Gabriela Montero
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 maig 1970 (53 anys) Caracas (Veneçuela) |
| Dades personals | |
| Formació | Royal Academy of Music |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositora |
| Instrument | Piano |
| Segell discogràfic | EMI Classics |
| Participà en | |
XIII International Chopin Piano Competition (en)  (3a) | |
| Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 |
|
Premis | |
| Lloc web | gabrielamontero.com |
    | |
Gabriela Montero (Caracas, Veneçuela, 10 de maig de 1970) és una pianista veneçolana. És coneguda per les seves improvisacions sobre temes clàssics.[1]
Carrera[modifica]
Montero va executar la seva primera interpretació en públic als tres anys. Als vuit anys, va debutar com a solista amb orquestra amb l'Orquestra Simfònica Simón Bolívar, dirigida per José Antonio Abreu. A més de la seva extensa reputació com una de les poques improvisadores clàssiques del món, és considerada una gran pianista dins del repertori clàssic. També col·labora freqüentment amb la pianista argentina Martha Argerich i el violoncel·lista francès Gautier Capuçon.
La seva agenda de concerts la porta a les millors sales i es presenta com a solista amb les grans orquestres del món. Els seus discos amb el segell EMI han guanyat guardons com el Echo Preis a Alemanya i va ser candidata a un Premi Grammy pel seu disc Baroque.
El 20 de gener de 2009 va participar en la inauguració presidencial de Barack Obama, interpretant al costat del violinista Itzhak Perlman, el violoncel·lista Yo-Yo Ma i el clarinetista Anthony McGill l'obra Air and Simple Gifts, una composició del músic John Williams.[2]
El 16 de març de 2014 Montero i el director d'orquestra Carlos Izcaray van organitzar un concert de piano i orquestra a la Emmaus Kirche de Berlín en protesta pel "col·lapse de la democràcia" a Veneçuela. Actualment viu a Barcelona.
El 2015 va obtenir el Premi Grammy Llatí al Millor àlbum de música clàssica per "Rachmaninov: Piano Concerto - Montero: ExPàtria".[3][4]
Actualment viu a Barcelona.
Discografia[modifica]
- Gabriela Montero: Piano Recital (EMI Classics, 2005)
- Gabriela Montero: Bach and Beyond (EMI Classics, 2006)
- Gabriela Montero: Baroque (EMI Classics, 2007)
- Gautier Capuçon i Gabriela Montero: Rhapsody - Rachmaninov, Prokofiev Cello Sonates (Virgin Classics, 2008)
- Gabriela Montero SOLATINO (2010)
- Gabriela Montero Rachmaninov, Piano Concerto No.2 in C minor, Op. 18 • Montero, ExPàtria* (2015)
Referències[modifica]
- ↑ «La doble vida de Gabriela Montero», 05-04-2009. Arxivat de l'original el 2018-09-17. [Consulta: 26 març 2016].
- ↑ Vivien Schweitzer «Gabriela Montero». Muso, 01-06-2008 [Consulta: 15 febrer 2009].
- ↑ «Dos venezolanos premiados en los Grammy Latino 2015», 20-11-2015. Arxivat de l'original el 2016-04-16. [Consulta: 29 març 2016].
- ↑ «Gabriela Montero dedicó su Grammy a Venezuela», 20-11-2015. [Consulta: 29 març 2016].
Enllaços externs[modifica]
- Llocs a MySpace oficial
- Canal oficial a YouTube
- Entrevista a NPR All Things Considered
- Entrevista a The Times (Londres)