l’àmbit de la música. Com a pianista, va ser aplaudida per concerts que va fer tant als Estats Units com a Europa. Va compondre nombroses obres d'estil postbrahmià comparables al de Chadwick o al de Foote. Va ser la primera dona nord-americana que va aconseguir l'èxit com a compositora d'obres de grans dimensions i en la seva època va ser considerada la primera figura femenina de la composició als Estats Units

Les seves obres continuen interpretant-se avui en dia i The Canticle of the Sun (1928) està encara present en el repertori eclesiàstic. [1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nena prodigi[modifica | modifica el codi]

Amy Beach va néixer el 5 de setembre de 1867 en una família de classe mitja distingida a New Hampshire. Els seus pares, Charles i Clara Cheny, van reconèixer el gran talent de la seva filla i li van donar una educació musical formal.[2]

Musicalment precoç, cantava parts d'harmonia improvisades a l'edat de dos anys, componia amb quatre, i començava estudis de piano amb la seva mare,

Clara Imogene Marcy Cheney, pianista i cantant reconeguda, a l'edat sis, donant els seus primers recitals públics des dels set, amb obres de Handel, Beethoven, Chopin i peces pròpies. [3]

Amy Beach.gif

Trasllat a Boston i principi de carrera[modifica | modifica el codi]

El 1875 la família Cheney es trasllada a Boston, on Amy estudia piano amb Ernst PeraboCarl Baermann, que havia sigut alumne de Franz Liszt. També rep classes d'harmonia, contrapunt i composició amb Junius W. Hill entre l'any 1881 i 1882.[4] Si no tenim en compte d'aquestes classes, Amy va ser autodidacta.

El 1883 fa un concert on debuta al Musica Hall de Boston amb 16 anys. Va tocar, entre altres, el concert de Muscheles No 2 en Sol menor, dirigida per Adolph Neuendorff i va rebre crítiques molt bones. El 1885 va toca amb la Simfònica de Boston.[5]

Casament i carrera compositiva[modifica | modifica el codi]

El 1885 es casa amb Henry Beach, un doctor socialment prominent, 24 anys mes gran que ella, físic i professor Harvard, i afeccionat musical, així com cantant amateur. Ell va encoratjar a la seva dona a concentrar-se en la composició per sobre de la interpretació d'obres de compositors ja famosos que, per altra banda, eren tots homes.[2]Així, d'acord amb els seus desigs, limita les seves aparicions públiques i es concentra en la composició fins després de la seva mort el 1910. Henry no aprovava que la seva dona estudiés composició amb un professor, així que es va convertir en autodidacta, llegint sempre que podia tractats i llibres sobre composició, orquestració i teoria musical.[6]

Entre 1885 i el 1910 va escriure grans obres, que en el moment eren considerades com a “masculines”, com per exemple la Missa en Mi b, la Simfonia, Op. 32, i el Concert per a piano Op. 45. Totes aquestes obres van ser tocades per les orquestres més importants de Boston i Nova York.[2]

La mort del seu marit al juny del 1910 i la de la seva mare set mesos després van significar el final del període més creatiu de la seva carrera.[7] Ella va explicar més tard en una entrevista:

« Després de la mort del meu marit i de la meva mare, un cop seguint a l'atre tan aviat, em semblava que no podia treballar, com a mínim en públic. Fins i tot en privat, sentir la música que havia adorat em va fer mal al cor durant un temps. »
After (Song) Words by Florence Earle Coates, music by Amy Beach, 1909.djvu

Viudetat, anys a Europa i retorn a Amèrica[modifica | modifica el codi]

Després de la mort del seu marit i la seva mare, el 1911 Amy viatja a Europa intentant recuperar-se. Allà és rebuda com a pianista virtuosa i interpreta les seves obres amb l'aclamació de públic i crítica sobretot a Alemanya però també arreu del continent (Dresden, Munich, Breslau, Leipzig, Hamburgo). [8]

El 1914 retorna als Estats Units, poc després de l'esclat de la primera Guerra Mundial. Allà, gràcies a la seva exitosa gira per Europa, el seu prestigi havia crescut i arriba amb una gira programada pel següent any pels Estats Units. Es va instal·lar a Nova York, on vivia quan no era de gira i després que morís el seu cosí Ethel el 1918, a qui ella havia cuidat degut a una malaltia terminal. Durant molts anys a l'hivern viatjava i a l'estiu componia, a vegades instal·lada o bé a Centerville, Massachusetts o, a partir del 1921 a la Colònia MacDowell a Peterborough (Nou Hampshire).[9]

Degut a la seva contribució a la música Americana, Beach va rebre molts tributs i honors de part de clubs musicals i societats, i el 1928 va rebre un Màster d'Arts honorari de la universitat de New Hampshire.

Es va veure obligada a deixar la seva carrera com a concertista a final de la dècada de 1930 degut a la seva precària salut, però va continuar component fins al 1944, quan va morir a New York a l'edat de setanta-set anys.[10]

Obra i estil[modifica | modifica el codi]

Amy és considerada, juntament amb compositors com Arthur Foote, John Knowles Paine, Edward MacDowell George Whitefield Chadwick i Horatio Parker, del grup de Second New England School Composers,[11] un grup que és vist pels musicòlegs com a pivot en el desenvolupament d'un idioma musical clàssic americà que va a part del dels seus ancestres europeus.

Les seves obres són compostes en gèneres diversos, incloent-hi la missa, la simfonia, el concert de piano i obres també per conjunts de cambra, piano sol,l cor mixt, i solo. Trenta obres per al cor de dones, incloent-hi unes quantes cantates, són escrites en un llenguatge romàntic, sempre en concordança intel·ligent amb el text.

Nacionalisme, Simfonia "Gaelique " Op 32.[modifica | modifica el codi]

Com a romàntica en la seva percepció musical, va viure la idea del nacionalisme europeu  i el repte de portar aquesta nova mirada ideològica cap a l’art i la música.

El compositor txec Antonin Dvórak (1841-1904) la va influenciar poderosament, especialment amb la seva 9a Sinfonia (la "Simfonia del Nou Món”), que a Amèrica va causar gran ressò. Amy volia crear un estil americà nacional, com es veu plasmat a la seva simfonia “Gaelique” Op. 32, escrita entre el 1894 i el 1896. En aquesta obra, Amy introdueix quatre temes populars irlandesos, retent homenatge als seus avantpassats vinguts de les Illes Britàniques. [12] Al escollir aquests temes, Beach va aprofitar una rica herència que havia format part de la corrent principal americana durant com a mínim un segle, i que cap a la dècada del 1890 va ser assimilada com a música popular.[13]

Així, aquesta composició on es fonen música folk i tradicional, és la primera simfonia escrita per una dona a Amèrica.[14] En aquesta obra, Amy no només fa front a la seva professionalitat, ja que les simfonies eren un gènere considerat “masculí”, sinó que també encunya una nova Veu Americana que està constituïda de multitud de cultures i, per tant, crea una xarxa musical en la que el passat, present i futur hi són integrats. [2]

Amy Beach

Dona i artista[modifica | modifica el codi]

La seva Missa en Mi m (1892) i la Simfonia "Gaelique" Op. 32 (1896), van suposar un punt d'inflexió en la percepció de les dones com a compositores en general i també van marcar un canvi en la visió de la seva música en particular. Aquestes dues obres van fer veure sense cap dubte les seves habilitats professionals i a partir d’aquell moment va ser considerada al mateix nivell que els compositors masculins. De fet, el caràcter "masculí" del primer moviment de la simfonia va ser criticat al Musical Courier degut a la seva "falsa virilitat", tot i que també admetien que el segon moviment era apropiadament femení. [7]

Per als sufragistes de la seva època, aquestes obres eren la resposta definitiva  a les acusacions que es feien  referents a les limitacions artístiques de les dones, que eren vistes com a imitadores però incapaces de crear realment. Les acusaven dient que a les seves obres ( i a elles mateixes) els faltava profunditat i eren la causa de la caiguda de l’art.

La mateixa Amy va esdevenir la “veu de les noves dones artistes”, tan amb les seves composicions musicals com amb els seus discursos, escrits i pronunciats, sobre l’estatus de l’art de les dones. Així, va obrir la porta cap a la professionalització en una època en què la creativitat en les dones era vista com a limitada. [2]

Partitures i interpretacions[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amy Beach Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sadie, Standley. Diccionario Akal /Grove de la Música., p. 96. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ford, Lynne E. Encyclopedia of Women and American Politics, p. 50. 
  3. Fiend Block, Adriane. Amy Beach Passionate Victorian. The life and Woek of an American Composer., p. 8 a 23. 
  4. Gates, Eugene. Mrs. H.H.A. Beach: American Symphonist, p. 2. 
  5. Fried Block, Adriane. Amy Beach Passionate Victorian. The life and Woek of an American Composer., p. 29-32. 
  6. Fied Block, Adriane. Amy Beach Passionate Victorian. The life and Woek of an American Composer., p. 55. 
  7. 7,0 7,1 Gates, Eugene Mrs. H.H.A. Beach: American Symphonist, pàg. 4.
  8. Fried Block, Adriane. Amy Beach Passionate Victorian. The life and Work of an American Composer., p. 185. 
  9. Gates, Eugene Mrs. H.H.A. Beach: American Symphonist, pàg. 6.
  10. Gates, Eugene Mrs. H. H. A. Beach: American Symphonist, pàg. 7.
  11. Grahn, Denise von Von. Music and the Skillful Listener: American Women Compose the Natural World (Music, Nature, Place). 
  12. «La mujer compositora».
  13. «How to Write an American Symphony».
  14. Cullen Du Pont, Kathryn. Encyclopedia of Women's History in America, p. 22.