Yo-Yo Ma

Yo-Yo Ma

Yo-Yo Ma afinant el seu violoncel en un concert
Biografia
Naixement	7 octubre 1955 (66 anys) París
Dades personals
Nacionalitat	Estats Units
Formació	Universitat Harvard CRD Claude-Debussy de Saint-Germain-en-Laye (en) Universitat de Colúmbia Juilliard School Harvard College
Activitat
Ocupació	Violoncel·lista
Activitat	1961  –
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Comitè de 100
Gènere	Música clàssica
Instrument	Violoncel, violí, piano i viola
Segell discogràfic	Sony Classical Columbia Records RCA Records
Premis (2021)  Praemium Imperiale (2013)  Premi Vilcek (2012)  Polar Music Prize (2006)  premi Dan David (2006)  Premi musical Léonie Sonning  orde de Danaker  Comanador de les Arts i les Lletres  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Premi Emmy  Kennedy Center Honors  doctor honoris causa per la Universitat Xinesa de Hong Kong  Medalla Presidencial de la Llibertat  Premi Glenn Gould  Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units  Medalla Nacional de les Arts
Lloc web	yo-yoma.com

Yo-Yo Ma (París, 7 d'octubre de 1955) és un violoncel·lista estatunidenc, malgrat haver nascut a França i ser d'origen xinès. Al llarg de la seva brillant trajectòria ha actuat amb les principals orquestres i directors del món, amb especial atenció a la música de cambra, que ha practicat al costat de violinistes com Isaac Stern, Pinchas Zukerman i Yehudi Menuhin i en particular amb el pianista Emanuel Ax. És sobretot notable la seva interpretació de les Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, l'enregistrament dels quals li proporcionà un premi Grammy i l'Stradivarius Davidof de 1712, pertanyent a la malaurada Jacqueline du Pré.

Biografia i carrera artística

Començà a estudiar violoncel als quatre anys i als sis oferia el seu primer recital a la Universitat de París. La seva família es traslladà a Nova York i el 1964 ingressà a la Juilliard School, on hi va romandre fins al 1971.

Es donà a conèixer quan Leonard Bernstein el presentà en un programa de televisió, però la seva carrera internacional no començà fins al 1976, després d'un parèntesi per cursar estudis a Harvard. El 1977 feu el seu debut a la Gran Bretanya -tocà en el Festival de Brighton i a Londres, amb la Royal Philarmonic- i el 1978 debutà en The Proms i fou guardonat amb l'Avery Fisher Prize.

Guardons

Premis

• 2013: Grammy al millor àlbum de folk (juntament amb Stuart Duncan, Edgar Meyer i Chris Thile) per The Goat Rodeo Sessions

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yo-Yo Ma

• Volum 2 d'AUDITORIUM. Cinco Siglos de Música Inmortal. pàg. 337, d'Editorial Planeta (ISBN 84-08-46525-2)