Linda Nochlin

Linda Nochlin
Dades biogràfiques
Naixement	30 de gener de 1931 (86 anys) Brooklyn
Alma mater	Universitat Colúmbia Vassar College New York University Institute of Fine Arts . Història de l'art (–1963)
Activitat professional
Ocupació	Historiadora de l'art, historiadora i catedràtica d'universitat
Ocupador	Universitat de Nova York Universitat de Yale City University of New York
Premis i reconeixements
(2003)  Distinguished Service to the Visual Arts Award (2002)  Women's Caucus for Art Lifetime Achievement Award  Beca Guggenheim

Linda Nochlin (Nova York 31 de gener de 1931), és una historiadora de l'art, professora universitària i escriptora feminista.

Biografia

Va estudiar a la Universitat de Colúmbia i va realitzar el seu doctorat en història de l'art a l'Institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York el 1963. Després de treballar en els departaments d'història de l'art a la Universitat Yale i el Vassar College, va passar a l'institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York, on continua actualment la seva docència. Com a complement de la seva carrera acadèmica, és membre del consell assessor d'art de la Fundació Internacional per a la investigació de l'art (IFAR).

Va ser especialment coneguda per haver publicat un article al gener de 1971 en Artnews, que va llançar una nova branca de la història de l'art: La història i el lloc de les dones a l'art. L'assaig: Why Have There Been No Great Women Artists? (Per què no hi ha hagut grans dones artistes?), va explorar les possibles raons de per què la grandesa de l'assoliment de l'èxit del geni artístic ha estat reservat per a homes com Miquel Àngel, mentre dones com Sofonisba Anguissola, Artemisia Gentileschi, Élisabeth Louise Vigée Le Brun, Barbara Leigh Smith Bodichon, Rosa Bonheur, Angelica Kauffmann, Vanessa Bell, Marie Bashkirtseff, Cecilia Beaux, Hannah Höch,Hilma af Klint o Suzanne Valadon, han passat desapercebudes gairebé completament. Argumenta les expectatives socials generals contra la dona especialment a l'art, restriccions a l'educació de les dones en les acadèmies d'art i tota l'elitista, glorificació de l'individu i la subestructura de productors de monografies en la qual es basa la professió d'història de l'art, que sistemàticament han impedit el sorgiment de grans dones artistes.

A més a més per la seva història de l'art femenista, és coneguda pel seu treball en assaigs sobre l'art del segle XIX i sobre el realisme especialment del pintor Coubert.

Obres

• Courbet. Thames and Hudson, New York 2007. ISBN 0-500-28676-0.
• Representing Women. Thames and Hudson, New York 1999. ISBN 0-500-28098-3.
• The Body in Pieces - the Fragment as a Metaphor of Modernity. Thames and Hudson, New York 1995. ISBN 0-500-28305-2.
• The Politics of Vision - Essays on Nineteenth-Century Art and Society. Harper & Row, New York 1989. ISBN 0-064-30187-7.
• Women, Art, and Power and Other Essays. Harper & Row, New York 1988. ISBN 0-064-30183-4.
• Realism - Style and Civilization. Penguin, Harmondsworth 1971. ISBN 0-140-13222-8.
• Realism and Tradition in Art, 1848-1900 - Sources & Documents. Prentice-Hall, Englewood Cliffs (NJ) 1966. ISBN 0-137-66584-9.
• Why Have There Been No Great Women Artists?. In ARTnews, Januar 1971: S. 22-39, und S. 67-71.