Pierre-Joseph Proudhon

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Proudhon)
Infotaula de personaPierre-Joseph Proudhon
Portrait Pierre-Joseph Proudhon (cropped).jpg
(1862) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1809 Modifica el valor a Wikidata
Besançon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1865 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Passy (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, filòsof, escriptor, periodista, sociòleg, polític, impressor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesArmand Hayem Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeEuphrasie Proudhon (en) Tradueix (1849–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
БСЭ1. Автограф. Автографы. 6.svg Modifica el valor a Wikidata

iTunes: 366130619 Find a Grave: 7287 Modifica el valor a Wikidata

Pierre-Joseph Proudhon (Besançon, França, 15 de gener del 1809 - Passy-lès-Paris, 19 de gener del 1865) fou un dels pares de l'anarquisme modern.[1] Actiu combatent contra el poder i l'estat, Proudhon fou un dels principals ideòlegs dels nous socialismes que succeïren als corrents historiogràficament anomenats de "socialisme utòpic". Al costat de Karl Marx – amb el qual tingué, en un principi, una ferma amistat que derivà en una forta rivalitat personal i política – s'encarregà d'establir els fonaments d'una de les dues branques del socialisme de la segona meitat del segle xix: l'anarquisme. Justament, fou el primer pensador llibertari que emprà aquest terme per a definir unes idees o ideals socialistes concrets. Les bases de l'antiestatisme, el federalisme social (a partir del principi federatiu) i el mutualisme aparegueren en Proudhon. Sintetitzen la visió col·lectivista de l'anarquisme, que compartí, en certa manera, amb Mikhaïl Bakunin, l'altre gran pensador i activista anarquista de llavors.

Proudhon segons Gustave Courbet (1865)

En afirmar el mutualisme, Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista i del terme col·lectivisme en si, del qual recelava, per bé que tradicionalment hom considera Proudhon en la línia de l'anarco-col·lectivisme. La idea de mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, forjada principalment en Qu'est ce que la propriété? (1840). En aquesta obra, l'autor descriu una complexa semblança d'una "propietat federativa". Formalment Proudhon s'oposa a la propietat comuna i col·lectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada ("la propietat és un robatori"). L'autora trotskista Annie Kriegel ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una "copropietat de mà comuna" (Kriegel, 1968: 39), que fóra en l'essència del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les crítiques de Karl Marx, que l'acusava d'«utopista petitburgès» (Gurvitch, 1965: 53).

Obres[modifica]

  • Qu'est ce que la propriété? Ou recherches sur le principe du droit et du gouvernement (1840) [1]
  • Avertissement aux propriétaires (1841)
  • Système des contradictions économiques ou Philosophie de la misère (1846)
  • Solution du problème social (1848)
  • Les Confessions d'un révolutionnaire pour servir à l'histoire de la Révolution de Février (1849)
  • Idée générale de la révolution au XIXe siècle (1851)
  • Le manuel du spéculateur à la bourse (1853)
  • De la justice dans la révolution et dans l'Église. Nouveaux Principes de philosophie pratique (1858)
  • La Guerre et la Paix (1861)
  • Du principe Fédératif (1863)
  • De la capacité politique des classes ouvrières (1865)
  • Du principe de l'art et de sa destination sociale (1865)
  • Théorie de la propriété (1866)
  • Théorie du mouvement constitutionnel (1870)
  • Correspondances (1875)

Bibliografia[modifica]

  • ANSART, P. et alii, Anarchistes et Proudhon: actes de la Journée de Proudhon, 19 octobre 1991. Paris: École des Hautes Études en Sciences.
  • ANSART, P., Proudhon. Paris: Librairie Générale Française, 1984.
  • DROZ, E., P.-J. Proudhon (1809-1865). Paris: Librairie de «Pages Libres». 1909.
  • GURVITCH, G., Proudhon; sa vie, son oeuvre, avec un exposé de sa philosophie. Paris: Presses Universitaires de France, 1965.
  • KRIEGEL, A., Le pain et les roses: jalons pour une histoire des socialismes. Paris: Presses Universitaires de France, 1968.
  • KRIEGEL, A., «Le syndicalisme révolutionnaire et Proudhon», dins BANCAL, J.; GUÉRIN D.; GURVITCH G. et alii, Actualité de Proudhon. Colloque des 24 et 25 novembre 1965. Bruxelles: Institut de Sociologie de l'Université Libre de Bruxelles, 1967.
  • NETTLAU, M., Anarchismus von Proudhon zu Kropotkin: seine historische Entwicklung in den Jahren 1859-1880. Berlin: F. Jater, 1927.
  • WOODCOCK, G., El Anarquismo. Historia de las ideas y movimientos libertarios. Barcelona: Ariel, 1979.
  • WOODCOCK, G., Pierre-Joseph Proudhon, a biography. London: Routledge & Paul, 1956.

Referències[modifica]