Yo-Yo Ma
![]() Yo-Yo Ma afinant el seu violoncel en un concert | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 octubre 1955 ![]() París ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | Estats Units |
Formació | Universitat Harvard CRD Claude-Debussy de Saint-Germain-en-Laye (en) ![]() Universitat de Colúmbia Juilliard School Harvard College ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Violoncel·lista |
Activitat | 1961 ![]() |
Membre de | |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Instrument | Violoncel, violí, piano i viola ![]() |
Segell discogràfic | Sony Classical Columbia Records RCA Records ![]() |
Premis
| |
Lloc web | yo-yoma.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Yo-Yo Ma (París, 7 d'octubre de 1955) és un violoncel·lista estatunidenc, malgrat haver nascut a França i ser d'origen xinès. Al llarg de la seva brillant trajectòria ha actuat amb les principals orquestres i directors del món, amb especial atenció a la música de cambra, que ha practicat al costat de violinistes com Isaac Stern, Pinchas Zukerman i Yehudi Menuhin i en particular amb el pianista Emanuel Ax. És sobretot notable la seva interpretació de les Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, l'enregistrament dels quals li proporcionà un premi Grammy i l'Stradivarius Davidof de 1712, pertanyent a la malaurada Jacqueline du Pré.
Biografia i carrera artística[modifica]
Començà a estudiar violoncel als quatre anys i als sis oferia el seu primer recital a la Universitat de París. La seva família es traslladà a Nova York i el 1964 ingressà a la Juilliard School, on hi va romandre fins al 1971.
Es donà a conèixer quan Leonard Bernstein el presentà en un programa de televisió, però la seva carrera internacional no començà fins al 1976, després d'un parèntesi per cursar estudis a Harvard. El 1977 feu el seu debut a la Gran Bretanya -tocà en el Festival de Brighton i a Londres, amb la Royal Philarmonic- i el 1978 debutà en The Proms i fou guardonat amb l'Avery Fisher Prize.
Guardons[modifica]
- Premis
- 2013: Grammy al millor àlbum de folk (juntament amb Stuart Duncan, Edgar Meyer i Chris Thile) per The Goat Rodeo Sessions
Bibliografia[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yo-Yo Ma |
- Volum 2 d'AUDITORIUM. Cinco Siglos de Música Inmortal. pàg. 337, d'Editorial Planeta (ISBN 84-08-46525-2)
- Persones vives
- Violoncel·listes asiàtics
- Violoncel·listes francesos
- Violoncel·listes estatunidencs
- Músics novaiorquesos
- Músics parisencs
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Honorats pel Centre Kennedy
- Alumnes de la Universitat Harvard
- Alumnes de la Universitat de Colúmbia
- Alumnes de la Juilliard School
- Alumnes del Harvard College
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Premis Emmy
- Músics xinesos