Die Liebe der Danae

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióL'amor de Dánae
Títol original Die Liebe der Danae
Forma musical òpera
Compositor Richard Strauss
Llibretista Joseph Gregor
Llengua original alemany
Font literària Danae oder die Vernunftsheirat (Hugo von Hofmannsthal)
Actes 3
Catalogació op. 83
Durada 4 hores
Estrena
Data 14 agost 1952
Escenari Festival de Salzburg
Director Clemens Krauss
Modifica dades a Wikidata

Die Liebe der Danae (títol original en alemany, L'amor de Dánae, Op. 83) és una òpera en tres actes amb música de Richard Strauss i llibret en alemany de febrer de 1937 de Joseph Gregor, basat al seu torn en un esbós escrit el 1920, Danae oder die Vernunftsheirat (Danae o el matrimoni de conveniència), d'Hugo von Hofmannsthal.[1]

Situada dins de l'última línea en les òperes de Strauss, entre Daphne, la seva evocació més càlida de la feminitat radiant, i Capriccio, els seus últims pensaments com a compositor sobre la relació entre les paraules i la música, Die Liebe der Danae és la seva última exploració de l'amor i el matrimoni. A diferència de les altres dues, tanmateix, Die Liebe der Danae es va dur a terme només com un assaig durant la vida del compositor i es va estrenar mundialment tres anys després de la mort del compositor i no s'ha consolidat mai als teatres d'òpera del món i en rares vegades es realitza o s'enregistra.[2]

L'estrena va ser al Festival de Salzburg el 14 d'agost de 1952, però el 16 d'agost de 1944 va tenir lloc, en el mateix escenari, un assaig general al que a més del públic, va assistir el mateix Richard Strauss.

L'òpera és una enginyosa mescla de comèdia i mitologia grega i l'acte final "conté la millor música de l'òpera, un fet reconegut per Strauss."[3] La penúltima òpera composta per Richard Strauss i l'última a estrenar-se, és poc habitual als teatres però suposa una festa per als amants de Strauss, amb àries, conjunts i interludis orquestrals omplint l'atmosfera de sumptuosos colors i riques textures. Escrita sota l'amenaça de la guerra i completada el 1940, suposa el cant del cigne d'un compositor entrat en anys que s'acomiada del món en vigílies de la catàstrofe en què es va a enfonsar.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Richard Strauss llegint el llibret de l'òpera

Hugo von Hofmannsthal va morir el 1929, abans havia deixat el llibret per a l'òpera Arabella completa. Strauss va començar una col·laboració amb Stefan Zweig, amb qui el Govern Nacional Socialista va tenir fortes objeccions racials. Zweig va rebutjar el suggeriment de la col·laboració secreta, però estava disposat a actuar com a assessor. Strauss va obtenir els serveis de l'historiador Josef Gregor, els talents literaris del qual eren limitats.[4]

Hofmannsthal va donar l'esborrany d'aquesta òpera a Strauss amb el títol de Danae oder die Vernunftsheirat (Danae o el matrimoni de conveniència) l'any 1920, un equivalent en alemany a La belle Hélène d'Offenbach, que estava totalment en la línia de Der Rosenkavalier i Ariadne auf Naxos, i com opinava el poeta «requereix una música lluminosa, lleugera i viva, com només vostè es capaç de compondre». Estava basada en la mitologia, però estava tractada de forma lleugera.[5] Però el compositor en aquell moment li va interessar més l'argument de Die ägyptische Helena.

Strauss va mostrar al llibretista Gregor aquest quadre de Danae pintat per Correggio i li va dir: «és aquesta llum i aquesta alegria la què estic buscant».

Uns quants més tard, el 1936, la va reprendre, sense Hofmannsthal que ja havia mort (1929), donant el material original a Josef Gregor per tal de que confeccionés el llibret definitiu. La concepció de Gregor de la trama va ser diferent de l'escenari pensat per Hofmannsthal, més pesat i escolàstic,[5] i Strauss va rebutjar diversos esborranys abans d'aprovar la versió de Gregor. S'explica que en una ocasió, Strauss li va mostrar a Gregor el quadre de Danae d'Antonio da Correggio de la Galeria Borghese de Roma i li8 va dir: «és aquesta llum i aquesta alegria la què estic buscant».

Treballar amb Gregor, va semblar per a Strauss, en el millor dels casos, incòmode, i durant aquest temps va consultar al director d'orquestra Clemens Krauss sobre l'òpera. De fet, Strauss va continuar demanant les opinions de Krauss per a gairebé tots els seus projectes operístics en els propers anys.[6]

L'òpera fou concebuda en un principi en dos actes. Tanmateix, Clemens Krauss va puntualitzar amb raó que acabar l'òpera en el final del segon acte faria que el personatge principal, que torna derrotat de l'Olimp, resultés ridícul. Aquesta és la raó de la inclusió del tercer acte, que es desenvolupa a la cabana de Midas, amb una música molt més lírica i que va acabar sent el millor de l'òpera.[5]

Strauss va treballar en la partitura el 1937, 1938 i fins al 1939, encara que estava ocupat completant Daphne. Va anar desenvolupant idees amb Gregor tot i que s'enfadaven sovint i que finalment el va acabar reemplaçant com a llibretista de Capriccio. Si hi afegim que Strauss va sucumbir a la malaltia, la composició de Danae es va anar retardant diversos mesos fins al 1940. El febrer de 1939 va acabar la partitura del segon acte, sense orquestrar. I el març, el tercer. Quan l'1 de setembre Hitler envaeix Polònia i dos dies després esclata la Segona Guerra Mundial, Strauss està completant la instrumentació dels dos primers actes. L'òpera va ser finalment acabada el 28 de juny de 1940.[7] A instàncies de Ursuleac, l'òpera va rebre el nom definitiu de Die Liebe der Danae.[8]

Strauss sabia que aquesta seria la seva darrera gran òpera i que els temps que vindrien serien molt difícils. Va decidir que no s'estrenés fins al cap de dos anys i, com va escriure a Gregor, després de la seva mort.[8] D'altra banda, Strauss tenia la percepció que el fracàs de Die Frau ohne Schatten (1919) va ser causat per haver-se "representat en els teatres alemanys massa aviat després de la guerra". Per tot plegat, el compositor va rebutjar permetre a Clemens Krauss, a qui havia garantit el dret a dirigir les primeres representacions, representar-la fins a dos anys després de la guerra.[9]

Representacions[modifica | modifica el codi]

Clemens Krauss fou el padrí de l'òpera i el director de l'estrena

Els assajos de Die Liebe der Danae van començar després de l'exitosa estrena de Capriccio, un treball que Strauss havia acabat després d'haver completat la partitura de Die Liebe der Danae.[6]

Tot i que Strauss era partidari en un principi de no permetre la primera representació fins després de la guerra, la persistència de Clemens Krauss, el consell del qual havia estat de gran utilitat per al compositor, l'òpera va ser programada per al Festival de Salzburg de 1944.[4] En una carta al compositor, Krauss afirma que «aconseguiré la millor representació de l'obra en celebració del teu 80è aniversari» que tindria lloc l'11 de juny de 1944.[10]

Es van fer els assajos per a ser representada a mitjan agost del 1944, però, després de l'atemptat del 20 de juliol per assassinar a Hitler, Joseph Goebbels va declarar la «guerra total» i van tancar tots els teatres dins del Tercer Reich, i per tant l'obra no va poder tenir una representació pública. Els nazis no obstant això van permetre un assaig a Salzburg, dirigit per Clemens Krauss el 16 d'agost, perquè Strauss i una audiència convidada pogués sentir l'obra representada. Durant l'assaig orquestral abans de la presentació privada, Strauss va ser al fossat de l'orquestra per escoltar més de prop el bell interludi final en l'últim acte.

La primera representació pública, també amb Krauss, va ser al Festival de Salzburg el 14 d'agost de 1952, tres anys després de la mort de Strauss. Va ser llavors quan es va representar al Royal Opera House de Londres el 16 de setembre de 1953, amb Rudolf Kempe. Clemens Krauss, un bon amic del compositor i el padrí musical d'aquesta òpera, va fer una gran realització en l'estrena. El repartiment, especialment el magnífic Paul Schöffler com a Júpiter i la fosa Annelies Kupper com a Danae, varen ser totalment convincents. La Filharmònica de Viena va tocar com si la seva vida depengués d'ella.[2]

L'obra ha rebut només representacions esporàdiques, principalment a causa de les considerables exigències vocals i la complexitat de les seves direccions escèniques. La primera representació nord-americana va ser a la Universitat del Sud de Califòrnia a Los Angeles el 10 d'abril de 1964. Es va representar com a part de les temporades del festival d'estiu de 1982 i 1985 per l'Òpera de Santa Fe dirigida pel fundador de la companyia i gran entusiasta de Strauss, John Crosby. La Semperoper de Dresden va fer tres representacions de l'òpera al març de 2009.[11] El 2006 Renée Fleming va gravar l'interludi final i l'ària de Danae de l'Acte III amb l'Orquestra del Teatre Mariïnski dirigit per Valeri Guérguiev per al CD de la Decca titulat Homage: The Age of the Diva.

En els últims anys, l'òpera, sol ser representada en concert en lloc d'escenificar-se.[12]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena
16 d'agost de 1944
(assaig amb vestuari)
(Director: Clemens Krauss)
Repartiment de l'estrena pública
14 d'agost de 1952
(Director: Clemens Krauss)
Júpiter baríton Hans Hotter Paul Schöffler
Merkur (Mercuri) tenor Franz Klarwein Josef Traxel
Pollux, rei d'Eos tenor Karl Ostertag László Szemere
Danae, la seva filla soprano dramàtica Viorica Ursuleac Annelies Kupper
Xanthe, el seu servent soprano Irmgard Handler Anny Felbermayer
Mides, rei de Lidia tenor Horst Taubmann Josef Gostic
Quatre reines:
Semele
Europa
Alkmene
Leda

soprano
soprano
mezzosoprano
contralt
Maud Cunitz
Stefania Fratnik
Maria Cornelius
Anka Jelacic
Dorothea Siebert
Esther Réthy
Georgine von Milinkovic
Sieglinde Wagner
Quatre reis, nebots de Pólux 2 tenors, 2 baixos Josef Trojan-Regar
Walter Carnuth
Georg Wieter
Franz Theo Reuter
August Jaresch
Erich Majkut
Harald Pröglhöf
Franz Bierbach
Quatre guardians baixos
Creditors, servents i seguidors de Pólux i Dánae, poble

Argument[modifica | modifica el codi]

Danae, el pare del qual el rei Pollux està en fallida i assetjat per creditors, somia amb un marit ric en termes d'una pluja d'or. Enviats reials tornen amb notícies que Mides, qui pot fer que tot es torni d'or, ha consentit a cortejar a Danae, i s'anuncia la seva arribada a la badia. Danae rep a un estranger que és Mides disfressat com el seu propi servent. Estranyament atrets entre si, ells passen a la badia on el suposat rei Mides (en realitat Júpiter buscant una altra conquesta femenina) saluda a Danae. Júpiter es prepara per al seu matrimoni amb Danae però, tement que la seva esposa Juno el descobreixi, força a Mides que el substitueixi en la cerimònia. Quan Danae i Mides s'abracen, ella es torna estàtua d'or i Júpiter pretén que ella sigui la seva núvia divina. No obstant això la seva veu crida al mortal Mides, que torna a la vida, i els amants desapareixen en la foscor. Júpiter anuncia que ella serà maleïda amb la pobresa. Mides, retornat a la seva anterior existència com un conductor de rucs, revela a Danae el seu pacte trencat amb Júpiter, però Danae admet que va ser l'amor, més que la seva capa daurada, la que va guanyar el seu cor. Júpiter paga als creditors de Pollux amb una dutxa d'or, i adonant-se que Danae és una mica més que un caprici amorós, fa un últim i desesperat intent de tornar-la a conquistar. Tanmateix, ella li dóna un prenedor d'or i el déu accepta la seva pèrdua amb un adéu commovedor.

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

Juntament amb Daphne, Die Ägyptische Helena i Elektra, Die Liebe der Danae pertany a una línia d'òperes en les quals Strauss va tractar històries de l'antiguitat clàssica, i especialment els seus convincents personatges femenins.[6] Aquesta heitere Mythologie (alegre mitologia) és un bon compendi de l'estil operístic de Strauss, però sense novetats rellevants ni la transcendència emotiva de Capriccio. Hi ha pàgines esplèndides, una combinació d'efectes orquestrals que són pura alquímia sonora, elements d'una lleugeresa a la manera de Der Rosenkavalier, línies vocals per a la soprano protagonista que suren de forma extàtica, però també molt de farciment, resolt, això sí, amb ofici. Part de la culpa pot ser del llibret verbós de Joseph Gregor, tot i que Hugo von Hofmannsthal, responsable de la idea original, també tendia a la profusió textual. La trama combina de forma enginyosa dos mites: el de Danae seduïda per Jupiter en forma de pluja d’or, i el del rei Mides que transforma en or tot el que toca. A Danae li falta la música transformadora de Daphne (també amb llibret de Gregor), però aquí qui es transforma és un resignat Jupiter, derrotat en la tria entre or i amor, encara que sigui amb un mortal de nou pobre.[13]

L'estil de Sanae recorda el de la partitura de Daphne, però pateix una mica en lacomparació, en gran part a causa de la qualitat del llibret. La confrontació de les llegendes potser té una fascinació acadèmica més que un propòsit dramàtic, i els problemes derivats de la dramatúrgia fan que sigui un treball difícil d'escenificar. No obstant això, Die Liebe der Danae es realitza ocasionalment, i és un testimoni de l'artesania de Strauss en els seus darrers anys. L'esperit de tardor de l'acte final serveix d'homenatge a la inspiració de Strauss en la música de Wagner, ja que recorda el personatge de Wotan al Ring. Al mateix temps, l'escena final de vegades es veu com un afectuós acomiadament de Strauss del final de la seva carrera.[6]

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Any Repartiment:
Júpiter,
Mercuri,
Pólux,
Dánae
Director,Teatre d'Òpera i Orquestra


Segell discogràfic[14]
1952 Paul Schöffler,
Josef Traxel,
László Szemere,
Annelies Kupper
Clemens Krauss,
Orquestra Filharmònica de Viena i el Cor de l'Òpera Estatal de Viena
(Enregistrament d'una representació del Festival de Salzburg, 14 d'agost)
Àudio CD: MelodramCat: 37061;OrfeoCat: C 292 923
2000 Peter Coleman-Wright,
Michael Hendrick,
William Lewis,
Lauren Flanigan
Leon Botstein,
Orquestra Simfònica d'Amèrica i Concert Chorale de Nova York
(Enregistrament d'una interpretació de concert en Avery Fisher Hall, Nova York, 16 de gener)
Àudio CD: Telarc Cat: CD 80570
2003 Franz Grundheber,
Robert Chafin,
Paul McNamara,
Manuela Uhl
Ulrich Windfuhr,
Orquestra Filharmònica de Kiel i Cor de l'Òpera de Kiel
(Enregistrament de dues representacions de concert en Kieler Schloss, Kiel, 2 i 11 d'abril)
Àudio CD: cpoCat: 999967-2
2011 Mark Delavan,
Thomas Blondelle,
Burkhard Ulrich,
Manuela Uhl
Andrew Litton,
Orquestra i cor de la Deutsche Oper Berlin,
(Gravat en una actuació a Berlín. El director de l'escena, Kirsten Harms)
DVD: Arthaus Musik,
Cat: 101 580
Blu-ray: Arthaus Musik,
Cat: 108 032

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Boyden, 1999, p. 327.
  2. 2,0 2,1 Leonard, James. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 3 agost 2017].
  3. Boyden, 1999, p. 350.
  4. 4,0 4,1 «Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. [Consulta: 3 agost 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 Pérez Adrian, 2000, p. 203.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Zychowicz, James. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 3 agost 2017].
  7. Boyden, 1999, p. 337-339.
  8. 8,0 8,1 Pérez Adrian, 2000, p. 204.
  9. Boyden, 1999, p. 339.
  10. Boyden, 1999, p. 349.
  11. Base de datos Operabase en operabase.com
  12. Milenski, Michael. «Die Liebe der Danae in Salzburg» (en anglès). Opera Today. [Consulta: 3 agost 2017].
  13. Cester, Xavier. «Franz Welser-Möst i la Filharmònica de Viena despleguen a Salzburg tot l'or de 'Die Liebe der Danae' de Strauss». El cronista errant. [Consulta: 2 agost 2017].
  14. Grabaciones de El amor de Dánae en operadis-opera-discography.org.uk

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pérez Adrian, Enrique. Richard Strauss (en castellà). Barcelona: Ediciones Península, 2000. ISBN 84-8307-306-4. 
  • Boyden, Matthew. Richard Strauss (en castellà). Boston: Northeastern University Press, 1999. ISBN 1-55553-418-X. 
  • Jefferson, Alan, The Life of Richard Strauss, Newton Abbot, Anglaterra: David & Charles PLC, 1973 ISBN 9780715361993 ISBN 0715361996
  • Kennedy, Michael Richard Strauss Man, Musician, Enigma, Cambridge, Anglaterra, 1999
  • Warrack, John and West, Ewan (1992), The Oxford Dictionary of Opera, 782 pàgines, ISBN 0-19-869164-5