Hannah Höch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nelly van Doesburg, Piet Mondrian i Hanna Höch (dreta) a l'estudi de Theo van Doesburg, en una foto de 1924.

Hannah Höch (Gotha, Alemanya, 1 de novembre de 1889 - Berlín, 31 de maig de 1978) va ser una artista plàstica i fotògrafa alemanya integrada en el moviment dadà que va utilitzar com a manera d'expressió el fotomuntatge,[1] estant considerada com a pionera en aquesta tècnica fotogràfica.[2]

Era la més gran de cinc germans i va abandonar els estudis als quinze anys per tenir cura de la seva germana, però, el 1912 va començar estudis d'arts gràfiques i dibuix sobre vidre a l'Escola d'Arts i Oficis de Berlín tenint com a mestre a Harold Bergen. En començar la Primera Guerra Mundial va oferir els seus serveis a la Creu Roja, tot i que aviat va començar a estudiar amb Emil Orlik i el 1915 va conèixer Raoul Hausmann amb el qual va tenir una aventura extramatrimonial amb resultats «artísticament productius però amb una relació turbulenta».[3] També va conèixer Kurt Schwitters qui va suggerir que es canviés el nom de Johanne per Hannah i Johannes Baader qui la va anomenar «la dadásofa» pel fet de ser la companya del «dadásofo», com li deien a Raoul Hausmann, a partir d'aquest moment es va implicar activament en el moviment dadà.

Una de les seves preocupacions era la presentació d'una «dona nova» a la República de Weimar i la denúncia d'una societat masclista i misògina. Va ser l'única dona que va participar en el moviment dadà i col·laborar amb Jefim Golyscheff en la seua «Anti simfonia» actuant com a percussionista. També va participar en la primera exposició dadà a Berlín en 1919 i en la presentació de les seves nines Dadà a la Fira internacional Dadà de 1920.[1]

Després de passar pel dadaisme es va integrar al Novembergruppe participant en totes les exposicions del grup fins a 1931 i es va aproximar al grup De Stijl, el 1937 va patir la prohibició del govern nazi per la qual cosa va haver d'exposar a l'estranger. A partir dels anys quaranta el seu treball es va centrar en els fotomuntatges en color.[1] Entre els temes que va abordar hi ha l'androgínia i l'amor lèsbic que els va abordar des de l'experiència personal pel fet de mantenir una relació amb l'escriptora holandesa Til Brugman durant nou anys entre 1926 i 1935.[2] Entre 1938 i 1944 va estar casada amb el pianista Kurt Matthies.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hannah Höch Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'història de la fotografia. Edicions Càtedra, 2003, p. 230. ISBN 84-376-2038-4. 
  2. 2,0 2,1 F. Samaniego. . El País, 21 gener 2004 [Consulta: 31 gener 2010]. 
  3. Dada, Dickerman / Sabine T Kriebel, National Gallery of Art Washington, 2006 p. 472