Invencions i simfonies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Invencions i Simfonies, BWV 772-801, també conegudes com a Invencions a dues i tres veus, són una col·lecció de trenta composicions breus per a teclat de Johann Sebastian Bach. Comprenen quinze invencions (BWV 772-786), amb estructura contrapuntística a dues veus, i quinze simfonies (BWV 787-801), amb estructura contrapuntística a tres veus. Originalment, Bach va compondre aquestes petites peces com exercicis per enriquir l'educació musical dels seus alumnes. En elles, explotà diversos procediments tècnics, com la fuga i el cànon. Així mateix, utilitzà formes d'escriptura en les que recorre al cromatisme, els pedals harmònics, els principis del baix continu i les diverses formes d'ornamentar un tema.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Sobre un dels manuscrits autògrafs de les invencions, Bach va descriure el propòsit de l'obra:

« Una honesta guia que ensenyarà als que estimen el clavecí, i especialment a aquells que volen instruir-se en ell, un mètode senzill per arribar a tocar netament a dues veus i, després d'haver progressat, executar correctament les tres parts obligades. Al seu torn, aprendran no només a crear noves idees sinó també com desenvolupar-les, i sobretot, a aconseguir un estil cantabile mentre obtenen una bona mostra de composició.[1] »

Les quinze invencions i simfonies estan classificades seguint l'ordre cromàtic de l'escala, començant pel do major i fins al si menor. Per raons d'ordre pedagògic, Bach evità les tonalitats difícils i s'atengué a les més utilitzades en la seva època:

1. Do major
2. Do menor
3. Re major
4. Re menor
5. Mi bemoll major

6. Mi major
7. Mi menor
8. Fa major
9. Fa menor
10. Sol major

11. Sol menor
12. La major
13. La menor
14. Si bemoll major
15. Si menor

Mentre que les invencions es van compondre a Köthen, probablement Bach no va acabar les simfonies fins al començament del seu període de Leipzig. El 1717, Bach va ser contractat com a Mestre de capella pel príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Allà va passar sis anys que es consideren dels millors de la seva carrera, on va compondre principalment música profana. L'1 de juny del 1723 s'instal·là oficialment al servei de l'església de Sant Tomàs de Leipzig, en el seu nou càrrec de cantor, on residiria fins a la seva mort.

Audició[modifica | modifica el codi]

Tonalitat Invenció Simfonia
Do major Núm. 1, BWV 772 Núm. 1, BWV 772 Núm. 1, BWV 772 (pàg.) Núm. 1, BWV 787 Núm. 1, BWV 787
Do menor Núm. 2, BWV 773 Núm. 2, BWV 773 Núm. 2, BWV 773 (pàg.) Núm. 2, BWV 788 Núm. 2, BWV 788
Re major Núm. 3, BWV 774 Núm. 3, BWV 774 Núm. 3, BWV 774 (pàg.) Núm. 3, BWV 789 Núm. 3, BWV 789
Re menor Núm. 4, BWV 775 Núm. 4, BWV 775 Núm. 4, BWV 775 (pàg.) Núm. 4, BWV 790 Núm. 4, BWV 790
Mi bemoll major Núm. 5, BWV 776 Núm. 5, BWV 776 Núm. 5, BWV 776 (pàg.) Núm. 5, BWV 791 Núm. 5, BWV 791
Mi major Núm. 6, BWV 777 Núm. 6, BWV 777 Núm. 6, BWV 777 (pàg.) Núm. 6, BWV 792 Núm. 6, BWV 792
Mi menor Núm. 7, BWV 778 Núm. 7, BWV 778 Núm. 7, BWV 778 (pàg.) Núm. 7, BWV 793 Núm. 7, BWV 793
Fa major Núm. 8, BWV 779 Núm. 8, BWV 779 Núm. 8, BWV 779 (pàg.) Núm. 8, BWV 794 Núm. 8, BWV 794
Fa menor Núm. 9, BWV 780 Núm. 9, BWV 780 Núm. 9, BWV 780 (pàg.) Núm. 9, BWV 795 Núm. 9, BWV 795
Sol major Núm. 10, BWV 781 Núm. 10, BWV 781 Núm. 10, BWV 781 (pàg.) Núm. 10, BWV 796 Núm. 10, BWV 796
Sol menor Núm. 11, BWV 782 Núm. 11, BWV 782 Núm. 11, BWV 782 (pàg.) Núm. 11, BWV 797 Núm. 11, BWV 797
La major Núm. 12, BWV 783 Núm. 12, BWV 783 Núm. 12, BWV 783 (pàg.) Núm. 12, BWV 798 Núm. 12, BWV 798
La menor Núm. 13, BWV 784 Núm. 13, BWV 784 Núm. 13, BWV 784 (pàg.) Núm. 13, BWV 799 Núm. 13, BWV 799
Si bemoll major Núm. 14, BWV 785 Núm. 14, BWV 785 Núm. 14, BWV 785 (pàg.) Núm. 14, BWV 800 Núm. 14, BWV 800
Si menor Núm. 15, BWV 786 Núm. 15, BWV 786 Núm. 15, BWV 786 (pàg.) Núm. 15, BWV 801 Núm. 15, BWV 801
  Per escoltar els fitxers MIDI (Invencions), cliqueu en el seu títol;

Per a informació sobre els fitxers MIDI, cliqueu en la icona de l'altaveu.Loudspeaker.svg

Totes les simfonies estan interpretades per Randolph Hokanson.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schweitzer, Albert. J. S. Bach (en anglès). Courier Dover Publications, 1911, p. vol.1, p.328-329. ISBN 0486216314. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ratz, Füssl i Jonas. Invenciones y Sinfonías (Invenciones a dos y tres voces), J. S. Bach. Wiener Urtext Edition. Versió en castellà de Daniel S. Vega, Grupo Real Musical, 1979.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Invencions i simfonies