Yo-Yo Ma
 Yo-Yo Ma | |
|---|---|
 Yo-Yo Ma afinant el seu violoncel en un concert | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
7 d'octubre de 1955 París, França |
| Nacionalitat |
 Estats Units |
| Alma mater |
Universitat Harvard Juilliard School Universitat de Colúmbia |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Violoncel·lista |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Violoncel, violí, piano i viola |
| Discogràfica | Sony Classical Records, Columbia Records i RCA Records |
| Altres dades | |
| Membre de | |
| Premis i reconeixements | |
|
| |
| Lloc web | Lloc web oficial |
    | |
 | |
Yo-Yo Ma (París, 7 d'octubre de 1955) és un violoncel·lista estatunidenc, malgrat haver nascut a França i ser d'origen xinès.
Biografia[modifica]
Començà a estudiar violoncel als quatre anys i als sis oferia el seu primer recital a la Universitat de París. La seva família es traslladà a Nova York i el 1964 ingressà a la Juilliard School, on hi va romandre fins al 1971.
Es donà a conèixer quan Leonard Bernstein el presentà en un programa de televisió, però la seva carrera internacional no començà fins al 1976, després d'un parèntesi per cursar estudis a Harvard.
Debut internacional[modifica]
El 1977 feu el seu debut a la Gran Bretanya -tocà en el Festival de Brighton i a Londres, amb la Royal Philarmonic- i el 1978 debutà en els Proms i fou guardonat amb l'Avery Fisher Prize.
Al llarg de la seva brillant trajectòria ha actuat amb les principals orquestres i directors del món, amb especial atenció a la música de cambra, que ha practicat al costat de violinistes com Isaac Stern, Pinchas Zukerman i Yehudi Menuhin i en particular amb el pianista Emanuel Ax.
És sobretot notable, la seva interpretació de les Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, l'enregistrament dels quals li proporcionà un premi Grammy i el magnific Stradivarius Davidof de 1712, pertanyent a la malaurada Jacqueline du Pré.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yo-Yo Ma |
- Volum 2 d'AUDITORIUM. Cinco Siglos de Música Inmortal. pàg. 337, d'Editorial Planeta (ISBN 84-08-46525-2)
| ||||||
