Suites per a violoncel sol (Bach)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La primera pàgina del manuscrit d'Anna Magdalena Bach de la Suite núm. 1 en sol major, BWV 1007

Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) de Johann Sebastian Bach són actualment un element ineludible del repertori per a aquest instrument.

Les sis suites segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments, tots en la mateixa tonalitat de la suite:

  1. Prelude
  2. Allemande
  3. Courante
  4. Sarabande
  5. Galanteries (Minuet per les suites 1 i 2, Bourrée per la 3 i 4, Gavotte per la 5 i 6)
  6. Gigue

Història[modifica | modifica el codi]

De 1717 a 1723, Bach fou mestre de capella a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. El príncep era músic, atent i calvinista. Aquest període feliç de la maduresa és propici a l'escriptura de les seves majors obres instrumentals per a llaüt, flauta, violí (Sonates i partites per a violí sol), clavecí (primer llibre del clavecí ben temperat), violoncel (Suites per a violoncel sol), i els Sis de Brandenburg.

Aquest període contrasta amb el de Mühlhausen i Weimar, de 1707 a 1717 amb 300 cantates (cinc anys de cicle litúrgic) i obres per a orgue.

Amb el temps aquestes composicions es varen perdre, però van ser redescobertes pel violoncel·lista català Pau Casals, l'any 1890, a l'edat de 14 anys, en una llibreria de Barcelona. Bach es va convertir en el seu ídol i les seves interpretacions de les suites són encara ara mundialment conegudes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suites per a violoncel sol (Bach)