Kurt Schwitters
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Kurt Hermann Eduard Karl Julius Schwitters 20 juny 1887 Hannover |
| Mort | 8 gener 1948 (60 anys) Kendal (Anglaterra) |
| Sepultura | Stadtfriedhof Engesohde (en)  , Abteilung 6 (1970–) 52° 21′ 03″ N, 9° 45′ 17″ E / 52.35073°N,9.75485°EAmbleside (en) (–1970) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i escultura |
| Lloc de treball | Hjertøya (en) Lake District Lysaker (en) Hannover |
| Ocupació | pintor, escriptor, poeta, dissenyador, dissenyador gràfic, artista, escultor, fotògraf |
| Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya |
| Membre de | |
| Gènere | Art abstracte |
| Moviment | Dadaisme |
| Professors | Carl Bantzer i Emanuel Hegenbarth |
| Influències | |
| Nom de ploma | Kurt Merz Schwitters |
| Representat per | Artists Rights Society |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Artistes relacionats | Kate Traumann Steinitz |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
| 28 juny 1964 | documenta III |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Ernst Schwitters |
 | |
       | |
Kurt Schwitters (Hannover, 20 de juny de 1887 - Kendal, Anglaterra, 8 de gener de 1948) va ser un artista alemany, pintor, escultor, poeta sonor i grafista. Si bé la seva obra més coneguda són els collages, el terme Merz -que ell mateix encunyà- vol abastar el conjunt d'activitats diverses que desenvolupà, incloent l'edició de la revista Merz (1923-32), poemes sonors com la Ursonate i les intervencions en l'espai - Merzbau- que són un precedent del que en art contemporani es coneix per instal·lacions. El nom Merz al·ludeix a un fragment de paper on estava escrit la paraula alemanya Kommerz, de Kommerz Bank.
Exclòs del moviment dadà Berlín, reacciona fundant Dadà Hannover. A aquest moviment li manca el compromís polític que caracteritzava les concepcions del grup Dadà a Berlín, i està més proper del constructivisme i l'esperit del grup Dadà de Zuric. Organitzà recitals Dadà a diversos països d'Europa amb Theo van Doesburg, Tristan Tzara, Hans Arp i Raoul Hausmann. L'activitat artística Merz estava fundada sobre el principi del collage: les obres recullen fragments d'objectes trobats com ara bitllets d'òmnibus, trossos de cartells o de diaris, llanes, botons, teles, etc., objectes d'ús corrent recuperats i sublimats estèticament. La seva obra s'expandí del collage bidimensional vers l'espai, creant l'extraordinària construcció anomenada Merzbau (espai-Merz), coneguda també com "la Catedral de la misèria eròtica". Durant 15 anys (1923-36), Schwitters anà ampliant el Merzbau fins a ocupar gran part (entre sis i vuit habitacions) de la seva casa a Hannover. El 1937 abandonà l'Alemanya del tercer Reich poc abans que la seva obra fos inclosa en la mostra l'art degenerat, organitzada pel règim nazi a la ciutat de Munic. El Merzbau va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial i actualment una rèplica de la primera habitació és exposada al Sprengel Museum Hannover. Schwitters es traslladà a Noruega, on construí a Lysaker, prop d'Oslo una nova versió del Merzbau (destruït per un incendi l'any 1951). Ocupada Noruega per l'exèrcit alemany el 1940, es refugià a Anglaterra on construí un darrer Merzbau, a Eltewater, Cumbria que quedà inacabat a la seva mort el 1948.[1]
Biografia[modifica]
Schwitters va començar a estudiar quan tenia set anys i ràpidament va finalitzar els seus estudis de batxillerat per a poder estudiar Belles arts per influència d'un conegut seu. Inicialment volia ser arquitecte però finalment va acabar adonant-se que el que de veritat l'apassionava era la pintura, des de les avantguardes fins al dadaisme, art punk, subversiu i anti-tot, va descobrir l'art geomètric i la utopia artística constructivista, encara que sense abandonar aqueix aire de llibertat que transmeten les seues obres. Al llarg de la seua vida va pintar diferents temes com a animals i retrats i també va ser un apassionat de la música, a pesar que no fora precisament bo en aquesta art. Durant els seus anys de vida, concretament en el període nazi, Schwitters va haver de fugir a Noruega deixant a l'Alemanya nazi i més tard es va traslladar a Edinburg.[2][3]
Obra[modifica]
L'any 1918, es van exposar les seues primeres obres futuristes en la galeria Der Sturm de Berlín (Alemanya). Després de passar un any d'aquesta primera exposició en 1918, va construir uns primers collages i assemblatges coneguts com Merz. Aquests nous materials Merz es basen a ser materials de rebuig. Es diu que Schwitters sempre portava amb si un ganivet molt esmolat per a poder obtindre els materials que es trobava. Aquest nou art Merz va consistir a alliberar l'art de les convencions artístiques tradicionals i va ser promogut per la idea de les avantguardes d'unir l'art amb la vida. A més, el que pretenia amb aquesta mena d'obres era crear una espècie de contrast a través de la juxtaposició de les diferents textures i formes dels materials de rebuig amb la fi que tots els materials units tingueren un significat, perquè no el tenen de manera individual. El nom de Merz finalment acabaria sent atribuït també a la seua revista, alguna arquitectura de Schwitters i els seus poemes, sent una conseqüència del moment històric que li va tocar viure.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.232 (Biblioteca de Consulta Larousse). DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Schwitters, Kurt. Kurt Schwitters : IVAM, 6 abril - 18 junio 1995.. [Valencia]: IVAM Centre Julio González, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, 1995, p. 7. ISBN 84-482-0886-2.
- ↑ Moderno, Instituto Valenciano de Arte. La colección del IVAM: Institut Valencià d'Art Modern. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, 2001, p. 132-134. ISBN 978-84-482-2792-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurt Schwitters |
- el Merzbau[Enllaç no actiu]
- Sprengel museum obra Schwitters Arxivat 2005-05-25 a Wayback Machine.(alemany)