Pierre-Joseph Proudhon
![]() (1862) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 gener 1809 ![]() Besançon (França) ![]() |
Mort | 19 gener 1865 ![]() Passy (França) ![]() |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse ![]() |
![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Ideologia política | Anarquisme ![]() |
Religió | Ateisme ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia ![]() |
Lloc de treball | París ![]() |
Ocupació | economista, filòsof, escriptor, periodista, sociòleg, polític, impressor ![]() |
Alumnes | Armand Hayem ![]() |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Euphrasie Proudhon (en) ![]() ![]() |
Fills | Catherine Henneguy (en) ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Pierre-Joseph Proudhon (Besançon, França, 15 de gener del 1809 - Passy-lès-Paris, 19 de gener del 1865) fou un dels pares de l'anarquisme modern.[1] Actiu combatent contra el poder i l'estat, Proudhon fou un dels principals ideòlegs dels nous socialismes que succeïren als corrents historiogràficament anomenats de "socialisme utòpic". Al costat de Karl Marx – amb el qual tingué, en un principi, una ferma amistat que derivà en una forta rivalitat personal i política – s'encarregà d'establir els fonaments d'una de les dues branques del socialisme de la segona meitat del segle xix: l'anarquisme. Justament, fou el primer pensador llibertari que emprà aquest terme per a definir unes idees o ideals socialistes concrets. Les bases de l'antiestatisme, el federalisme social (a partir del principi federatiu) i el mutualisme aparegueren en Proudhon. Sintetitzen la visió col·lectivista de l'anarquisme, que compartí, en certa manera, amb Mikhaïl Bakunin, l'altre gran pensador i activista anarquista de llavors.

En afirmar el mutualisme, Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista i del terme col·lectivisme en si, del qual recelava, per bé que tradicionalment hom considera Proudhon en la línia de l'anarco-col·lectivisme. La idea de mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, forjada principalment en Qu'est ce que la propriété? (1840). En aquesta obra, l'autor descriu una complexa semblança d'una "propietat federativa". Formalment Proudhon s'oposa a la propietat comuna i col·lectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada ("la propietat és un robatori"). L'autora trotskista Annie Kriegel ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una "copropietat de mà comuna" (Kriegel, 1968: 39), que fóra en l'essència del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les crítiques de Karl Marx, que l'acusava d'«utopista petitburgès» (Gurvitch, 1965: 53).
Obres[modifica]
- Qu'est ce que la propriété? Ou recherches sur le principe du droit et du gouvernement (1840) [1]
- Avertissement aux propriétaires (1841)
- Système des contradictions économiques ou Philosophie de la misère (1846)
- Solution du problème social (1848)
- Les Confessions d'un révolutionnaire pour servir à l'histoire de la Révolution de Février (1849)
- Idée générale de la révolution au XIXe siècle (1851)
- Le manuel du spéculateur à la bourse (1853)
- De la justice dans la révolution et dans l'Église. Nouveaux Principes de philosophie pratique (1858)
- La Guerre et la Paix (1861)
- Du principe Fédératif (1863)
- De la capacité politique des classes ouvrières (1865)
- Du principe de l'art et de sa destination sociale (1865)
- Théorie de la propriété (1866)
- Théorie du mouvement constitutionnel (1870)
- Correspondances (1875)
Bibliografia[modifica]
- ANSART, P. et alii, Anarchistes et Proudhon: actes de la Journée de Proudhon, 19 octobre 1991. Paris: École des Hautes Études en Sciences.
- ANSART, P., Proudhon. Paris: Librairie Générale Française, 1984.
- DROZ, E., P.-J. Proudhon (1809-1865). Paris: Librairie de «Pages Libres». 1909.
- GURVITCH, G., Proudhon; sa vie, son oeuvre, avec un exposé de sa philosophie. Paris: Presses Universitaires de France, 1965.
- KRIEGEL, A., Le pain et les roses: jalons pour une histoire des socialismes. Paris: Presses Universitaires de France, 1968.
- KRIEGEL, A., «Le syndicalisme révolutionnaire et Proudhon», dins BANCAL, J.; GUÉRIN D.; GURVITCH G. et alii, Actualité de Proudhon. Colloque des 24 et 25 novembre 1965. Bruxelles: Institut de Sociologie de l'Université Libre de Bruxelles, 1967.
- NETTLAU, M., Anarchismus von Proudhon zu Kropotkin: seine historische Entwicklung in den Jahren 1859-1880. Berlin: F. Jater, 1927.
- WOODCOCK, G., El Anarquismo. Historia de las ideas y movimientos libertarios. Barcelona: Ariel, 1979.
- WOODCOCK, G., Pierre-Joseph Proudhon, a biography. London: Routledge & Paul, 1956.
Referències[modifica]
- ↑ «Pierre-Joseph Proudhon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.