Eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca


Eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848
880 escons de Cambra de Diputats
23 i 24 d'abril de de 1848
Partit majoritari Partit minoritari Tercer partit
Alphonse de Lamartine.PNG Victor hugo Chifflart.jpg AmelieSuzanneSerre-AugusteBlanqui.JPG
Cap de llista Alphonse de Lamartine Victor Hugo[1][2] Louis Auguste Blanqui
Candidatura Republicans Moderats Partit de l'Ordre Demòcrates Socials
Circumscripció Boques del Roine Sena Sena (perdut)
Escons aconseguits 600 200 80
Vots 5.328.022 1.802.125 705.180
Percentatge 68.2% 22.7% 9.1%
French Constituent Assembly 1848.svg
Composició de la Cambra de Diputats
‹ 1846 França 1849 ›

Les eleccions a l'Assemblea Constituent francesa de 1848 van tenir lloc el 23 i 24 d'abril de 1848 per escollit l'Assemblea Constituent de la nova República. Uns 9 milions de votants foren elegibles per a votar en les primeres eleccions sota sufragi universal masculí des de 1792.[3]

Una urna utilitzada en 1848, dipositada al Museu Històric de Haguenau.

Sistema de votació[modifica]

Després de les jornades de febrer de 1848 el Govern Provisional va fixar el 9 d'abril com a data per a les eleccions de l'Assemblea Nacional Constituent encarregada de redactar la nova Constitució. Els elements més radicals temien que la Revolució fos confiscada per una majoria rural guiada pels notables i volien retardar les eleccions. Louis Auguste Blanqui va prendre profit de la manifestació massiva del 17 de març i va obtenir del govern una moratòria fins al 23 d'abril.[4] Es van a celebrar per sufragi universal masculí. En comparació amb el sistema censatari, el nombre de votants es multiplica per 40.[5] Es duen a terme sota escrutini majoritari plurinominal sota circumscripció del departament. El vot és a la principal ciutat de cantó.

Cap professió de fe fa a una crida a restablir el sufragi censatari.[6]

Escrutini[modifica]

Els resultats són difícils d'interpretar perquè no hi ha una organització real en partits. S'han establert diversos comptes.:[7]

  • uns 500 republicans moderats, 250 reaccionaris o conservadors, i 150 republicans radicals segons Maurice Agulhon ;
  • 280 republicans moderats, 250 orleanistes, 60 legitimistes, 80 republicans demòcrates i socialistes i 200 elegits sense passat polític segons Raymond Huard ;
  • 450 republicans moderats, 200 orleanistes, 50 legitimistes i 200 republicans radcals segons Sylvie Aprile.

Els membres del govern provisional foren tots elegits al departament del Sena, Lamartine va aplegar la majoria dels vots.[8] La majoria era formada per republicans moderats dis na línia del diari Le National.

L'Assemblea es va reunir el 4 de maig de 1848 i va instal·lar una Comissió executiva de cinc membres.

A causa de la possibilitat de candidatures múltiples (Lamartine va ser elegit a 17 departaments), les eleccions parcials es duen a terme el 4 de juny. En aquesta ocasió són elegits Adolphe Thiers, Victor Hugo, però sobretot Lluís Napoleó Bonaparte (elegit en quatre departaments), la qualitat de pretendent del qual va dividir la pròpia Assemblea encarregada de validar les eleccions. Aquest últim pren la iniciativa de renunciar el 16 de juny, que va quedar en fora de joc per la repressió de jornades de juny. Es va mantenir en les eleccions parcials de 17 i 18 de setembre i va ser reelegit en cinc departaments. Aquest cop la seva elecció va ser validada per unanimitat.[9]

L'Assemblea es va separar a principis de maig de 1849, després d'haver votat la Constitució i donat pas a la nova Assemblea Legislativa.

Resultats[modifica]

Electors Nombre
Inscrits 9.395.035 100,00 %
Abstencions 1.559.708 16,60 %
Votants 7.835.327 83,40 %
Partit Líder Vots % Escons
  Republicans Alphonse de Lamartine 5,328,022 68.2% 600
  Conservadors Victor Hugo[1][2] 1,802,125 22.7% 200
  Demòcrates socials Louis Auguste Blanqui 705,180 9.1% 80
Total 7,835,327[10] 100% 880

Sylvie Aprile dona la següent composició en escons:[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pascal Melka. Victor Hugo: un combat pour les opprimés (en french). La Compagnie Litteraire, 2008, p. 243. ISBN 9782876831940. 
  2. 2,0 2,1 «1848: Louis Bonaparte, Victor Hugo, Alphonse Baudin, destins croisés (2)» (en french). La Plume et le Rouleau, 23-11-2007. «Victor Hugo (...) a été élu sous une étiquette politique de type «conservateur-modéré», il va s'en démarquer rapidement et adopter un discours progressiste qui va choquer les plus réactionnaires de ses «amis» politiques.»
  3. Sylvie Aprile. La IIe République et le Second Empire. Pygmalion, 2000, p. 79–80. 
  4. Blanqui proposava un retard d'un any.
  5. Sylvie Aprile, La IIe République et le Second Empire, Pygmalion, 2000, p. 79.
  6. Samuel Hayat. Quand la République était révolutionnaire. Citoyenneté et représentation en 1848. Seuil, 2014, p. 405. ISBN 978-2-02-113639-5. .
  7. Síntesi disponible a Samuel Hayat. Quand la République était révolutionnaire. Citoyenneté et représentation en 1848. Seuil, 2014, p. 405. ISBN 978-2-02-113639-5. .
  8. Maurice Agulhon, 1848 ou l'apprentissage de la république, Le Seuil, 1973, p. 55.
  9. Pierre Milza, Napoléon III, Perrin, 2004, p. 148.
  10. Roi et President
  11. Sylvie Aprile, p. 80.

Bibliografia[modifica]

  • Raymond Huart, « Les pratiques électorales en France en 1848 », dans Jean-Luc Mayaud (dir.), 1848 : actes du colloque international du cent cinquantenaire, tenu à l'Assemblée nationale à Paris, les 23-25 février 1998, Grâne, Paris, Créaphis, 2002, p. 59-78 ISBN 2-913610-21-8.