Berthe Morisot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBerthe Morisot
Morisot berthe photo.jpg
Berthe Morisot fotografiada per Nadar (1892). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Berthe Marie Pauline Morisot Modifica el valor a Wikidata
14 gener 1841 Modifica el valor a Wikidata
Bourges (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1895 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortGrip Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintora, dibuixant, gravadora i litògrafa Modifica el valor a Wikidata
MovimentImpressionisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoseph Guichard i Jean-Baptiste Camille Corot Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEugène Manet Modifica el valor a Wikidata
FillsJulie Manet Modifica el valor a Wikidata
ParesEdmé Tiburce Morisot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Marie Joséphine Cornélie Thomas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEdma Morisot i Yves Elisabeth Morisot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2403003 Find a Grave: 7152 Modifica el valor a Wikidata

Berthe Morisot Berthe Morisot (pàg.) (Bourges, 14 de gener de 1841 París, 2 de març de 1895) va ser una pintora impressionista francesa.[1]

Biografia[modifica]

Nascuda en el si d'una família molt interessada per l'art (era besnéta del pintor Jean-Honoré Fragonard), passà la seva infantesa a Bourges, ciutat on el seu pare havia estat destinat com a prefecte del departament de Cher. L'any 1852 es traslladaren a París, on aviat prengué classes de dibuix juntament amb les seves germanes Yvette i Edma. Amb aquesta darrera practicava la còpia dels grans mestres del Louvre, i allí conegué el seu primer mestre important, Henri Fantin-Latour. Més tard i per intermediació d'aquest, entrà en contacte amb Édouard Manet.[2]

A partir de 1861 Berthe i Edma van rebre el mestratge de Jean-Baptiste Camille Corot. Aquest li facilità la presència als "salons" de 1864 i 1865 amb algunes pintures de paisatge que tingueren un èxit discret. El 1868 posà per a tres quadres d'Édouard Manet.[3]

L'any 1874 s'uní als Artistes Anonymes Associés[note 1], grup format per Claude Monet, Auguste Renoir i Alfred Sisley, entre altres, que, tot renegant dels salons oficials, participà en l'exposició d'artistes independents que el fotògraf Nadar organitzà al seu estudi. Aquesta exposició, que comptà amb una trentena de participants, és considerada el tret de sortida de l'impressionisme. Aquell mateix any Berthe Morisot es casà amb Eugène Manet, germà d'Édouard, i el 1878 tingueren la seva única filla, Julie.[4]

Berthe Morisot: La lectura (1873).

Tret de la de l'any 1879, Morisot participà en totes les exposicions impressionistes. Hi aconseguí un èxit esclatant de públic i de crítica, que la qualificà com el talent més refinat d'aquell moviment pictòric. El 1892, poc després de la mort del seu marit, féu la seva primera exposició individual a la Galérie Bossard-Valadon de París, on presentà una quarantena d'obres que foren venudes totes.

Emmalaltí sobtadament de pneumònia i, després de confiar la tutoria de la seva filla al poeta Stéphane Mallarmé i l'educació artística d'aquesta a Auguste Renoir, morí als cinquanta-quatre anys. Fou sebollida al panteó de la família Manet al cementiri de Passy, a París.

Malgrat que havia repartit el gruix de la seva obra entre els seus amics Degas, Monet i Renoir, un any després de morir hom aconseguí de reunir-la gairebé tota -394 quadres- en una gran exposició retrospectiva a la Galérie Durand-Ruel.

La pintura de Berthe Morisot es va poder veure a Barcelona l'any 1907, en la cinquena edició de l'Exposició Internacional de Belles Arts organitzada per la Junta de Museus al Palau de Belles Arts. S'hi van exhibir les obres Vas de flors, A la platja, La toilette i El barret de palla.[5] Al mateix Palau de Belles Arts, deu anys més tard, es van exposar de nou obres seves a l'Exposition d'art français. Finalment, entre la relació d'obres exposades a la venda de quadres antics i moderns que van organitzar les Galeries Laietanes al maig i al novembre del 1930, així com al 1931, consta que n'hi havia de Morisot.[6]

Actualment les pintures de Berthe Morisot estan repartides per tot el món, però la col·lecció més important es conserva al Musée Marmottan-Monet de París.

Notes[modifica]

  1. a l'abril o al maig de 1974, les biografies es contradiuen en la data exacta, el pare que va morir el 24 de gener de 1874, va esperar el final del seu dol

Referències[modifica]

  1. Stuckey et al, p. 15
  2. Monneret, p. 595
  3. Stuckey, Scott Lindsay, p. 20
  4. «Dones artistes». bellera.cat. [Consulta: 3 març 2018].
  5. V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas: catálogo ilustrado (en castellà). Junta de Museus. Barcelona: Imprenta de Henrich y Cia., 1907, p. 53, cat. 18-21. 
  6. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 83, 85, 110, 188, 189 i 200. ISBN 84-7285-661-4. 

Bibliografia[modifica]

  • (en) Anne Higonnet, , Berkeley, University of california press, 1995, 240 p. (ISBN 0520201566)
  • (en) Margaret Shennan, , Gloucestershire, Sutton publishing, 2000, 368 p. (ISBN 0750923393)
  • Armand Fourreau, , Paris, Frédéric Rieder, 1925, 103 p.
  • Étienne Moreau-Nélaton, , vol. 2, t. I, Paris, Henri Laurens, 1926
  • Monique Angoulvent, , Villeneuve-Saint-Georges, Albert Morancé, 1933 préface de Robert Rey, réédité en 1955 chez Lefèvre
  • Adolphe Tabarant, , Paris, Le Mercure de France, 1935
  • Musée de l'Orangerie (Paris), Catalogue de l'exposition Berthe Morisot (1841-1895), avec une préface de Paul Valéry, Paris: impr. d'Aulard, été 1941, 54 p.
  • Louis Rouart, Berthe Morisot, Plon, 1941
  • Marie-Louise Bataille, Georges Wildenstein et Denis Rouart, , Paris, Wildenstein Institute sous l'intitulé Les Beaux arts éditions, 1961, 307 p.
  • Denis Rouart, , Paris 1950, New York 1957, Londres 1959 et 1986, Camden Press, 1986, 277 p. (ISBN 0948491086)
  • Philippe Huisman, Berthe Morisot, Lausanne/Paris : Bibliothèque des Arts, coll. « Polychrome », 1962 (rééd. 1995)
  • Sophie Monneret, , vol. 2, t. 1, Paris, Robert Laffont, 1987, 997 p. (ISBN 978-2-221-05412-3)
  • Sophie Monneret, , vol. 2, t. II, Paris, Robert Laffont, 1987, 1185 p. (ISBN 978-2-221-05413-0)
  • Stuckey Scott Lindsay, , New York et Paris, Hudson Hill Press et éditions Herscher, 1987, 277 p. (ISBN 2-7335-0150-X)
  • Anne Higonnet, Berthe Morisot : une biographie, éditions Adam Biro, Paris, 1989, 236 p. + 16 planches.
  • Les femmes impressionistes. Mary Cassatt, Eva Gonzalès, Berthe Morisot (en francès). París: Musée Marmottan, Académie des Beaux-Arts, 1993. 
  • Delphine Montalant, Yves Rouart, Alain Clairet et Jean-Marie Rouart, , Paris, CERA-nrs, 1998, 371 p. (ISBN 978-2951039506)
  • Dominique Bona, , Paris, Le Livre de poche, 2002, 378 p. (ISBN 2253153478) première édition Grasset, 2000.
  • Dominique Lobstein, , Paris, Jean-Paul Gisserot, 2002 (ISBN 2877476952)
  • Jean-Dominique Rey, , Paris, Groupe Flammarion, 2002, 159 p. (ISBN 978-2080106827)
  • Hugues Wilhelm, , Martigny, Fondation Pierre Gianadda, 2002, 462 p. (ISBN 978-2884430692)
  • H. Wilhelm, S. Patry, S. Patin, J-D Ray, H. Loyrette, L. Gianadda, , Paris, 2002 (ISBN 2-88443-069-5 et 2-88443-070-9)
  • Benoît Noël et Jean Hournon, « Berthe Morisot - la Seine à Bougival (le Bal des Canotiers) » in Parisiana, la Capitale des arts au XIXe siècle, Paris, Les Presses Franciliennes, 2006, p. 94-99.
  • Jean-Dominique Rey et Sylvie Patry, , Paris, Flammarion, 2010, 204 p. (ISBN 978-2081244221)
  • Marianne Mathieu, , Paris, Éditions Hazan, 2012, 264 p. (ISBN 978-2754106047)
  • Jean-Dominique Rey, , Paris, Éditions Hazan, 2012, 264 p. (ISBN 978-2754106047)
  • Magali Serre, , Paris, Éditions Jean-Claude Lattès, 2013, 278 p. (ISBN 978-2-7096-4250-7)
  • Jacques-Sylvain Klein, Lumières normandes, les hauts-lieux de l'Impressionnisme, Éditions Point de vues, 2013, 384 p. (ISBN 978-2-915548-83-9)

Filmografia[modifica]

  • En 2013, Caroline Champetier realitza un telefilm sobre la trobada entre Berthe Morisot i Édouard Manet, amb Marine Delterme en el paper principal: Berthe Morisot.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berthe Morisot