Kurt Schwitters
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
20 juny 1887 Hannover |
| Mort |
8 gener 1948 (60 anys) Kendal |
| Lloc d'enterrament |
Stadtfriedhof Engesohde  , Abteilung 6 (1970–)Ambleside (–1970) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i escultura |
| Ocupació | Pintor, artista, escultor, dissenyador gràfic, escriptor i poeta |
| Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya |
| Gènere artístic | Art abstracte |
| Moviment | Dadaisme |
| Professors | Carl Bantzer i Emanuel Hegenbarth |
| Influències | |
| Representat per | Artists Rights Society |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Obra | |
|
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Ernst Schwitters |
 | |
|
| |
    | |
 | |
Kurt Schwitters (Hannover, 20 de juny de 1887 - Kendal, Anglaterra, 8 de gener de 1948) va ser un artista alemany, pintor, escultor, poeta sonor i grafista. Si bé la seva obra més coneguda són els collages, el terme Merz -que ell mateix encunyà- vol abastar el conjunt d'activitats diverses que desenvolupà, incloent l'edició de la revista Merz (1923-32), poemes sonors com la Ursonate i les intervencions en l'espai - Merzbau- que són un precedent del que en art contemporani es coneix per instal·lacions. El nom Merz al·ludeix a un fragment de paper on estava escrit la paraula alemanya Kommerz, de Kommerz Bank.
Exclòs del moviment dadà Berlín, reacciona fundant Dadà Hannover. A aquest moviment li manca el compromís polític que caracteritzava les concepcions del grup Dadà a Berlín, i està més proper del constructivisme i l'esperit del grup Dadà de Zuric. Organitzà recitals Dadà a diversos països d'Europa amb Theo van Doesburg, Tristan Tzara, Hans Arp i Raoul Hausmann. L'activitat artística Merz estava fundada sobre el principi del collage: les obres recullen fragments d'objectes trobats com ara bitllets d'òmnibus, trossos de cartells o de diaris, llanes, botons, teles, etc., objectes d'ús corrent recuperats i sublimats estèticament. La seva obra s'expandí del collage bidimensional vers l'espai, creant l'extraordinària construcció anomenada Merzbau (espai-Merz), coneguda també com "la Catedral de la misèria eròtica". Durant 15 anys (1923-36), Schwitters anà ampliant el Merzbau fins a ocupar gran part (entre sis i vuit habitacions) de la seva casa a Hannover. El 1937 abandonà l'Alemanya del tercer Reich poc abans que la seva obra fos inclosa en la mostra l'art degenerat, organitzada pel règim nazi a la ciutat de Munic. El Merzbau va ser destruït durant la segona guerra mundial i actualment una rèplica de la primera habitació és exposada al Sprengel Museum Hannover. Schwitters es traslladà a Noruega, on construí a Lysaker, prop d'Oslo una nova versió del Merzbau (destruït per un incendi l'any 1951). Ocupada Noruega per l'exèrcit alemany el 1940, es refugià a Anglaterra on construí un darrer Merzbau, a Eltewater, Cumbria que quedà inacabat a la seva mort el 1948.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.232 (Biblioteca de Consulta Larousse). DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurt Schwitters |
