Josep Olivet Legares

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Olivet Legares
Dades biogràfiques
Naixement 1887
Olot
Mort 1956 (68/69 anys)
Barcelona
Alma mater Escola d'Art d'Olot
Activitat professional
Ocupació Pintor
Gènere Paisatge
Modifica dades a Wikidata

Josep Olivet i Legares (Olot, Província de Girona, 1887Barcelona, 1956) fou un pintor olotí i destacat paisatgista. Es va formar a l'Escola d'Art d'Olot i a l'Acadèmia Galí de Barcelona (1911-12). Estudià després a Roma en el Regio Instituto de Belle Arti. Després visità França, Anglaterra i Itàlia i en aquest últim país, estudià i pintà. Després del viatge pel món de l'art retornà a Barcelona i marxà a Madrid amb José María López Mezquita. Concorregué a l'Exposició Nacional de Madrid (1915) i exposà individualment al Faianç Català el 1916.

Successivament va celebrar exposicions tots els anys. Olivet Legares estava impregnat de l'esperit i de la mestressa de Corot i és considerat com un dels millors paisatgistes catalans. per la seva obra de forta tècnica, d'un encant singular de passió i sentiment, fou en el seu temps el pintor olotí de major arrel, prestigi i personalitat. La seva obra constitueix una continuïtat de l'escola paisatgística olotina amb major riquesa cromàtica.

Obra[modifica]

  • Roselles, 1947
  • Ramat (Andorra), 1936
  • Autoretrat, 1944
  • Irene, 1917
  • La seva filla, 1933
  • Ramat al bosc de Reixach, 1938
  • Ribes del fluvià, 1955
  • La seva filla, 1927
  • L'avi d'Olot, 1934
  • Fajol, 1954
  • La seva filla, 1937
  • Pastor amb el ramat, 1945
  • Grisos, 1954
  • Panoràmica d'Olot, 1954
  • La casseta, 1939
  • Aplec de Sant Simplici, 1940
  • Dia de pluja, 1954
  • La gitanada, 1955
  • Pastoral. Bosc de la Vila, 1955
  • Camí de la Font Moixina, 1949
  • Paratges de la Font Moixina, 1930
  • Raig de sol, 1953
  • Ramat (Olot), 1942
  • Tamariu, 1946
  • Les barques (Port de la Selva), 1947
  • Pomeres florides, 1951
  • Carregant garbes, 1956
  • Carregant garbes, 1947
  • La casa de la Deu, 1942
  • Berenada, 1940
  • Santa Coloma (Andorra), 1936
  • Reixach, Obra póstuma, 1956
  • Salzes de la Deu, 1953
  • Primavera, 1948
  • Fruiters florits, 1947
  • Aplec, 1950
  • Flor dels miralls, 1949
  • Reflexos, 1953
  • El Fluvià (Olot), 1948
  • Simfonia de grisos, 1955
  • Aigua tranquil·la, 1955
  • Prat de la salut, 1946
  • Aplec de Sant Miquel, 1953

Totes aquestes obres reflecteixen la magnificència de fins verds, argents, tant seus, tant plens de tendresa i de sols que moren queixes esllanguides. Paisatges d'una bucòlica emotiva i rica de bellesa romàntica.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]