Jean-Baptiste Camille Corot
 Jean-Baptiste Camille Corot (fotografiat per Nadar) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1796  París |
| Mort | 22 febrer 1875 (78 anys) rue du Faubourg-Poissonnière (França) (en)  |
| Causa de mort | Càncer d'estómac |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 24 |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Lycée Corneille (1807–1812) Acadèmia Suïssa |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | Pintor, fotògraf i gravador |
| Membre de | |
| Art | Pintura |
| Gènere | Paisatge |
| Moviment | Precursor de l'impressionisme |
| Professors | Achille Etna Michallon i Jean-Victor Bertin |
| Alumnes | Berthe Morisot, Charles Le Roux, Victor Alfred Paul Vignon, Auguste Anastasi, Louis Auguste Auguin, Louis Aimé Japy, Marcellin de Groiseilliez, Léopold Desbrosses i Antoine Chintreuil |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
| Obres destacables | |
 La dama de blau (detall) | |
 | |
   | |
Jean-Baptiste Camille Corot (París, 26 de juliol de 1796 - 22 de febrer de 1875) fou un pintor realista francès.
Biografia[modifica]
De família rica, Corot va rebre una educació burgesa i va fer els seus estudis a Rouen, entre 1807 i 1812, que el van marcar al llarg de la seva vida. Allá vivia amb un amic anomenat Sennegon, lector de Rousseau i pròxim a les idees il·lustrades, de qui va adquirir el gust per la natura.
Va continuar la seva formació a Poissy i en concloure-la, va comunicar a la seva família el seu desig de ser pintor, però el seu pare s'hi negà i el va contractar com a aprenent al negoci familiar. Camille no va cedir i dedicava gairebé tota la seva jornada laboral a dibuixar, per la qual cosa la família va acabar per entendre la seva vocació i en va finançar la seva formació artística.
En el seu primer i més llarg viatge a Itàlia, entre 1822 i 1825, va descobrir els efectes de la rotunda llum meridional a Roma i els seus voltants i, més encara, a Tívoli i a la vora de Nàpols. Els temes pintats a Itàlia són, amb freqüència, les restes de monuments de l'Antiguitat romana, tantes vegades pintats per artistes de tot Europa que acudien a Roma a completar la seva formació, però mentre altres pintors repetien els models poètics del classicisme acadèmic, Corot els va pintar tal com els veia, com a volums que, sense perdre la seva significació històrica, variaven segons indiquessin els seus ulls.
La llum italiana li ensenyaria una de les seves aportacions fonamentals al llenguatge pictòric de la modernitat: "El dibuix -deia Corot- és el primer que cal buscar. Seguidament, els valors. Aquests són els punts de suport. Després el color i, finalment, l'execució".
A França, Corot preferia les hores d'alba i el crepuscle, quan la llum es difumina, per sortir al camp a pintar. Però a Itàlia va aprendre que el color passava així a ser un factor relatiu, el paper del qual a la tela depenia dels altres tons que l'envoltaven. Amb això no tan sols estava avançant un principi essencial del llenguatge impressionista, sinó de tota la pintura moderna. Camille Corot va influir de forma molt important en l'estil i personalitat pictòrica del pintor olotí Josep Olivet Legares.
Obres destacades[modifica]
- Diana i Acteó, (1836) Metropolitan Museum of Art, Nova York
- Record de Mortefontaine (1864) Museu Louvre de París
- Escena rural (1873) Museu Toulouse-Lautrec Albi
Galeria[modifica]
Senyora Mandolina
Catedral de Chartres
Molí
Marietta (odalisca)
Autoretrat
Centre de Duai
Zíngara amb mandolina
Port Vell d'Honfleur
Les roques
La Piazetta (Venècia)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Enllaços externs[modifica]
- Pintures de Corot (alemany).