Seiji Ozawa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSeiji Ozawa
Seiji Ozawa 1963.jpg
Nom original (ja) 小澤征爾
Biografia
Naixement 1r setembre 1935 (83 anys)
Shenyang
Educació Toho Gakuen School of Music Tradueix
Activitat
Ocupació Director d'orquestra i director musical
Gènere artístic Música clàssica
Instrument Piano
Discogràfica Deutsche Grammophon
Esport Rugbi
Família
Cònjuge Kyoko Edo Tradueix (1962–1966)
Miki Irie Tradueix (1968–)
Fills Seira Ozawa Tradueix
Yukiyoshi Ozawa Tradueix
Pare Kaisaku Ozawa Tradueix
Germans Mikio Ozawa Tradueix i Toshio Ozawa Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Sala de Tanglewood que porta el seu nom. Ozawa Hall

Seiji Ozawa (en japonès 小澤 征爾, Fentien, avui (Shenyang), Xina, 1 de setembre de 1935) és un director d'orquestra d'origen japonès, nacionalitzat estatunidenc.

Estudià música en l'escola Toho de Tokio amb H. Saito amb el propòsit de convertir-se en pianista, però acabà decidint-se per la direcció d'orquestra, que perfeccionà a Tanglewood i a Berlín amb Herbert von Karajan.

El 1959 guanya el premi de direcció d'orquestra a Besançon i l'any següent aconsegueix el premi Koussewitzky del Berkhshire Music Center de Tanglewood. És assistent de Leonard Bernstein en la Filarmonica de Nova York i el 1965 és anomenat director de l'Orquestra Simfònica de Toronto, lloc que ocuparà fins que el 1973 comença a dirigir la Simfònica de Boston.

La seva activitat com a director de concert i d'òpera el porta als principals centres d'Europa, Amèricai Japó. El seu debut operístic es produeix en el Festival de Salzburg amb Così fan tutte el 1969. Ha dirigit òpera a Londres, Eugeni Oneguin (1974), Viena i París, on estrenà el Saint François d'Assise de Olivier Messiaen el 1983. D'altres obres estrenades per Ozawa són la Musique pour San Francisco de Darius Milhaud (1972), el Concert per a violí de Gottfried von Einem (1970) i la Segona Simfonia de Peter Maxwell Davies (1981).

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 329, d'Enciclopèdias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)