Elektra

*Elektra*
	; Electra i Orestes
Forma musical	òpera
Compositor	Richard Strauss
Llibretista	Hugo von Hofmannsthal
Lletra de	Hugo von Hofmannsthal
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Alemany
Basat en	Electra de Sòfocles (Hugo von Hofmannsthal )
Data de publicació	segle XX
Gènere	tragèdia
Parts	1
Personatges	A young servant (en) , Klytaemnestra's confidante (en) , Klytaemnestra's trainbearer (en) , Orest's tutor (en) , Second maid (en) , An old servant (en) , An overseer (en) , Fifth maid (en) , First maid (en) , Fourth maid (en) , Third maid (en) , Elektra (Electra) (en) , Chrysothemis (en) , Aegisth (Aegisthus) (en) , Orest (Orestes) (en) , Klytaemnestra (Clytemnestra) (en) i Diener und Dienerinnen (servants et servantes) (fr)
Instrumentació	1 piccolo, 3 flautes (tercera flauta doblada amb un segon piccolo), 3 oboès (el tercer doblat a corn anglès), 1 Heckelphone, 1 clarinet en mi bemoll, 4 clarinets en si bemoll i la, 2 corns di basseto, 1 clarinet baix, 3 fagots, 1 contrafagot, 8 trompes (trompes 5-8 doblades a 2 trompes tenor si bemoll i 2 tubes wagnerianes baix en fa), 6 trompetes, 1 trompeta baix, 2 trombons tenor, 1 trombó baix, 1 trombó contrabaix, 1 tuba contrabaix, 6-8 timbals (hi calen 2 instrumentistes), glockenspiel, triangle, pandereta, caixa, plats, castanyoles, bombo, tam-tam, celesta (ad libitum), 2 arpes, i un heterodox grup d'instruments de corda amb violins agrupats en 4 seccions, la darrera doblada amb la primera secció de les violes, violes en tres seccions, violoncels en 2 seccions i contrabaixos.
Estrena
Estrena	25 de gener de 1909
Escenari	Königliches Opernhaus, Dresden,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	15 de febrer de 1949 (estrena a Espanya) Elektra, filla d'Agamèmnon (soprano) - Anny Krull; Chrysothemis (Crisòtemis), la seua germana (soprano) - Margarethe Siems; Klytämnestra (Clitemnestra), sa mare i vídua d'Agamèmnon (mezzosoprano) - Ernestina Schumann-Heink; Una confident i un patge de Clitemnestra (sopranos); Un jove criat i un vell criat (tenor i baix); Orestes, fill d'Agamèmnon (baríton) - Karl Perron; Tutor d'Orestes (baix); Aegistheus (Egist), amant de Clitemnestra (tenor); Zeladora (soprano); Cinc criades (contralt, dues mezzosopranos, dues sopranos); Cor: Homes i dones del palau;

Per a altres significats, vegeu «(130) Elektra».

Elektra és una òpera en un acte de Richard Strauss, sobre un llibret en alemany d'Hugo von Hofmannsthal, adaptat d'un drama seu de 1903. Aquesta va ser la primera de les nombroses col·laboracions entre el músic i el llibretista. Va ser estrenada a la Königliches Opernhaus de Dresden el 25 de gener de 1909, i roman com una de les òperes del repertori estàndard.^[1]

Electra en la tomba d'Agamèmnon, oli de Frederic Leighton 1868 - 1859

Vegeu també[modifica]

Johann Christian Friedrich Hæffner, també va compondre una òpera amb el mateix nom.

Vegeu també[modifica]

Llista d'òperes més importants

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elektra

↑ Gilliam, Bryan. Richard Strauss's Elektra. Oxford: Clarendon Press, 1996. ISBN 0-19-816602-8.

[1] Gilliam, Bryan. Richard Strauss's Elektra. Oxford: Clarendon Press, 1996. ISBN 0-19-816602-8.

[1]