Pierre-Joseph Proudhon

Pierre-Joseph Proudhon

(1862)
Biografia
Naixement	15 gener 1809 Besançon (França)
Mort	19 gener 1865 (56 anys) Passy (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Ideologia política	Anarquisme
Religió	Ateisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Lloc de treball	París
Ocupació	economista, filòsof, escriptor, periodista, sociòleg, polític, impressor
Alumnes	Armand Hayem
Influències	Ciceró, Hugo Grotius, Victor Cousin, Jean-Jacques Rousseau, Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, Karl Marx i Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Obra
Obres destacables principi federatiu The Confessions of a Revolutionary (en) (1840) Què és la propietat? (1846) The System of Economic Contradictions, or The Philosophy of Poverty (en) (1851) The General Idea of the Revolution in the Nineteenth Century (en)
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França, dossier [ F/18/1903]
Família
Cònjuge	Euphrasie Proudhon (en) (1849–valor desconegut)
Fills	Catherine Henneguy (en)
Signatura

Pierre-Joseph Proudhon (Besançon, França, 15 de gener del 1809 - Passy-lès-Paris, 19 de gener del 1865) fou un dels pares de l'anarquisme modern. Actiu combatent contra el poder i l'estat, Proudhon fou un dels principals ideòlegs dels nous socialismes que succeïren als corrents historiogràficament anomenats de "socialisme utòpic". Al costat de Karl Marx – amb el qual tingué, en un principi, una ferma amistat que derivà en una forta rivalitat personal i política – s'encarregà d'establir els fonaments d'una de les dues branques del socialisme de la segona meitat del segle xix: l'anarquisme. Justament, fou el primer pensador llibertari que emprà aquest terme per a definir unes idees o ideals socialistes concrets. Les bases de l'antiestatisme, el federalisme social (a partir del principi federatiu) i el mutualisme aparegueren en Proudhon. Sintetitzen la visió col·lectivista de l'anarquisme, que compartí, en certa manera, amb Mikhaïl Bakunin, l'altre gran pensador i activista anarquista de llavors.

Proudhon segons Gustave Courbet (1865)

En afirmar el mutualisme, Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista i del terme col·lectivisme en si, del qual recelava, per bé que tradicionalment hom considera Proudhon en la línia de l'anarco-col·lectivisme. La idea de mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, forjada principalment en Qu'est ce que la propriété? (1840). En aquesta obra, l'autor descriu una complexa semblança d'una "propietat federativa". Formalment Proudhon s'oposa a la propietat comuna i col·lectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada ("la propietat és un robatori"). L'autora trotskista Annie Kriegel ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una "copropietat de mà comuna" (Kriegel, 1968: 39), que fóra en l'essència del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les crítiques de Karl Marx, que l'acusava d'«utopista petitburgès» (Gurvitch, 1965: 53).

Obres

• Qu'est ce que la propriété? Ou recherches sur le principe du droit et du gouvernement (1840) [1]
• Avertissement aux propriétaires (1841)
• Système des contradictions économiques ou Philosophie de la misère (1846)
• Solution du problème social (1848)
• Les Confessions d'un révolutionnaire pour servir à l'histoire de la Révolution de Février (1849)
• Idée générale de la révolution au XIXe siècle (1851)
• Le manuel du spéculateur à la bourse (1853)
• De la justice dans la révolution et dans l'Église. Nouveaux Principes de philosophie pratique (1858)
• La Guerre et la Paix (1861)
• Du principe Fédératif (1863)
• De la capacité politique des classes ouvrières (1865)
• Du principe de l'art et de sa destination sociale (1865)
• Théorie de la propriété (1866)
• Théorie du mouvement constitutionnel (1870)
• Correspondances (1875)

Bibliografia

• ANSART, P. et alii, Anarchistes et Proudhon: actes de la Journée de Proudhon, 19 octobre 1991. Paris: École des Hautes Études en Sciences.
• ANSART, P., Proudhon. Paris: Librairie Générale Française, 1984.
• DROZ, E., P.-J. Proudhon (1809-1865). Paris: Librairie de «Pages Libres». 1909.
• GURVITCH, G., Proudhon; sa vie, son oeuvre, avec un exposé de sa philosophie. Paris: Presses Universitaires de France, 1965.
• KRIEGEL, A., Le pain et les roses: jalons pour une histoire des socialismes. Paris: Presses Universitaires de France, 1968.
• KRIEGEL, A., «Le syndicalisme révolutionnaire et Proudhon», dins BANCAL, J.; GUÉRIN D.; GURVITCH G. et alii, Actualité de Proudhon. Colloque des 24 et 25 novembre 1965. Bruxelles: Institut de Sociologie de l'Université Libre de Bruxelles, 1967.
• NETTLAU, M., Anarchismus von Proudhon zu Kropotkin: seine historische Entwicklung in den Jahren 1859-1880. Berlin: F. Jater, 1927.
• WOODCOCK, G., El Anarquismo. Historia de las ideas y movimientos libertarios. Barcelona: Ariel, 1979.
• WOODCOCK, G., Pierre-Joseph Proudhon, a biography. London: Routledge & Paul, 1956.