Gustave Courbet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gustave Courbet

Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans, França -31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz, Suïssa) pintor francès, fundador i màxim representant del realisme, i compromès activista democràtic.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a un poble pròxim a Besançon, el paisatge del qual reflecteix als seus quadres. Va estudiar a Besançon i després a París (1840). Va viatjar als Països Baixos (1846) i Alemanya (1853). Va ser amic de Baudelaire, i es relacionà amb Corot i Daumier. Fou seleccionat per a la Comuna de París de 1871. D'ell, Proudhon, va voler fer un pintor proletari. Creia que l'art podria resoldre les contradiccions socials. De perfil entre assiri i hongarès, gran bevedor, d'una truculència que entretenia una societat de la qual s'afligia Baudelaire, no plasmava gens d'això en les seves pintures, de caràcter més subtil i elegant, en què començava amb llenç obscur, com un mestre clàssic.

Va rebutjar la Legió d'Honor que li volia concedir Napoleó III i durant la Comuna se li va encarregar l'administració dels museus de París. Després de la Comuna, el govern predecessor el va responsabilitzar de la destrucció de la columna Vendôme.[2] Un consell de guerra el va condemnar a 6 mesos de presó i a pagar 300.000 francs. Després d'aquests 6 mesos va escapar a Suïssa (1873) per a evitar que l'estat l'obligués a pagar la multa. Va morir a La Tour du Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol. Va influenciar pintors catalans com Ramon Martí Alsina.[3]

Entre el 8 d'abril i el 10 de juliol del 2011 es va presentar una mostra al Museu Nacional d'Art de Catalunya, sota el títol Realisme(s). L'empremta de Courbet, que intentava resseguir l'empremta del pintor en la pintura catalana del moment, a partir d'obres de pintors com Ramon Martí Alsina, però mostrant també pintors de referència com Bartolomé Esteban Murillo, Velázquez i fins i tot artistes contemporanis com Antoni Tàpies.

Obra[modifica | modifica el codi]

Autorretrat (1849)
L'estudi, detall (1855)

En un primer moment, pinta el paisatge, especialment els boscos de Fontainebleau i retrats, amb alguns trets romàntics. Però a partir de 1849 és decididament realista. Courbet és el gran innovador del realisme. Escull temes i personatges de la realitat quotidiana. La seva tècnica és rigorosa amb el pinzell, amb el pinzell pla i amb l'espàtula. Les seves referències són els mestres del passat com Velázquez, Zurbarán o Rembrandt. El seu realisme es converteix en model d'expressió de molts pintors, i contribueix a enriquir l'obra de Cézanne.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.142. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014]. 
  2. Tillier, Bertrand. La Commune de Paris, révolution sans images? (en francès). Editions Champ Vallon, 2004, p. 44. ISBN 2876733900. 
  3. DDAA. El Gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre. Museu d'Art de Girona / Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-393-8507-3.